Cambra catalana

Els 5 reptes d’Anna Erra com a presidenta del Parlament

Borràs podrà cobrar més de 8.000 euros al mes com a expresidenta

GRÀFIC | Els candidats moderats de Junts van patir menys desgast en les municipals

Els 5 reptes d’Anna Erra com a presidenta del Parlament
4
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’elecció d’Anna Erra com a nova presidenta del Parlament posa fi a pràcticament un any d’interinitat a la Cambra, que va començar amb l’obertura de judici oral contra Laura Borràs per corrupció i la seva posterior suspensió com a parlamentària. La líder de Junts es va negar a dimitir i va obligar la vicepresidenta Alba Vergés, d’ERC, a assumir les seves funcions provisionalment. Es va estrenar amb molta incomoditat, però amb el temps ha anat emmotllant-se al càrrec, fent tàndem amb Assumpta Escarp, del PSC. Onze mesos després, la retirada de l’escó de Borràs per ordre de la JEC ha desencallat una situació que una part de Junts desitjava resoldre des de fa mesos. A partir d’ara, Erra, pròxima al secretari general Jordi Turull, haurà d’afrontar diversos reptes com a nova presidenta de la institució.

Recompondre la majoria independentista

El primer passa per intentar recuperar la majoria independentista, que ha quedat molt tocada aquest últim any, després de la suspensió de Borràs, la sortida de Junts del Govern i el pacte pressupostari del president Pere Aragonès amb el PSC i els Comuns. Malgrat que des de l’inici de la seva presidència, les topades amb ERC, i també amb la CUP, van ser múltiples, Borràs va convertir el Parlament en un contrapoder a l’Executiu i especialment a Aragonès. L’imprimia en cada compareixença pública i en cada dinàmica parlamentària. L’elecció de la nova presidenta, de nou amb un acord amb Esquerra, ha de ser la primera pedra per a la reconstrucció de les confiances entre els dos partits.

La reincorporació de funcionaris amb llicències per edat

La nova presidenta del Parlament també haurà de lidiar amb els conflictes laborals de la institució, després de la supressió de les llicències per edat. Fins a 27 funcionaris de la Cambra que estaven prejubilats hauran de reincorporar-se al seu lloc de treball des d’ara fins a finals d’any per la derogació d’aquest dret que els permetia continuar cobrant el sou sense exercir els últims anys de vida laboral. Fins ara s’han reincorporat 12 treballadors, tot i que se’ls permet teletreballar. També haurà de lidiar amb l’Oficina Antifraude Catalunya, que, després de rebre una denúncia anònima, ha obert una investigació al Parlament per possibles irregularitats quant a aquestes llicències.

Nomenar una nova secretària general

Fa un any que el lloc de secretari general està vacant, després de la dimissió el juny de 2022 d’Esther Andreu. Quan va prendre possessió, Borràs va rellevar Xavier Muro i va optar per nomenar algú que considerava de la seva confiança. Andreu, que fins aleshores era lletrat ras, va tenir diversos incendis mentre va estar al poder. Primer se la va acusar d’ocultar informació amb la polèmica de les llicències per edat i va acabar acusant el lletrat Antoni Bayona per assetjament psicològic d’una arxivera que va quedar en no res, tot i que el moment més agre va ser la topada amb Borràs per l’escó de l’exdiputat cupaire Pau Juvillà. No obstant, no va dimitir per cap d’aquests episodis, sinó per la polèmica que va portar el nomenament del seu fill com a uixer interí. Antifrau va determinar que no havia gestionat adequadament la situació, al no haver informat del conflicte d’interessos. Borràs no va arribar a nomenar-ne cap substitut, i fins ara els lletrats, igual que Vergés i Escarp, han anat manejant la situació. Ara Erra ho haurà de fer.

Les reformes del reglament intern

Notícies relacionades

També està pendent la reforma del reglament del Parlament, per limitar els discursos d’odi de Vox i introduir el vot telemàtic, que serviria com a via per legalitzar el vot del diputat de Junts, Lluís Puig. A principis de maig, el text proposat per ERC i la CUP va superar la primera votació, però l’extrema dreta ja ha avisat que si s’aprova definitivament l’impugnarà davant el Tribunal Constitucional. També són a la cua les modificacions de la llei d’expresidents, que els donen dret a cobrar una indemnització per cessament del càrrec i una pensió vitalícia. En el cas de Borràs, fins que es modifiqui la norma, podria cobrar 8.000 euros mensuals, malgrat la seva condemna per prevaricació i falsedat documental, però ha rebutjat sol·licitar la paga. I, tot i que no hi ha previsió de resoldre-ho a curt termini, també està pendent la regularització de les dietes de tots els diputats.

¿Recuperarà els honors?

Erra també haurà de decidir si recobra la presidència del Parlament amb tots els seus drets i deures, o si deixa espai per a la simbologia, almenys en el camp protocol·lari. Així com Quim Torra mai va ocupar el despatx del seu antecessor, Carles Puigdemont, perquè el considerava el president legítim; la nova presidenta de la Cambra també haurà de prendre decisions en aquest sentit. Començant per la salutació d’honor dels Mossos i el so del timbre a la seva arribada a la Cambra, que no es va produir durant l’etapa de Vergés. Fins ara, Borràs s’ha seguit presentat com la presidenta ‘moral’ de la instrucció i ha assistit a la majoria de plens des de la tribuna, cosa que ha forçat les salutacions dels seus companys de partit des del faristol.