Ernest Maragall afirma que el PSC «no és ni catalanista, ni socialista»

Sembla que el que trobava a faltar la pluja a Catalunya eren unes eleccions. I aquest primer dia de campanya electoral passat per aigua, que ja va fer efecte en el coll d’Ernest Maragall, si es pot fer un primer balanç és que els republicans han sortit a mossegar, o si es prefereix el terme esportiu, a pressionar a tota la pista. Si en l’estrena, dijous, Oriol Junqueras,mig sortint de guió (que preveia un setge als socialistes) va carregar amb tota la duresa contra Junts, amb brusquedat contra el PSC i amb mirada crítica a Colau.

Aquest divendres, al matí, la que va rebre amb duresa, per part de Maragall, va ser l’alcaldessa. I a la tarda, també de la mà de l’alcaldable, l’objectiu dels atacs sense caserna va ser el PSC. Que els socialistes catalans presumeixin com a pròpia de la ciutat que va erigir el germà del candidat, Pasqual, enerva Maragall. Sense entrar en distopies irresolubles, sembla factible pensar que Pasqual Maragall, el que va popularitzar el terme ‘federalisme asimètric’, encunyat per Ferran Requejo, no se sentiria al seu aire en aquest PSC.

De fet el seu germà, l’alcaldable, va trencar el carnet, de manera metafòrica (d’altres ho van fer literalment) quan el PSC va abandonar la defensa del dret d’autodeterminació.

Votants de Nou Barris

«Jo demanaria als votants del PSC a Nou Barris», va dir l’exconseller a la biblioteca de Vilapicina, «que no els votin més, perquè el PSC ja no és socialista, ni catalanista, només dogmatisme i màrqueting polític», va deixar anar. «El PSC del meu germà era catalanista, amb vocació transformadora en la creença que la construcció de ciutat ajuda a equilibrar les desigualtats», va afegir, cavant una profunda fossa de separació entre el PSC del segle XX i el del XXI, l’actual.

Com que els cops als rivals sembla que van de dos en dos, en aquesta campanya, Colau, que ja havia rebut al matí fins a compte del «pacte de la vergonya amb Jaume Collboni i Manuel Valls» (en la relació republicana de què va passar entre el maig i el juny del 2019 a Barcelona), l’alcaldessa va fer doblet de dards a la tarda.

Indecència i mal menor

Notícies relacionades

El govern de Colau aprova dues «superilles» i una «pacificació» hores abans de la campanya electoral

Ernest Maragall, amb els lectors d’EL PERIÓDICO: «Collboni és el cavall de Troia del PP a Barcelona»

L’aprovació en consell de govern, el primer dia de campanya, de tres eixos verds més, quan aquest és un dels punts de més fricció que general l’actualitat municipal, va ser valorada per Maragall com a «indecent. Pur partidisme institucional. Un ajuntament al servei d’un partit». I dirigint-se a la mateixa Colau, va afegir «que no tot val per ser alcalde».

L’altre cap de cartell del míting, el líder republicà al Congrés i alcaldable a Santa Coloma de Gramenet, Gabriel Rufián, va asseverar que ERC «diu poc que li van robar una victòria», amb referència al paper de Valls. I va sentenciar: «Ada Colau va aixecar molta esperança en molta gent. Que trist haver-se convertit al final amb ser el mal menor del ‘règim del 78’.