ERC es replega cap a l’independentisme després de la patacada de les municipals

L’anàlisi que realitzen els experts d’ERC apunta a l’augment en 6,5 punts de l’abstenció. Tot i que amb un impacte desigual. «És a la zona metropolitana on s’acusa més en valors absoluts, lògicament perquè és on hi ha el gruix de l’electorat», al·leguen. És a dir, no només ha perdut un 36% del vot, sinó que ha fallat l’estratègia principal del partit, com era fer un salt qualitatiu i quantitatiu a la regió metropolitana. «Dels 300.000 vots perduts, només a la ciutat de Barcelona ja en trobes 80.000. A aquests cal sumar els de Badalona, Terrassa, Sabadell...», afegeixen.

Davant aquesta dada que posa en crisi tot un pla, que passa des dels pactes amb el PSOE a Madrid a col·locar Gabriel Rufián com a cap de cartell, no ja de Santa Coloma, sinó de tot l’àrea metropolitana, la reacció gairebé espontània, ja anunciada en la nit electoral, és replegar-se cap al nucli dur, l’inicial d’ERC: l’independentisme.

Petroli de les diferències

De fet, en l’última setmana de campanya, els republicans, i molt en especial Oriol Junqueras van mirar de treure petroli de l’òbvia diferència ideològica entre Junts i Xavier Trias, que ha amagat les sigles de la seva força i ha obviat les qüestions territorials. Junqueras va treure la independència, i fins i tot l’1-O, en els seus últims mítings de campanya. Es pot considerar que Trias, amb un altre enfocament i un altre programa respecte a Junts, ha passat d’estar a 80.000 vots d’ERC a avantatjar-los per la mateixa xifra. És a dir, 160.000 de diferència. ERC li va treure 282.000 vots a Junts, el 2019.

Quant a regidors, on van guanyar, per als experts d’ERC és clau que el descens de la participació hagi fet que la frontera del 5% fos fàcilment assequible per als partits més alternatius, a diferència del 2019, on van ser pocs els que van entrar als consistoris. I la mateixa abstenció independentista s’atribueix a la fatiga. «Com els materials. Si els sotmets a màxima pressió molt temps acaben fallant», explica una veu republicana que interpreta que l’electorat secessionista i republicà no ha considerat aquestes eleccions com a dignes de mobilització. Per això el president Pere Aragonès ha asseverat que de cara al 23 de juliol es necessita justament això, masses d’independentistes a les urnes.

La Catalunya interior

En el ‘rere-país’, ERC ha aguantat millor el tipus que als voltants de Barcelona, això sí, a la baixa. Tampoc els números de Junts són gaire pròspers. De fet, si es treu la ciutat de Barcelona, sempre que es consideri com de Junts la candidatura de Trias, el resultat també és bastant desolador. I d’allà neix l’apel·lació a la unitat, que ha fet ERC en les últimes hores, perquè a tots els convé.

Aquest diari va seguir la trajectòria de Junts i ERC a les ciutats mitjanes del territori que s’agrupen a l’entorn de l’Eix Transversal, en els comicis generals del 2019. Aplicada la mostra a les eleccions municipals del 2019 i 2023, l’anàlisi mostra que ERC va perdre 12 punts de vot a Lleida, cinc a Manresa, cinc més a Vic i cinc més a Girona. Junts, per la seva banda, va perdre cinc punts a Lleida; vuit a Manresa; 14 a Vic i 10 a Girona. Desastre generalitzat. El PSC va pujar a totes aquestes ciutats excepte a Manresa, on va perdre dues dècimes de vot.

Les diputacions

Notícies relacionades

Pere Aragonès demana un pacte d’unitat entre independentistes davant un possible Govern del PP i Vox

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Quant a l’últim cofre del botí que generen les municipals, és a dir, les diputacions, tot està obert. I tot i que és molt aviat perquè comencin negociacions i intercanvis de cromos l’ordre donada per la cúpula d’ERC d’afavorir els pactes amb els partits independentistes pot donar pistes del que es viurà en unes setmanes.

En la principal d’aquestes administracions provincials, la de Barcelona, amb una majoria absoluta fixada en 26 escons, el PSC en suma 18, pels 11 d’ERC (cinc menys) i Junts (quatre més). Aquí els Comuns decidiran la balança. A Girona (majoria de 14), Junts en suma 10 i ERC vuit (tots dos perden un escó) i la CUP, dos. A Tarragona, també amb el llistó dels 14, ERC va obtenir nou diputats, pels vuit del PSC i també els vuit de Junts. I finalment, a Lleida, amb majoria en els 13 diputats, Junts va obtenir 10 i ERC, vuit (tres menys).