La ressaca electoral
MAPA | L’abstenció en les eleccions municipals es va acarnissar als feus més independentistes
Multimèdia | ¿Qui serà l’alcalde de Barcelona? Totes les combinacions possibles
Multimèdia | Els gràfics clau de les eleccions municipals a Barcelona
MULTIMÈDIA | Els gràfics més importants de les eleccions municipals a Catalunya
Cada elecció és un món i les tendències que caracteritzen uns comicis no tenen per què complir-se en d’altres. Es teoritza molt, per exemple, sobre a qui perjudica més l’abstenció, si a l’esquerra o a la dreta a Espanya, si als independentistes o als contraris a la independència a Catalunya. Sobre aquesta última disjuntiva, les eleccions de diumenge passat van llançar una conclusió molt diàfana: l’independentisme va obtenir el seu pitjor resultat des del 2016 en les municipals amb menys participació des de l’inici del procés. Només en els comicis locals del 2007 i el 2011 es va votar menys que el 55,55% aconseguit aquest 28 de maig. Però llavors, ¿la majoria dels que es van quedar a casa eren independentistes?
L’abstenció, doncs, va agreujar la caiguda general de l’independentisme, però el càstig no es va repartir a parts iguals entre els diferents partits. ERC va encaixar el cop més dur al deixar-se 301.747 vots, la CUP va retrocedir 43.045 sufragis i Junts només va perdre 5.787 paperetes. En percentatge, Esquerra va caure 6,2 punts, la CUP va baixar sis dècimes i JxCat fins i tot va pujar 2,4 punts. Ara bé, si de nou ens fixem en nuclis tradicionalment secessionistes, la clatellada va ser més homogènia entre els dos exsocis del Govern. ERC va perdre 12 punts a Lleida, 5 a Manresa, 5 a Vic i 5 a Girona. Junts va perdre 5 punts a Lleida; 8 a Manresa; 14 a Vic i 10 a Girona. I a Berga, ERC va sumar tres dècimes mentre Junts va cedir 5 punts i la CUP, malgrat ser la primera força, va perdre 10 punts.
On sí que va ensopegar més ERC que els seus companys de bloc va ser al territori en el qual es proposaven penetrar amb més força, l’àrea metropolitana. Va perdre uns 300.000 vots, amb caigudes de 10 punts a Barcelona, 9 punts a Sabadell, 7 punts a Terrassa, 7 punts a Sant Cugat del Vallès i 3,5 punts a l’Hospitalet. Les diferències en el cas de Junts són bastant inferiors perquè ja per si mateix sol tenir resultats discrets a la regió metropolitana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Política Catalunya Eleccions municipals CUP ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Independència de Catalunya Junts per Catalunya
