Perfils dels candidats: Santa Coloma (7)

El ‘qui és qui’ de Sant Cugat: així són els alcaldables de les municipals del 28M

EL PERIÓDICO radiografia en aquesta sèrie les cares visibles de les candidatures que compten amb representació

El ‘qui és qui’ de Sant Cugat: així són els alcaldables de les municipals del 28M
  • CONTEXT | Santa Coloma davant les municipals:  el gran bastió socialista de Parlon que fa salivar l’ERC de Rufián

  • PREDICCIONS | ¿Qui guanyarà les eleccions a Santa Coloma de Gramenet 2023?

  • ÒPTICA METROPOLITANA | El 28M a la Gran BCN: les qüestions que decidiran les alcaldies

6
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Santa Coloma (Barcelonès) és una de les grans ciutats catalanes que es juguen el futur en les eleccions municipals del 28 de maig. Liderat per l’alcaldessa Núria Parlon (PSC) amb majoria absoluta, l’Ajuntament de Santa Coloma disposa d’un ple municipal de 27 regidors integrat pel PSC (17 regidors), Ciutadans (4), els Comuns (3) –tot i que un actualment consta com a ‘no adscrit’– i ERC (3). EL PERIÓDICO radiografia en aquesta sèrie el ‘qui és qui’ de les candidatures que actualment compten amb representació municipal a les principals urbs de la regió metropolitana de Barcelona.

Núria Parlon (PSC)

La definició més eloqüent de la candidatura de Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet, 1974), politòloga de formació, està en el material gràfic de la seva campanya, des de les octavilles fins als cartells penjats als fanals de la ciutat aquestes setmanes prèvies al 28M: «Núria Parlon, l’alcaldessa».

La regidora socialista és l’única dona entre els principals alcaldables, condició que vertebra una de les seves banderes més emblemàtiques, la del feminisme, a través de la qual posa en valor les polítiques d’igualtat que al municipi cristal·litzen en la simbòlica La Ciba, un centre de recursos per a dones de referència catalana.

L’històric electoral de Parlon a Santa Coloma és incontestable. Va emprendre la seva aventura empunyant la vara de comandament colomenca l’any 2009, quan va rellevae l’exalcalde Bartomeu Muñoz (PSC), avui a la presó pel cas Pretòria, i des d’aleshores ha encadenat dues majories absolutes (2015 i 2019), l’última amb la quota de vot socialista més alta (50,94%, 17 regidors de 27) de tot l’àrea metropolitana de Barcelona. El pròxim serà el seu quart mandat.

Més enllà de la lluita per la igualtat de gènere i les polítiques socials que sempre ha exhibit com a estendard (a la tercera ciutat catalana amb la renda mitjana per persona més baixa), Parlon ha fet de la impressionant renaturalització del riu Besòs una altra de les seves virtuts electorals, posicionant-la com a metàfora de la resiliència de la ciutadania de Santa Coloma.

L’«orgull colomenc» és, de fet, un dels seus mantres de campanya. En aquest sentit, l’alcaldessa se serveix del seu estret i prolongat vincle amb la ciutat per titllar Rufián, el principal adversari polític del 28M –especialment en termes mediàtics–, de «paracaigudista» aliè a la realitat local.

Dimas Gragera (Ciutadans)

El principal patrimoni electoral de Dimas Gragera (Santa Coloma de Gramenet, 1984), economista de formació, de cara al 28M és la seva pròpia marca personal, que actualment suma més que la de Ciutadans, en plena decadència nacional.

L’actual líder de l’oposició colomenca, que va ser diputat taronja al Parlament de Catalunya del 2017 al 2021, està convençut d’obtenir una «còmoda» representació en el pròxim ple municipal colomenc.

Per aconseguir-ho ha dissenyat una llista de tarannà municipalista amb representants d’entitats locals i alguna cara coneguda com la de Rafa Bueno, exconcursant del popular ‘talent show’ La Voz, ja que Gragera pretén que tots els seus tinguin una història colomenca per explicar.

Quant als seus temes fetitxe, destaquen la lluita contra la inseguretat, una guerra que Parlon ha passat a liderar els últims anys, o reconvertir La Ciba –que titlla de «xiringuito ideològic»– en residència per a la gent gran. També es mostra crític amb la moneda local colomenca, la ‘Grama’, en el sentit de dubtar que exerceixi efectivament de política estimuladora del comerç de proximitat.

Gragera veu en el 28M una oportunitat per jugar la carta del ‘vot rebuig’ a Rufián (ERC), amb qui coincideix en la pulsió per evitar una nova majoria absoluta socialista «per higiene democràtica». Segons el seu parer, un escenari favorable perquè això passi passaria per més fragmentació del ple municipal, per exemple mantenint ells representació i tornant a obtenir-la el PP, que va tenir dos regidors fins al 2019.

