Jové defensa la legalitat del referèndum de l’1-O en l’escrit de defensa davant el TSJC

El president de Consell Nacional d’ERC i president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové, ha presentat aquest dimarts l’escrit de defensa de cara al judici per l’1-O que se celebrarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). «Aquest és el judici del referèndum, un judici a la voluntat democràtica d’una majoria amplíssima de la societat catalana», defensa Jové. A l’escrit, el dirigent republicà reivindica la legitimitat democràtica de convocar un referèndum, avalat tant per majories parlamentàries com per programes electorals no impugnats. «La convocatòria i celebració d’un referèndum com el que s’enjudicia mai podrà ser sancionada penalment ni qüestionar-se’n la legitimitat democràtica», diu el text.

Davant aquests arguments, la fiscalia demana set anys de presó i 32 d’inhabilitació per a Jové, i sis de presó i 27 d’inhabilitació per a Lluís Salvadó, número 3 de la Conselleria d’Economia el 2017 pel delicte de malversació agreujada. Quant a l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, l’organisme públic reclama un any d’inhabilitació i 28.000 euros de multa per desobediència. Per la seva banda, l’advocacia de l’Estat no acusa Salvadó, però sí Jové.

L’acusat estableix en el seu escrit que «no es va apropiar en cap cas de patrimoni públic, ni el va destinar a usos diferents dels públics ni de bon tros inspirat amb ànim de lucre personal, ni va realitzar actes d’oposició frontal a mandats concrets de l’autoritat judicial». Afegeix que «cap de les conductes que se li atribueixen va generar un perjudici econòmicament avaluable per a la ciutadania ni el destorb d’un servei públic».

Sense control judicial

Jové denuncia davant el TSJC que el dispositiu policial va treballar sense control judicial per construir la causa i articular una «investigació prospectiva sobre cap fet concret, ni en relació amb cap persona concreta, basant-se en una criminalització d’ideologies i projectes polítics legals i legítims». «La causa general iniciada, per tant, no només discorria a través de procediments policials i judicials prospectius sinó també a través de procediments netament il·legals», afegeix Jové en l’escrit de defensa. L’espionatge amb el programa Pegasus n’és un exemple, en el qual Jové va ser víctima, indiciària segons el republicà, de possible «generació d’elements de prova falsos per incriminar».

En concret afirma que el seu telèfon va ser «manipulat de manera irregular, sense garanties de cadena de custòdia, amb procediments efectuats per empreses privades amb mètodes confidencials, per tècnics privats anònims, en procediments no registrats, sense validació de la integritat de les dades copiades en el procés d’adquisició forense i amb un absolut descontrol de la font de prova en totes les instàncies de manipulació». La defensa del republicà considera imperatiu poder accedir al terminal mòbil que la Guàrdia Civil va requisar el 20 de setembre del 2017 al llavors secretari general d’Economia. Realitzar una prova pericial del mòbil confiscat o una còpia forense del contingut permetria, segons la defensa, comprovar si també es va espiar aquest mòbil amb Pegasus.

Construir alternatives polítiques

Notícies relacionades

La jutge cita com a testimonis diputats d’ERC per l’espionatge amb Pegasus

Dimiteix la cúpula d’ERC a Igualada després del fracàs de la ‘fórmula Rufián’ al municipi

Respecte a qüestions generals i no referent a la seva acusació, Jové fa una crida a construir alternatives polítiques per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat : «Davant un conflicte de naturalesa política només hi ha solucions polítiques; optar per respostes judicials no ho resoldrà». En aquest sentit, el dirigent d’Esquerra traça un breu fil històric de l’auge del moviment independentista, assenyala la sentència de l’Estatut del 2010 com el «punt d’inflexió», i esmenta diferents iniciatives impulsades des de Catalunya per trobar solucions «d’entesa, diàleg i negociació», sempre des del reconeixement de la sobirania de Catalunya i del respecte al dret a l’autodeterminació. Jové fa al·lusió entre aquestes iniciatives a les que van protagonitzar Jordi Turull, de CiU; Marta Rovira, d’ERC; i Joan Herrera, d’ICV, al Congrés dels Diputats per sol·licitar la transferència de competències per a la realització de referèndums (una cosa que no es va aconseguir).

La resposta de l’Estat de «vetar» les diferents iniciatives plantejades des de Catalunya va culminar, segons Jové, amb l’1-O. Va derivar també amb una persecució política i judicial contra el moviment independentista. «Aquest procediment forma part d’una estratègia política i judicial que pretén estigmatitzar, perseguir i, finalment, acabar amb un projecte polític, l’independentisme, legítim, democràtic i no-violent», recull el document del republicà. La judicialització del conflicte polític ha arribat a la «impugnació de qualsevol decisió del Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional».