Desatén la Fiscalia

El Suprem avala la rebaixa de penes dictades mitjançant la llei del ‘només sí és sí’

El Suprem avala la rebaixa de penes dictades mitjançant la llei del ‘només sí és sí’
4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Cristina Gallardo

Després de dos dies d’estudi els 15 magistrats que componen la Sala Penal de l’Audiència Nacional han recolzat de manera pràcticament unànime (en 27 dels 29 casos examinats) el criteri inicial de les diferents Audiències Provincials de rebaixar les condemnes per delictes sexuals a l’aplicar la llei del ‘només sí és sí’, sempre que fos més beneficiosa per al reu.

Tot i que estava previst que aquest dimecres, en la primera reunió del ple de la Sala Segona, ja es pronunciessin sobre la disposició transitòria que el Govern va intentar introduir en l’exposició de motius de la reforma de la sedició, finalment va caldre esperar fins aquest dimecres perquè finalment acordessin recolzar el criteri de la majoria dels jutges espanyols, cosa que a la pràctica suposa desatendre el criteri de la fiscalia i de l’Executiu, que va acabar reformant la seva norma per evitar que les revisions es continuessin prolongant amb els delictes comesos posteriorment a la seva entrada en vigor.

Els magistrats, que es van repartir les 29 revisions de condemnes per delictes sexuals que han sigut portades al ple, en les quals hi havia una vintena de menors de víctimes, han rebutjat els set recursos que havien sigut plantejats pel fiscal, que postulaven l’increment de les penes, amb l’excepció d’aquelles referides a penes accessòries dels drets a la pàtria potestat, tutela i curatela, que suposarà que es perdi aquest dret sobre els menors en el cas que s’opti per l’aplicació de la llei d’Igualtat en la seva versió ja derogada.

Només se li ha donat la raó en un de les seves impugnacions, però perquè hi havia un error material de l’Audiència que obligava a corregir a l’alça la pena imposada. També s’han rebutjat totes les peticions dels condemnats.

Canvi de ponent

Cada magistrat s’havia ocupat de redactar dues propostes de sentències i el president de la Sala, Manuel Marchena, de la restant. En 27 dels 29 casos els 15 magistrats hi han estat d’acord. En un d’ells la decisió s’ha produït per majoria, però no hi haurà vots particulars i en l’altre el ponent inicial de l’assumpte, Andrés Palomo, ha sigut substituït pel seu company Leopoldo Puente a l’hora de redactar la sentència corresponent i comptarà amb vots particulars.

En aquesta sentència, el criteri majoritari ha suposat el rebuig del recurs del fiscal per 10 vots a cinc. A favor del rebuig de la impugnació del ministeri públic han estat el president Marchena i pels magistrats Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo, Pablo Llarena, Vicente Magro, Carmen Lamela, Eduardo de Porres, Ángel Luis Hurtado, Leopoldo Puente i Javier Hernández. El vot particular, que compartien el criteri del fiscal, el subscriuran els magistrats Andrés Palomo, Ana Ferrer, Susana Polo, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral. Totes les sentències es coneixeran en la seva integritat en els pròxims dies.

Es tracta d’un cas d’un ciutadà romanès condemnat a una pena de 12 anys per una agressió sexual comesa en una estació de tren de la comunitat de Madrid, així com dues penes més de sis per la comesa per dues altres persones que no van poder ser identificades, cosa que suma un total de 24 anys de presó. L’Audiència va reduir la seva pena a 15, decisió ratificada per l’alt tribunal. Aquesta i totes les sentències es coneixeran en la seva integritat en els pròxims dies.

Després de la decisió de l’alt tribunal, la Fiscalia General de l’Estat va assenyalar que esperarà a conèixer el contingut complet de les resolucions del ple del Suprem per pronunciar-se sobre això. El ministeri públic havia ordenat als seus representants que defensessin la no modificació de les penes sempre que les imposades fossin dins de la forquilla de la llei ja derogada.

Disposició transitòria

També hi ha hagut acord a l’hora de rebutjar l’aplicació de la Disposició Transitòria Cinquena del Codi Penal de 1995, així com el primer intent del Govern de frenar la sagnia de rebaixes i excarceracions introduint un paràgraf en l’exposició de motius de la reforma de la sedició en el qual es remetien a aquesta prevista en el Codi Penal del 2015 i que ha acompanyat totes les seves reformes fins a la llei del ‘només sí és sí’.

Tot i que el Govern de coalició havia posat totes les seves esperances en la interpretació que fes el Suprem, aquesta és la primera vegada que l’alt tribunal es pronuncia sobre les revisions de condemnes ja realitzades. Fins ara la Sala Segona només havia resolt recursos de cassació presentats contra sentències que encara no eren fermes quan va entrar en vigor la llei. Dels 75 recursos de cassació que havia resolt, havia acordat 28 rebaixes de penes, mentre que en 47 sentències va mantenir les penes imposades abans de la reforma. 

Notícies relacionades

Els recursos analitzats corresponen a revisions de sentències efectuades per les Audiències Provincials de Madrid (8), Barcelona (1), Palma de Mallorca (2), Bilbao (1), Sòria (1), Toledo (1), Guadalajara (1), Las Palmas (3), Pontevedra (3) la Corunya (1), València (3), Castelló (1), Almeria (1), i Cadis (2). 

A data d’1 de maig les dades oficials del Consell General del Poder Judicial van comptabilitzar 1.079 rebaixes de condemna i 108 excarceracions d’un total de 2.301 revisions de condemna realitzades després de l’aprovació de la polèmica llei.