Antonio Molina (En Comú Podem)

L’impuls nacional de la ministra Yolanda Díaz amb Sumar és la carta de presentació d’Antonio Molina (Santa Coloma de Gramenet, 1975), periodista de formació, com alcaldable colomenc dels Comuns.

Molina, que prové d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), lidera la llista morada després d’un període de convulsió interna –un regidor va deixar el càrrec després d’una denúncia i una altra regidora va passar a ‘no adscrita’–, i ho fa enarborant la bandera de l’«accent colomenc» parafrasejant (‘Amb molt d’accent’) el popular anunci en què Cruzcampo ressuscitava Lola Flores.

L’alcaldable apel·la, en la mateixa línia que Parlon, a l’orgull colomenc per «reivindicar que nosaltres som de Santa Coloma, no com Rufián [amb qui competirà, tot i que amb millor pronòstic per al republicà, per encapçalar la segona llista més votada]», afirma.

Afronta aquesta reivindicació, per exemple, apuntant la necessitat d’aprofundir en la «pacificació del carrer», en la línia de Colau a Barcelona, o emfatitzant el condicionament dels espais escolars com un dels seus principals focus.

També al·ludeix a la històrica reivindicació del parc de Can Zam com «espai verd», a més d’esmentar el redisseny del bloquejat Pla Especial de Reforma Interior de Santa Coloma Vella (PERI II) per «prioritzar la vivenda social i els espais verds». En relació amb una citació judicial a tres càrrecs municipals en plena campanya vinculada al pla urbanístic, l’oposició colomenca (Ciutadans, els Comuns i ERC) en bloc ha forçat recentment un ple extraordinari.

Gabriel Rufián (ERC)

El polèmic Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982), diplomat en Relacions Laborals, va néixer a la ciutat però va aterrar a Santa Coloma recentment –l’octubre del 2022–, circumstància que s’ha convertit –en el sentit de considerar-lo aliè a la realitat local– en l’epicentre de les crítiques dels seus rivals polítics per l’alcaldia.

El candidat, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, una estrada que ha fet servir per fer campanya de cara al 28M contra Parlon, va presentar davant els seus acòlits la seva aventura colomenca com «el repte més colossal de la nostra vida». Aquesta èpica, a més, la va preparar amb una banda sonora –bilingüe, mestissa– per a l’ocasió –Bola de Drac, Txarango, Manolo García–, metàfora de com el republicà explora l’impacte emocional a la ciutat per seduir electorat a l’esquerra del PSC.

Les crítiques a Parlon i l’hegemonia socialista a la ciutat són, de fet, el leitmotiv de la seva campanya. Així ho comunica el seu mantra estrella: «Núria Parlon governa Santa Coloma manu militari», va afirmar en la presentació de la seva candidatura amb referència a la governança socialista a la ciutat, que anomena «el ‘cortijo’».

Quant a propostes electorals concretes, Rufián s’ha prodigat per passejar-se per Santa Coloma amb actuals consellers republicans de la Generalitat que s’han pronunciat sobre qüestions com la millora de la seguretat local o, més sonada, la construcció d’una segona residència per a gent gran, promesa per la qual el Parlament va arribar a reprovar el conseller Campuzano.

Amb el fitxatge de Rufián, ERC aspira no només a escurçar terreny amb els socialistes a Santa Coloma, sinó també a reposicionar la seva marca electoral en el context metropolità, tal com es pot deduir de la presència del republicà a diversos municipis de la conurbació barcelonina durant aquesta campanya.

De Jurado (PP) a Blanc (CUP)

Més enllà dels candidats de les formacions que compten amb representació en el ple municipal actual, altres alcaldables destaquen entre les llistes colomenques que es presenten al 28M, bé per la seva possible entrada en el ple municipal, bé per la seva trajectòria en el consistori.

És el cas de Miguel Jurado (PP), ‘mà dreta’ del polèmic i arxiconegut Xavier García Albiol a Badalona, que proposa calcar a Santa Coloma el ‘model Albiol’ contra les okupacions, o Aitor Blanc (CUP), que repeteix amb l’esquerra anticapitalista després d’haver liderat ja la llavor de la CUP, SOM Gramenet.

Es pot recordar que aquesta formació municipalista va encapçalar l’oposició colomenca del 2015 al 2019, any que va passar a no tenir representació després d’haver comptat amb cinc regidors (més que qualsevol altre grup de l’actual oposició).

Llegeix totes les notícies de Santa Coloma de Gramenet a EL PERIÓDICO Santa Coloma