Parlament

Laura Borràs podrà cobrar més de 8.000 euros al mes com a expresidenta fins que es modifiqui la llei

El Parlament retira l’acta a Laura Borràs i votarà el seu relleu divendres que ve

GRÀFIC | Els candidats moderats de Junts van patir menys desgast en les municipals

¿Qui governarà cada diputació a Catalunya? Així queda el repartiment de poder

Les propostes del PSC, els Comuns i Cs per reformar la normativa i evitar aquesta indemnització segueixen en tràmit

Laura Borràs podrà cobrar més de 8.000 euros al mes com a expresidenta fins que es modifiqui la llei

Kike Rincó

3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Laura Borràs ja no és diputada del Parlament. La Mesa de la Cambra catalana va decidir aquest dijous retirar-li l’escó, després de la decisió del Tribunal Suprem de no acceptar la mesures cautelars i deixar vigent l’ordre de la JEC de destituir-la com a parlamentària. Ara el debat polític se centra en qui s’elegirà per substituir-la en el ple que se celebrarà divendres. Però, més enllà del ball de noms, al qual Junts evita afegir-se encara en públic, hi ha una altra qüestió sobre la taula: la indemnització a què té dret Borràs com a expresidenta.

En el dia d’avui, els excaps del Parlament tenen dos drets econòmics: una indemnització per cessament del càrrec i una pensió vitalícia una vegada es jubilen. No és clar que Borràs pugui tenir dret a aquest plus quan compleixi els 65 anys, però sí que podrà cobrar la indemnització, almenys fins que la majoria de la Cambra aconsegueixi modificar la llei –tal com han plantejat el PSC, els Comuns i Cs–, que segueix en tràmit parlamentari. Es tracta d’una assignació mensual del 80% del sou durant la meitat del temps en què va estar en exercici i amb un mínim d’una legislatura.

Més de 112.000 euros anuals

El sou de Borràs com a presidenta, tot i que no el percep des del juliol del 2022, quan va ser suspesa per l’obertura del judici oral, és de 10.069,40 euros mensuals en 14 pagues, cosa que resulta un import anual de 140.971,60 euros. Per tant, una vegada suspesa, té dret a cobrar 8.055,20 euros mensuals, un total de 112.777,28 euros a l’any. Si no es modifica la llei abans, pot cobrar-los durant els pròxims quatre anys.

Per percebre aquests diners, primer Borràs ha de sol·licitar-ho i és la Conselleria d’Economia –i no el Parlament– la que n’ha d’efectuar el pagament. Tot i que la líder de Junts està condemnada a quatre anys de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental, la llei no contempla cap excepció, tampoc en cas de condemna per delictes vinculats a la corrupció, que permeti al departament dirigit per Natàlia Mas denegar aquesta prestació. Fonts de la conselleria es limiten a dir que analitzaran si es compleixen tots els «requisits» i «criteris» marcats per la normativa actual.

Les modificacions de la llei, en tràmit

Notícies relacionades

Preveient aquesta situació, i per tal d’evitar que Borràs pogués cobrar de les arques públiques després de ser condemnada, el PSC, els Comuns i Cs van proposar una reforma de la llei de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, que també regula els expresidents de la Cambra catalana. No obstant, el seu tràmit i aprovació no han arribat abans que Borràs es quedi formalment sense acta. De moment, ni tan sols s’ha portat a terme encara la primera votació en el ple, que correspon a les esmenes a la totalitat.

La proposta dels socialistes és derogar la llei, però amb una disposició transitòria que permeti als expresidents que estan actualment en aquest règim cobrar un 20% del sou –en lloc del 80%– durant sis mesos. Els Comuns també plantegen anul·lar aquesta prestació, tant dels expresidents del Parlament com dels de la Generalitat, però només si han sigut condemnats per delictes vinculats a la corrupció. Finalment, la proposta de Ciutadans fa un pas més i planteja eliminar de cop totes la pagues als expresidents –sense cap transitorietat–, als exconsellers i també l’assignació extra als caps de l’oposició.