Radiografies electorals

Eleccions 28M | Madrid: Ayuso s’entrega a la política nacional per assaltar la majoria absoluta davant una esquerra desunida

L’oposició centra el seu discurs en la gestió del govern regional, però la dirigent popular busca la mobilització del vot anti-Sánchez

Eleccions 28M | Madrid: Ayuso s’entrega a la política nacional per assaltar la majoria absoluta davant una esquerra desunida
4
Es llegeix en minuts

La Comunitat de Madrid és una de les places segures per al Partit Popular. Ho ha sigut durant els últims 28 anys, en els que la Puerta del Sol ha estat habitada per successius presidents populars, i la varietat d’enquestes publicades apunten que després del 28 de maig continuarà sent així. Els partits que s’enfronten a Isabel Díaz Ayuso des de l’esquerra, Més Madrid, el PSOE i Podem, tenen cada un d’ells la seva pròpia batalla i la suma dels seus vots no sembla que sigui suficient per destronar la líder popular.

Però fins i tot si arribessin a sumar, al PP li quedaria el comodí de Vox, el suport del qual pot tenir un preu o un altre, però difícilment serà tan car com perquè el PP no pugui compensar-ho si d’això depèn un nou govern conservador. Per Vox, Madrid podria ser una plaça fort i amb projecció de cara a les pròximes generals si aconseguís doblegar el braç d’Ayuso i entrar en el govern regional, però la presidenta madrilenya farà tot el possible per evitar-ho. Al PP, que reconeixen que arribar a l’absoluta que anhelen és complicat, creuen que Rocío Monasterio tampoc s’atrevirà a votar en contra d’Ayuso: «¿Deixarà Madrid en mans de l’esquerra?».

El 2021, en una cita en la qual només es votava pel govern de la comunitat i no per les municipals, el PP va arrasar a tota la regió, guanyant en tots els municipis tret d’en dos, però venia d’haver perdut les eleccions el 2019. La coalició amb Ciutadans va salvar llavors els populars i allà va començar a gestar-se la figura actual d’Isabel Díaz Ayuso.

El mapa municipal conformat aquell 2019 està més repartit. El PP governa avui en 86 municipis i el PSOE, amb forta presència al cinturó sud de la regió, en 59. Vox va obtenir representació en tots els municipis de més de 50.000 habitants i en aquesta convocatòria ha aconseguit presentar llistes en els 179 municipis de la regió. No passa el mateix amb Més Madrid i Podem, formacions que han traslladat a Madrid la tensió entre Yolanda Díaz i la direcció nacional d’Unides Podem i han dinamitat diversos acords de les bases.

Els partits de l’esquerra lluiten per recuperar els vots dels feus socialistes que el 2021 van creuar el camí cap al PP. Mónica García va situar Més Madrid per primera vegada com a principal força progressista i el seu objectiu el 28 de maig és consolidar aquest lideratge. Però amb les eleccions municipals pel mig, el risc és que els alcaldes socialistes arrosseguin el vot cap al seu candidat autonòmic, Juan Lobato. La candidata de Podem, IU i Aliança Verda, Alejandra Jacinto, lluita per la supervivència del seu partit, al qual les enquestes no garanteixen la seva representació a l’Assemblea.

A la Comunitat de Madrid el resultat de les urnes no dependrà necessàriament de la gestió del PP en aquests quatre anys. L’estratègia de la presidenta regional respecte a la resta dels candidats és ignorar-los la major part del temps, situar-se en el pla de la política nacional, i buscar amb això una afinitat no amb la seva gestió sinó amb el que ella representa: l’oposició a Pedro Sánchez. L’antisanchisme com a lema de campanya. «A Madrid els ciutadans consumeixen molta informació nacional», expliquen diferents fonts del PP per justificar la seva manera d’abordar els temes. Per alguna cosa Bildu ha estat en boca d’Ayuso tots i cada un dels dies des que va començar la campanya, més enllà de les conviccions.

Conscients que en la batalla nacional Ayuso es fa més forta, l’esquerra intenta tornar el debat a la regió. «Madrid, Madrid, Madrid», repeteixen tant Mónica García com Juan Lobato. Però ni l’increment de les llistes d’espera a la sanitat pública, que han passat de 619.302 persones el maig del 2019 a 882.878 ara, segons les dades de la Comunitat de Madrid, ni les polèmiques entorn de les condicions dels centres de gent gran ni el preu de la vivenda, aspectes en què insisteix l’oposició, semblen perjudicar les previsions electorals d’Ayuso.  

Notícies relacionades

A l’Ajuntament de Madrid les enquestes assenyalen que el candidat popular, José Luis Martínez-Almeida, també serà el més votat de la capital, no obstant, els mateixos sondejos marquen que la batalla aquí està més disputada perquè la diferència entre la suma dels partits d’esquerra i els de la dreta està més ajustada.

Begoña Villacís sobreviu, segons el CIS preelectoral, i Ciutadans es converteix en partit decisiu. No obstant, aquesta representació desapareix a les enquestes internes dels partits, és igual el seu signe polític. Al PP, a més, recorden que històricament mai hi ha hagut tanta diferència entre els resultats que ha obtingut el seu partit en la comunitat i a l’ajuntament com indiquen ara els sondejos i es mostren segurs que Almeida s’acostarà a la majoria absoluta.