Maragall promet regular els pisos turístics amb una ordenança municipal en els seus primers 100 dies

Davant el bloc de vivendes del carrer de Tarragona que conté els 120 pisos que el jutge ha forçat que siguin autoritzats com a pisos turístics,Ernest Maragall ha promès fer en els seus 100 primers dies com a alcalde el que Ada Colau, va dir el republicà dimarts, no ha fet fins ara, cosa que ha creat un buit legal que ha provocat aquests revessos judicials. «Perquè no és una badada d’un cas aïllat», va mantenir Maragall, «sinó que ja hi ha set sentències més en el mateix sentit. Això demostra que la mala gestió de Colau en aquest camp és estructural».

«Hem vist dues maneres d’actuar davant aquest fenomen –va dir–, la barra lliure de Xavier Trias i Jaume Collboni», l’un com a alcalde entre el 2011 i el 2015, i l’altre com a tinent d’alcalde de Colau, i, per l’altre costat, «la gesticulació i la nul·la mesura concreta, la pura inhibició» de l’alcaldessa.

L’ordenança, segons va detallar l’alcaldable, definirà tant l’àmbit urbanístic, és a dir, en quines àrees es poden autoritzar vivendes d’aquest tipus i en quines no, com el dels usos. S’estipularan els criteris de responsabilitat, control i inspecció dels pisos, així com les condicions sota les quals s’estendran els permisos, que es renovaran o s’extingiran.

Èxit taxa turística

Maragall va defensar l’enfocament republicà del problema que es crea quan s’intersequen els dos grans maldecaps de la ciutat: carestia de la vivenda i estralls del turisme. I en aquest enfocament, brilla, segons la seva opinió, la creació, en aquest mandat que finalitza, de la proposta republicana de taxa turística que «permetrà tenir, en el pròxim mandat, 400 milions per pal·liar els efectes del turisme a les zones més tensionades, entre les quals Ciutat Vella, que serà el centre d’un pla de xoc.

Amb la vivenda com a fil, Maragall va criticar, a més, Trias i Collboni. Al postconvergent li va retreure que, mentre el grup de Junts al Senat «vota en contra de la contenció dels preus de lloguer, i de la creació de zones tensionades, Trias diu que està a favor de definir-les». I va etzibar: «¿Volen fer el favor [els de Junts] de mostrar un mínim de coherència? Tots sabem el que fan. Junts, al Senat, llança un missatge als grans tenidors i als fons d’inversió i Trias, que se la juga a les urnes, mira cap a un altre costat i vol fer-nos creure que és partidari de regular aquestes zones tensionades».

Sirera i Collboni

I va aprofitar la denúncia presentada per Daniel Sireraper presumpta inacció policial dels Mossos contra els okupes de la Bonanova per assenyalar que és una acció coherent «amb aquest marc conservador i reaccionari que defineix la dreta de mirar de vincular seguretat i vivenda. El que sorprèn és que Collboni entri en aquest relat i en aquesta licitació d’‘¡aviam qui en dona més!’ en matèria de vivenda».

Finalment, el republicà va compartir el desig de l’alcaldessa Ada Colau d’aconseguir que Barcelona sigui seu del Mundial femení de futbol, el 2031. «Soc dels que creu que Barcelona ha de tornar a tenir una alta freqüència de grans esdeveniments, també esportius. I en aquesta línia no entenc l’oposició de Colau a posar la ciutat en la carrera per aconseguir el Mundial d’atletisme del 2027, i fer seguidisme al PSC, que s’hi va oposar frontalment».

Vic i ‘els de sempre’

A la tarda, a Vic, el president Pere Aragonès va insistir en les crítiques tant al PSC, com a Junts. Això sí, fidel al seu estil, més institucional, va mirar fins i tot de fer-ho sense esmentar-los, dirigint-s’hi amb el terme encunyat per Oriol Junqueras en la campanya del 14F del 2021, ‘els de sempre’. És a dir, «els que portaven 40 anys repartint-se tot el poder, els que ara fan veure que es critiquen, però que, quan és l’hora de parlar de poder, es posen d’acord. Com van fer a la Diputació de Barcelona i com faran, si poden, a l’Ajuntament de Barcelona».

Amb tot, aquesta autocensura es va anar diluint al llarg de l’acte. «Uns, els de vermell, diuen que no és el moment de parlar d’independència, que la gent està per altres coses. Però el dèficit fiscal del 8% és determinant per a les polítiques socials catalanes», va dir. «Els altres, els blau turquesa, ens diuen que per què parlar de sanitat i educació, si quan siguem independents tot anirà bé», va seguir, abans de sentenciar: «Nosaltres som els que fem les dues coses alhora. Gestionem el dia a dia i pugnem per poder organitzar un referèndum».

La gestió de Junts i el PSC

Notícies relacionades

Pere Aragonès demana que Barcelona no es rendeixi a la «resurrecció de Convergència»

Cinc (insòlits) dies d’abril

Finalment, fent servir ja obertament les sigles dels contrincants, va assegurar que «el principal àmbit de gestió dels socialistes a Catalunya és Rodalies i els ciutadans pateixen les conseqüències de la mala gestió». I després va tornar a Junts: «Cap lliçó, quant a la sequera, dels que van dirigir l’ACA durant 11 anys i no van fer res per prevenir episodis com l’actual».

Abans d’Aragonès va intervenir, en vídeo connexió, Marta Rovira, des de Ginebra. En l’acte que se celebrava a la seva ciutat, Rovira va afirmar que «sembla que encara trigaré una mica a tornar. La meva estada a Ginebra s’allarga». El motiu és el sumari de l’Audiència Nacional sobre Tsunami Democràtic.