Així es va fer la imatge de portada d’EL PERIÓDICO d’aquest diumenge d’eleccions municipals

Encara li falten per recórrer alguns quilòmetres d’algoritme a la intel·ligència artificial per aconseguir per si sola una imatge com la que ha creat Alex R. Fischer, cap de secció de l’àrea d’Infografia d’EL PERIÓDICO, per a la portada que publica el diari aquest diumenge electoral. Combinant les tècniques d’IA amb ‘morphing’ (transformació) digital, en aquesta foto apareixen junts i regirats els rostres dels quatre aspirants a l’alcaldia de Barcelona que tenen alguna possibilitat d’ocupar el càrrec, segons les prediccions electorals de Predilect.

Notícies relacionades

El Govern prorroga els pressupostos davant la impossibilitat de començar la negociació dels del 2026

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias i Ernest Maragall surten barrejats i superposats sobre la mateixa base però no de manera anàrquica: gairebé píxel a píxel, R. Fischer ha confeccionat un retrat robot atorgant un percentatge tan aproximat possible de cada candidat en funció de les probabilitats d’arribar a la vara de comandament que li atribueix Predilect. Com més probabilitat, més presència a la foto, tot i que a l’hora de clissar el resultat final s’ha de tenir present Ramón de Campoamor i aquella dita seva que «‘en este mundo traidor nada es verdad ni mentira...’», i hi ha qui hi veu més un contendent i qui destaca més el seu rival. La duresa dels trets d’una o dels altres, així com elements molt distintius, també poden incidir en la percepció, tot i que la prevalença sigui menys destacada.

A les fotos tipus carnet que envolten la imatge principal es pot observar la «decantació» de la cara d’un candidat cap a la de l’altre. Aquesta transformació parteix del mapatge d’una imatge partint d’una sèrie de punts clau que detecta l’eina de ‘morphing’. En la segona part del procés la imatge es va ajustant fins que els punts clau d’una foto encaixen amb els punts clau de l’altra i s’aconsegueix una superposició perfecta. A partir d’aquestes dues imatges, a més de generar-se’n una tercera, es produeix un vídeo que permet veure l’evolució d’un candidat a l’altre, una transformació que no acaba amb les tècniques digitals i d’intel·ligència artificial, ja que, una vegada obtinguda la imatge, R. Fischer ha hagut d’acabar de perfilar-la i retocar-la manualment per retirar-ne els elements que distorsionaven el resultat. De les urnes depèn ara cap on es decantarà definitivament la imatge del guanyador.