El ple del Constitucional
El TC avala els juraments «per imperatiu legal» de Junqueras i altres condemnats del procés
Junqueras i altres condemnats del procés prometen el càrrec com a «presos polítics»
El Congrés demana un informe sobre els diputats presos
El ple del Tribunal Constitucional ha donat el vistiplau definitiu a les fórmules imaginatives amb les quals els diputats, la majoria independentistes, han anat jurant o prometent la Constitució per obtenir l’escó al Congrés dels Diputats, gairebé tots amb l’afegitó de «per imperatiu legal». Ho ha fet al resoldre el recurs presentat pel PP contra les fórmules utilitzades el maig del 2019 pel president d’Esquerra Republicana (ERC), Oriol Junqueras, i tres companys més de banc dels acusats que també van acabar condemnats en la sentència del procés.
El Constitucional ha establert que l’acceptació de les fórmules d’acatament de la Constitució afegides a l’expressió ‘sí, ho juro’ o ‘sí, ho prometo’ no limiten el dret de representació política de la resta dels diputats. En la deliberació no hi ha participat el magistrat Juan Carlos Campo perquè es va abstenir de conèixer d’aquesta qüestió. Els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i César Tolosa, i la magistrada Concepción Espejel han anunciat vot particular.
L’encarregat d’inaugurar el torn dels juraments diferents va ser Junqueras, que va prometre la Constitució «des del compromís republicà, com a pres polític i per imperatiu legal». Després el van seguir Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. El primer va utilitzar la fórmula: «Des del compromís amb el diàleg i la lleialtat al mandat de l’1-O, com a pres polític, ho prometo». «Com a pres polític i amb lleialtat al mandat democràtic i al poble de Catalunya, per imperatiu legal, ho prometo», van ser les paraules que van triar Josep Rull i Jordi Turull. Tots quatre van ser suspesos de funcions quatre dies després a l’haver sigut processats pel delicte de rebel·lió, tot i que després se’ls va condemnar per sedició.
Junqueras: Desde el compromiso republicano, cómo preso político y por imperativo legal, sí prometo. pic.twitter.com/qMqb1xhDyK
— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) 21 de mayo de 2019
Dos recursos
Tant el PP com Ciutadans han recorregut la decisió de la Mesa del Congrés d’acceptar aquestes fórmules i ara el Constitucional, al resoldre’n el primer, els ha donat carta de naturalesa. Tot i que el pronunciament es refereix a la legislatura més curta de la història espanyola, a causa de la repetició de les eleccions, després que Pedro Sánchez no pogués formar govern, el criteri que fixa ara el Constitucional s’estendrà a totes les altres, en les quals s’hagin pogut utilitzar paraules poc usuals, i les futures.
Això suposa el reconeixement definitiu del patró de les diferents fórmules emprades en diferents legislatures per jurar o prometre la Constitució, un tràmit imprescindible per prendre possessió de l’escó obtingut a les urnes. De fet, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va respondre a una carta del PP en la qual li demanaven que prohibís aquesta mena de pràctiques dient que no ho faria, perquè la seva obligació era complir el reglament de la Cambra.
Entre les fórmules que s’han escoltat al Congrés, en funció del grup parlamentari a què pertanyia el diputat, hi figuren: «Per la democràcia i els drets socials» va ser per la qual van optar parlamentaris d’Unides Podem; «per Espanya», el president de Vox, Santiago Abascal, i la de «per imperatiu legal» dels nacionalistes del PNB i els independentistes de Bildu, Esquerra Republicana (ERC) i Junts.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"
- Fenomen extrem als EUA L’huracà més violent de les últimes dècades arriba a Florida
- "Casa teva serà el teu taüt"
- Zadie Smith: "Per a Zuckerberg, un nen de 13 anys val 275 dòlars, com el preu d’un esclau"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- 'La vegetariana', de Han Kang: una dona que vol ser una planta
- CRÍTICA Han Kang: sang i ossos
- Apunt Futbolistes sense edat
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"