El PSC celebra que Jaume Collboni ja té «un peu a l’alcaldia»

Des de Nou Barris, el seu gran feu, el que no li ha fallat mai en unes municipals –a excepció del 2015, quan van irrompre els Comuns–, el PSC s’ha declarat guanyador de la batalla del 28 de maig a Barcelona. Jaume Collboni, al galop del que pronostiquen les últimes enquestes, ha pujat a l’escenari fent amb els dits la v de victòria. Tota una gosadia quan només han transcorregut tres dies dels 15 que té la campanya i la borsa d’indecisos és tan gran com decisiva. Però aquesta vegada, asseguren des de la maquinària electoral socialista, no és un desideràtum, sinó que presumeixen de tenir cada vegada més dades al seu favor. «S’hi respira victòria», insisteixen amb indissimulat optimisme.

Notícies relacionades

¿Manen els alcaldables de Barcelona o les seves famílies polítiques?

Programa electoral ciutadà per a Barcelona: els alcaldables davant les propostes dels lectors

«És un tots contra Collboni, un tots contra el PSC. I això és perquè tenim un peu a l’alcaldia. Ens falta posar-hi l’altre peu», ha proclamat el candidat, sabent que amb un empat tècnic a tres es portarà el gat a l’aigua qui aconsegueixi desmarcar-se amb un clar avantatge. Aquesta vegada ha sigut el ministre de Cultura i president del PSC, Miquel Iceta, qui ha corejat el seu nom al míting i ha reclamat una «victòria àmplia i contundent» per configurar un govern «estable i fort». Tothom sap que, independentment de qui quedi primer, l’aritmètica de pactes enviarà des del moment en què es tanquin les urnes.

Collboni intenta esprémer el vent a favor que suposa haver aconseguit que el marc de la campanya no sigui cosa de dos –Ada Colau i Xavier Trias–, sinó de tres, i anima les seves tropes sota el clamor que ben aviat Barcelona tornarà a tenir una alcaldia socialista. «Per això els nostres competidors estan una mica nerviosos», ha assegurat. I tot seguit ha afegit que no caurà en la provocació i que pensa respondre a cada «atac» amb «propostes i solucions» perquè la ciutadania està «cansada i fatigada» de la política que es fa a la contra.