Junts proposa Anna Erra com a presidenta del Parlament amb l’aval de Laura Borràs

El misteri ha durat poc. A l’inici de la reunió de l’executiva de Junts, Laura Borràs ha acceptat el nom de la diputada i alcaldessa en funcions de Vic, Anna Erra, com a candidata del partit a ocupar la presidència del Parlament. Erra era la preferida pel secretari general, Jordi Turull, per recollir el testimoni al capdavant de la segona institució catalana i tot apunta que presidenta i secretari general han arribat a l’executiva amb la decisió acordada. Ara serà el ple del Parlament el que divendres vinent voti Erra, que serà elegida si ERC manté el seu compromís de cedir a Junts la presidència de la institució en virtut del pacte arribat al principi de la legislatura. La CUP, per la seva banda, votarà en blanc i la resta de forces no avalaran la postconvergent, sinó que optaran per un candidat propi.

Borràs ha sigut l’encarregada de confirmar la decisió en roda de premsa i, malgrat que Erra era clarament la candidata de Turull, ha assegurat que és un nom de consens. La presidenta de Junts ha aprofitat per llançar un nou al·legat contra la Mesa de la Cambra per haver acatat la decisió de la Junta Electoral de retirar-li l’escó: «El Parlament va despullat».

«Soc de fer passos endavant, no a un costat»

És més, ha posat deures a la que probablement serà la seva successora: derogar l’article 25.4 pel qual Borràs va ser suspesa al juliol. Article votat a favor per Junts pel Sí, entre d’altres, a proposta de la CUP, el 2017. «L’aparell judicial espanyol no hauria d’interferir ni determinar la constitució del Parlament ni els membres de la Mesa hi haurien d’haver col·laborat ni per acció ni per omissió», ha asseverat Borràs, sota el mandat de la qual el Parlament va retirar l’escó del cupaire Pau Juvillà.

Derogar el 25.4 no ho podrà fer Junts en solitari perquè no compta amb majoria. Preguntada per si no s’ha plantejat fer un pas a un costat al ser processada, com li va demanar part de l’executiva del seu partit i la presidenta de la comissió de garanties, Borràs ha respost: «Soc de fer passos endavant, no al costat, i no per legitimar una repressió que en el cas del Parlament ha sigut un ‘lawfare’ que ha portat a terme el mateix Parlament abans d’un judici o una sentència».

La direcció ha resolt sense controvèrsia interna (ha sigut un debat plàcid, segons els presents) la successió de Borràs, que va ser suspesa del càrrec al Parlament fa 11 mesos, quan va ser processada per delictes vinculats a la corrupció. I, després de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per falsedat documental i prevaricació, va continuar resistint-se a fer un pas enrere fins que la Junta Electoral va ordenar la retirada de la seva acta de diputada i la Cambra catalana va procedir a deixar-la sense condició de parlamentària.

Ara bé, Borràs ha demanat ser restituïda en el càrrec si instàncies judicials superiors al TSJC anul·len la condemna que pesa sobre ella. En aquest cas, Erra cediria el càrrec, segons el que es debati internament.

Respecte al cas judicial pel qual Borràs ha perdut el seu càrrec institucional, Junts ha mantingut la tesi que Borràs ha sigut objecte de ‘lawfare’, de persecució judicial per ser independentista. Al ser condemnada, la presidenta de la comissió de garanties del partit i advocada de llarga trajectòria Magda Oranich va afirmar públicament que, si es trobés en la situació de Borràs, hauria renunciat ja a la presidència del Parlament.

El secretari general, Jordi Turull, ha evitat forçar la situació, com alguns sectors crítics amb Borràs li reclamaven des de fa mesos. S’ha mantingut en la posició de defensar Borràs i no especular amb decisions com la que finalment el partit prendrà. El que mai ha sigut una opció per a Turull és el que va suggerir en una entrevista la secretària de la Mesa, Aurora Madaula, fidel a Borràs, en el sentit de renunciar a la presidència del Parlament i que aquest dimarts Borràs ha assegurat que ha estat sobre la taula.

El nom com a missatge

Notícies relacionades

Laura Borràs podrà cobrar més de 8.000 euros al mes com a expresidenta fins que es modifiqui la llei

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Turull, doncs, ha aconseguit mantenir la unitat interna i ha evitat obrir el debat de Borràs durant mesos amb l’argument que la prioritat havia de ser competir en les eleccions municipals sense fer soroll. Però, ara que s’ha de prendre la decisió, procura també evitar la dissonància.

Erra, exalcaldessa de Vic, és una aposta de Turull, cosa que incomodava els fidels a Borràs, que pretenien que ella decidís un nom pròxim a les seves tesis. Borràs, per exemple, ha elogiat públicament Toni Castellà, líder de Demòcrates i dirigent del Consell de la República de l’expresident Carles Puigdemont. Castellà defensa un independentisme combatiu unilateralista més pròxim a les posicions de Borràs que els de Turull i serà ell el que precisament aconsegueixi l’escó que deixa buit Borràs i s’estrenarà en el ple de divendres.