¿Per què no es pot il·legalitzar EH Bildu?

El Govern de José María Aznar va promulgar el 2002 la llei de partits polítics que permetia instar davant la Sala del 61 del Tribunal Suprem, a instàncies de la fiscalia o de l’Advocacia de l’Estat, la il·legalització d’una formació si defensava o servia als objectius del terrorisme. Amb això pretenia obrir un nou front per acabar amb ETA. Un any després es va il·legalitzar Batasuna per ser un «instrument» d’ETA, i el 2008 es va arribar a la mateixa conclusió amb Acció Nacionalista Basca (ANB), un partit creat el 1930, però ressuscitat llavors per esquivar la llei de partits.

El mateix any també es va acordar la il·legalització del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK en les sigles en basc) i la dissolució del seu grup parlamentari a la cambra basca. Els magistrats de la sala especial de l’alt tribunal van prendre aquesta decisió després de constatar que en la seva nòmina tenia 49 responsables de Batasuna, 16 dels quals membres de la seva mesa nacional. A més, el partit, que es va inscriure en el Ministeri de l’Interior el 2002, va cedir els seus locals a la força il·legal i es va convertir en l’«altaveu» d’ETA al Parlament basc, segons argumentava el fiscal.

La llei de partits, igual que la Constitució espanyola, és molt acurada amb la defensa de totes les idees i projectes electorals que puguin defensar els partits, fins i tot «les que ofenen, xoquen o inquieten». En la seva exposició de motius declara que «qualsevol projecte o objectiu s’entén compatible amb la Constitució» sempre que «no es defensi mitjançant una activitat que vulneri els principis democràtics o els drets fonamentals dels ciutadans».

La llei preveu que un partit polític sigui declarat il·legal quan la seva activitat vulneri els principis democràtics, persegueixi deteriorar o destruir el règim de llibertats o impossibilitar o eliminar el sistema democràtic, mitjançant alguna de les següents conductes, portades a terme de forma reiterada i greu:justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l’exclusió o persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual; fomentant la violència com a mètode per aconseguir objectius polítics, o complementant o recolzant políticament organitzacions terroristes.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez aposta de nou

Quatre apunts sobre el suspens

La polèmica sorgida amb EH Bildu es basa en la inclusió de 44 condemnats per terrorisme, 7 per delictes de sang. En aquest tipus de crims la inhabilitació va paral·lela a la condemna de dècades de presó, per això quan surten tenen els seus drets polítics intactes i es poden presentar a les eleccions. La llei de partits preveu en el seu article 9.3 que la inclusió «regularment en els seus òrgans directius o les seves llistes electorals» de «persones condemnades per delictes de terrorisme que no hagin rebutjat públicament els objectius i els mitjans terroristes» sigui motiu d’il·legalització. Però la Fiscalia del Tribunal Suprem ha deixat molt clar que aquest requisit només s’ha de tenir en compte si es compleix l’anterior: donar suport a una organització terrorista, cosa que no passa amb Bildu, perquè, entre altres raons, ETA es va dissoldre fa 12 anys, cosa que fa que el context sigui molt diferent, assenyala l’informe.

En aquest sentit, el ministeri públic afirma que la inclusió de membres d’ETA en les llistes «no pot constituir per si sola causa d’il·legalització, ja que sempre s’han de presentar també els pressupostos de la vulneració sistemàtica de les llibertats i els drets fonamentals, el foment o legitimació de la violència com a mètode per a la consecució de finalitats polítiques o el suport polític a l’acció d’organitzacions terroristes». Tampoc n’hi ha per suspendre aquestes llistes.