Camí al 28M

Ernest Maragall afirma que només es votarà a si mateix en el ple que decidirà l’alcaldia

Aragonès dona un reconeixement al candidat republicà a Barcelona, qui assevera que el PSC «competeix ara amb el Cs i PP»

  • Seguiu l’última hora de la campanya de les municipals i autonòmiques del 2023

  • ¿Qui guanyarà les eleccions? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

  • Les restes d’Ernest Maragall per a aquesta ‘batalla de Barcelona’

Ernest Maragall afirma que només es votarà a si mateix en el ple que decidirà l’alcaldia

MARC PUIG / ERC

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després d’uns dies ‘oblidat’ pels seus rivals, Ernest Maragall ha sigut objecte de crítiques dels seus adversaris, sobretot, des del PSC, el seu expartit. I el canvi de tendència va ser gairebé celebrat pel republicà, que va explicar aquestes crítiques «pel nerviosisme» que ell detecta en la candidatura de Jaume Collbonidavant el progressiu «escorament del seu partit cap a posicions conservadores». «El PSC avui és un partit de dretes que competeix ambCiutadans i el PP», ha assegurat l’alcaldable. I amb referència a la proposta de l’alcaldable socialista de crear una oficina antiocupacions, creu que compra, fins i tot el marc «de l’extrema dreta».

Quant als pactes electorals, com ve sent norma, Maragall va defugir la pregunta argumentant que aquesta qüestió s’ha d’abordar amb els resultats a sobre de la taula. «La ciutadania ens posarà a cadascun al nostre lloc», va asseverar. Amb tot, sí que va assegurar que «Maragall només votarà Maragall com a alcalde», en el ple municipal de constitució del consistorii en el qual es decidirà qui serà l’alcalde de la capital catalana.

En menys de 12 hores, el republicà va ser rebatut per l’exalcalde Jordi Hereu, que li va criticar haver «renegat» del seu passat, amb referència a la militància de qui avui és alcaldable d’ERC fins al 2014 a les files del PSC, i pel mateix Collboni, que va assegurar que el Maragall alcalde estaria a les ordres del president Pere Aragonès. «L’únic canvi possible és el del lideratge republicà», va respondre Maragall, que es va presentar «com el candidat més lliure. Represento orgullosament ERC, però seré un alcalde amb plena llibertat i exigent amb la Generalitat. Pere Aragonès n’és conscient». I va tornar la pilota a la teulada del seu adversari socialista: «Però no serà una exigència per treure's de sobre responsabilitats com ha fet i fa el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni».

Rivalitat personal

També va tenir paraules per a Xavier Trias, de qui va destacar que «encara no li he escoltat cap proposta, només atiar la rivalitat personal amb Ada Colau», exhibir «el seu negacionisme climàtic» i proposar, de manera frívola, la celebració d’uns Jocs Olímpics d’estiu a Barcelona. Sobre aquesta possible candidatura olímpica, Maragall no va tancar cap porta, «si es fa en el seu degut temps i se n’examina la viabilitat», va dir.

Les paraules de Maragall van tenir lloc en l’acte de suport al col·lectiu LGTBIQ+, al parc de la Ciutadella, davant de la glorieta on, el 1991, va ser assassinada brutalment Sonia Rescalvo, en una agressió transfòbica protagonitzada per neonazis. El republicà va plantejar erigir Barcelona com a «asil mundial i refugi per a víctimes de la violència LGTBIQ+fòbica»

A la tarda, Maragall, acompanyat pel president Pere Aragonès, es van passejar pels carrers de la Barceloneta, barri on no només va vèncer fa quatre anys, sinó que compta amb la secció censal (la 39) on ERC va obtenir el percentatge de vot més elevat, en aquella ocasió. Ni més ni menys que un 40,7%. Per als curiosos, la secció censal nèmesi per als republicans va ser la 54, a Les Tres Torres, amb tot just un 5,3%.

Barri gentrificat

La Barceloneta, barri de pescadors, de treballadors i de turistes ha sigut, ja des dels temps de Jordi Hereu, font de conflicte per als successius governs municipals. La gentrificació, és a dir l’expulsió dels residents per la pujada de les vivendes, perquè d’altres (estrangers, principalment) puguin pagar-los és un cavall de batalla recurrent. Un barri treballador, feu d’un partit d’esquerres, assenyalen orgullosos els republicans que afegeixen «no tot és Nou Barris». El feu del PSC.

I davant l’audiència del barri, el president va remarcar els eixos del seu Govern en especial els més esquerranosos i independentistes. Aragonès va prometre treballar colze a colze amb Maragall, si és elegit alcalde i va recordar que el «Govern republicà ha fet els primers passos per expropiar els pisos buits dels grans tenidors i impulsarem la reindustrialització de Catalunya». I va afegir com a èxits del seu Executiu «la defensa del català i la voluntat de celebrar un referèndum d’autodeterminació».

Notícies relacionades

Maragall va prometre destinar el Moll de la Fusta a ús veïnal i rehabilitar les façanes dels edificis del barri. I sobretot, pal·liar els estralls del turisme i la gentrificació. I anticipant-se al que pugui passar va advertir que «cal saber gestionar la Copa Amèrica de vela, no pot convertir-se en cap altra plaga per al barri».

I a territori sensible al tema, Maragall va tornar a referir-se a Collboni: «El seu programa és només turisme, turisme, turisme. No és estrany que Trias digui que es pot entendre amb ell».