Eleccions municipals 2023

La rumba es converteix en la banda sonora dels alcaldables de Barcelona

  • Tot el que està passant aquesta campanya d’eleccions municipals, en directe

  • ¿Qui guanyarà les eleccions?

La rumba es converteix en la banda sonora dels alcaldables de Barcelona
5
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Els candidats de Barcelona ballen al so de la rumba catalana. A la dreta i a l’esquerra, partidaris i contraris de la independència, els alcaldables recorren a l’enganxós i alegre gènere musical que més s’identifica amb la capital, que connecta amb el «‘Barcelona tiene poder’» que va internacionalitzar Peret i amb l’etapa olímpica al ritme de l’‘Amigos para siempre’ de Los Manolos. Aquest divendres, Ada Colauha estrenat la seva –va a un ‘hit’ per campanya–, però també els alcaldablesJaume Collboni (PSC), Xavier Trias(Junts), Ernest Maragall (ERC) i Eva Parera (Valents) tenen una cançó pròpia que es repeteix als mítings i que busca, amb més o menys èxit, ser taral·lejada pels seus potencials votants. Òbviament, amb lletres dedicades a enaltir les virtuts de cada candidat.

Ada Colau: ‘Això sí que és culpa de Colau’

En el seu debut el 2015 va ser el‘Run-run’. Quatre anys després, reivindicant les seves arrels, va ser‘Filla del Guinardó’. I aquest cop estrena ‘Això sí que és culpa de Colau’. «Si el despertador no sona o si un mosquit no et deixa en pau, si no pots dormir la mona tot és culpa de Colau», arrenca la cançó amb què l’alcaldessa pretén aconseguir un tercer mandat. Ha sigut composta per activistes dels Comuns, produïda per Caballo Grande i Sam Mosketón i la instrumentalització i veus van a càrrec d’artistes d’aquest gènere com el mateix Mosketón, Susy Ferrer, Rumberos del Carrer de la Cera i músics cubans com Armando Suárez.

Els Comuns presumeixen d’haver sigut els primers a col·locar la rumba catalana en el centre de les seves campanyes i en aquesta ocasió el videoclip recull activistes ballant i celebrant la «pacificació» de carrers, la transformació de la Meridiana, els lloguers socials o la connexió del tramvia per la Diagonal. «Vull que guanyi Colau per imaginar les cares dels ‘haters’ i la patronal quan llegeixin les portades», continua la cançó alimentant un dels ‘leitmotiv’ de tota campanya de Colau, que és que el seu projecte confronta amb les elits de la ciutat.

Jaume Collboni: ‘Bo per a Barcelona’

«És bo, és bo, és bo, bo per a Barcelona, Collboni és molt bo per a Barcelona i la rumba sona», reivindica amb insistència la rumba del candidat del PSC, Jaume Collboni, que va estrenar en l’arrencada de campanya tocada en directe al barri del Carmel. L’ha compost la Plataforma de la Rumba Catalana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per a la Unesco, encapçalada per Sicus Carbonell. La seva lletra recorda el ‘Barceona posa’t guapa’ de Pasqual Maragall i apel·la a una ciutat «orgullosa», de «somnis» i d’«oportunitats», en sintonia amb el missatge que llança el PSC en aquesta campanya de tornar a l’època d’alcaldes socialistes.

Collboni i membres de la candidatura, com la número dos, Maria Eugènia Gay, i la tres, Laia Bonet, han difós un vídeo en què ells mateixos contribueixen a cantar la cançó en un estudi de gravació amb ballaruga inclosa. Això sí, tots porten la xuleta amb la lletra escrita. No és la primera vegada que el PSC recorre a la rumba en campanya, ja ho va fer també en les municipals de fa quatre anys.

Xavier Trias: ‘Tornaràs. La Barcelona que estimem’

Xavier Trias, que en aquestes eleccions es planteja el repte de tornar a ser alcalde, fa campanya al compàs de ‘Tornaràs. La Barcelona que estimem’, una rumba amb un títol conforme amb l’objectiu que persegueix, que és «rescatar» la ciutat que ara està en mans d’Ada Colau, i una lletra que evoca una ciutat en decadència que s’ha de recuperar de la mà del candidat de Junts. «¿On és l’alegria que al carrer sempre portaves. Amb l’ànima ferida s’ha apagat la teva gràcia», diu aquesta rumba que s’acosta més a una cançó de pop rock català.

Com la del PSC, també fa referència al «posar-se guapa» i al fet d’haver perdut «la màgia». En els actes electorals no sempre sona la rumba amb lletra, també hi ha la versió instrumental.

Trias per Barcelona · Trias per Barcelona - Cançó

Ernest Maragall: ‘Som Barcelona republicana’

Ernest Maragall,el candidat d’ERC, té també rumba pròpia, però declinable a altres gèneres com el trap, el pop o l’ska. En el seu cas, es diu ‘Som Barcelona republicana’, tres paraules que es converteixen en la repetitiva tornada de la cançó. Arrenca amb picada de mans i guitarres i la seva lletra combina els dos vessants amb què juga ERC: la de ser un partit que defensa la república i que afirma que té un projecte propi. «Defensar la democràcia i garantir la dignitat», diu la lletra.

Notícies relacionades

No és l’única tonada que sona en els mítings dels republicans, però sí el gran ‘hit’. «Si estimes Barcelona, canta amb nosaltres. La rumba republicana et parla de llibertat», continua la rumba, que fa al·lusió també als barris i els valors que considera que defineixen el seu projecte, com l’independentisme –«Barcelona és sobirana, no se sotmet a cap Estat»–, el feminisme o l’ecologisme. Com Colau, també juguen amb la referència a plantar cara als «poderosos» i els mercats.

Eva Parera ‘Barcelona valiente’

La candidata de Valents, Eva Parera, que es juga tenir o no representació a l’ajuntament en competència amb el PP, Ciutadans i Vox, comença la seva rumba bilingüe picant de mans des de la Rambla. Batejada com ‘Barcelona Valiente’ –d’acord amb el nom de la candidatura– ella mateixa protagonitza bona part de les imatges del videoclip, que té com a fil conductor un nen que clama per la Barcelona «olímpica» i «poderosa» de 1992 i per una ciutat que amb una nova alcaldessa «farà que torni la feina i protegirà la seva gent». No falten les referències a les okupacions, que atribueix directament a Colau: «Algú s’ha ‘colau’ a la plaça de Sant Jaume, okupant Barcelona, buscant que el poble l’aplaudeixi». Una manera de considerar l’alcaldessa una intrusa en el poder de la ciutat.