La llei de memòria que obligarà a retirar símbols franquistes rep el primer aval del Parlament

El Parlament ha donat el primer vistiplau al projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, que obligarà a la retirada de simbologia franquista a tot Catalunya en un termini de dos anys, implementarà l’acte de commemoració de la República el 14 d’abril, sancions contra l’enaltiment de la dictadura i la inclusió de la formació en memòria democràtica des de l’educació primària. El PSC, ERC, Junts, la CUP i els Comuns ha votat en contra de les esmenes a la totalitat presentades per la resta de grups –Vox, Cs i el PP–, i per això el projecte de llei del Govern seguirà la tramitació parlamentària.

En la seva intervenció en el ple, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha celebrat que amb aquesta llei s’eliminarà «definitivament tot signe d’exaltació de la dictadura» i ha assegurat que és «una victòria de la democràcia». Segons Ubasart, el projecte de llei pot tornar a posar Catalunya a l’avantguarda de les polítiques de memòria a l’Estat i en l’àmbit espanyol. «Vam ser pioners en aquest àmbit i ara cal recollir el ric llegat i fer un salt qualitatiu», ha afegit. I també ha volgut deixar clar que el Govern «no té interès d’imposar un relat històric determinat».

En canvi, el diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha assegurat que l’Executiu de Pere Aragonès vol «imposar una visió inequívoca de la història, una pràctica totalitària». «Cap democràcia legislaria en els termes en què es pretén fer en aquest Parlament. Estar atiant les ferides del passat l’únic que genera és un bucle melancòlic que ens impedeix mirar endavant», ha afirmat.

En la mateixa línia, el diputat del PP Daniel Serrano ha denunciat que es vol «imposar» la veritat d’uns per sobre la veritat dels altres. I, segons ha afegit, és «el mateix mètode que es feia en la dictadura». «Volen passar comptes 80 anys després», ha afegit per després avisar que tenen la intenció de portar la llei al Tribunal Constitucional (TC) si s’acaba aprovant al Parlament amb el contingut actual.

¿Què diu la llei?

La llei té per objectiu «refondre, actualitzar i completar la legislació vigent» per generar un «marc normatiu estable» en aquest àmbit. Entre altres qüestions estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista de l’espai públic i les distincions a dirigents o persones que col·laboressin amb el cop d’Estat contra la República i amb la dictadura.

Notícies relacionades

Acostar-se a una fossa comuna després de 85 anys de recerca: ¿on són?

El Govern esprem les vies per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria

Així mateix, estableix com a dies de commemoració el de la proclamació de la República, el 14 d’abril, i el de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre; defineix les figures de l’espai i el paisatge de memòria democràtica, i sanciona, entre altres accions, els danys en fosses i l’enaltiment del franquisme «quan hi hagi ofensa o humiliació de les víctimes».

Així mateix, introdueix l’estudi de la memòria democràtica en els currículums educatius des de l’educació primària.