Programa electoral ciutadà per a Barcelona: els alcaldables davant les propostes dels lectors

Cinc grans reptes de Barcelona regeixen la cobertura electoral d’EL PERIÓDICO i el debat a la nostra comunitat de lectors. Aquesta primavera, la ciutadania ha pogut aportar les seves propostes i solucions per a la capital catalana a través de la plataforma Barcelona Entre Tots, una eina de participació impulsada per aquest diari per promoure una campanya electoral més pròxima als votants i més constructiva.

Un experiment d’intel·ligència col·lectiva que té un valor sobretot qualitatiu: ciutadania, periodistes, experts i candidats a l’alcaldia de Barcelona mobilitzats per trobar idees originals i suggeriments útils per a la ciutat.

Com ho hem fet

Com ho hem fetEl debat dels lectors s’ha organitzat al voltant dels cinc problemes que els barcelonins identifiquen com els més rellevants en el seu dia a dia, segons els baròmetres municipals que realitza el consistori cada semestre. Es tracta de la seguretat, la neteja, l’accés a la vivenda, el turisme i la mobilitat, cinc reptes de gran complexitat per a Barcelona. Gairebé mig miler de participants han participat en els cinc reptes que plantejava la iniciativa amb propostes concretes, vots i comentaris.

En paral·lel, un cicle d’entrevistes a experts en les cinc temàtiques, publicades els diumenges de precampanya, ha complementat el brainstorming ciutadà amb una visió professional i solucions tècniques. La suma de les respostes dels experts i les propostes dels lectors ha passat pel filtre de l’equip periodístic d’EL PERIÓDICO, que compta amb veterans especialistes a la ciutat de cada una de les cinc temàtiques analitzades.

La doble experiència ha cristal·litzat en un qüestionari concret per als set principals alcaldables de les eleccions municipals 2023, format per 13 preguntes. Cada aspirant s’ha posicionat sobre cada una de les cinc propostes en els set actes oberts al públic que ha celebrat aquest diari les últimes dues setmanes. A tall d’entrevista col·laborativa, van afrontar un bloc de preguntes d’actualitat i un altre amb les millors idees de lectors i experts. 

El «supersemàfor» de les respostes

El «supersemàfor» de les respostesLes cròniques d’aquests actes amb Ernest Maragall, Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias, Anna Grau, Daniel Sirera i Eva Parera –per ordre de representació actual– relaten el pols d’aquestes set trobades, celebrades al recinte modernista de Sant Pau en un format totalment obert al públic. Les preguntes que no va poder respondre cada aspirant a l’escenari per falta de temps han sigut contestades pel seu equip de campanya a posteriori perquè totes les respostes tinguin feedback. La gran infografia en forma de semàfor que acompanya aquest text permet comparar les set respostes de manera visual: verd per als posicionaments favorables a implantar la mesura, vermell per rebutjar la idea i taronja per a les respostes intermèdies. 

Més enllà d’aquests tres colors, les respostes ofertes pels alcaldables són riques en matisos. Van fer gala del seu coneixement de Barcelona i de les limitacions legals del consistori, d’experiències prèvies similars i de les alternatives que, segons el seu parer, podrien resultar més eficaces. No obstant, s’aprecien també similituds entre els candidats de dretes i entre els d’esquerres, per exemple respecte a la fiscalitat.

Hi ha propostes que agraden a tots i que no agraden a cap, com ha passat respectivament amb l’elaboració d’un pla estratègic de turisme a 10 anys vista i l’exigència d’un títol universitari als aspirants a policia local. Totes dues van ser formulades per experts: l’exdirectora de Turisme de Barcelona Marian Muro i el vicepresident del Col·legi de Criminologia de Catalunya, Daniel Limones. Altres suggeriments, com una T-Casual rebaixada mitjançant ‘sponsoring’ –la més popular entre els lectors– i un enduriment de penes a delinqüents multireincidents, polaritzen els alcaldables.

Entre les 91 respostes de les candidatures, en destaquem algunes de les més interessants. Per exemple, el republicà Ernest Maragall va recolzar la idea de premiar els titulars de vehicles elèctrics amb descomptes en aparcaments, peatges, compres d’altres d’elèctrics, etc., però va matisar que no voldria que fos mitjançant un carnet, com proposaven els lectors, perquè «ja n’hi ha massa» i, al seu judici, es poden trobar fórmules millors. Quant al fet de permetre minipisos de 25 a 36 m² en baixos comercials en desús per a joves, va acceptar l’objectiu d’afavorir emancipacions amb fórmules ad hoc, però va refusar abaixar el llistó de l’«ambició» municipal amb vivendes de segona classe.

L’alcaldessa i alcaldable Ada Colau (BComú) es va desmarcar de tots els seus adversaris deixant clara la seva oposició a flexibilitzar el 30% de reserva per a vivenda assequible en noves promocions immobiliàries i rehabilitacions, proposada per l’experta Carme Trilla. Va argumentar que la seva homòloga a París –on s’aplica una mesura similar–, Anne Hidalgo, ja li va advertir que els resultats triguen una mica a arribar perquè el sector inicialment redirigeix la inversió cap a altres municipis, però que acaba tornant a la capital. Per compensar els barris turístics, va optar per esprémer la taxa turística reclamant a la Generalitat poder gestionar la totalitat de la recaptació generada.

L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, va rebutjar comercialitzar publicitat a les targetes de transport T-Casual per una raó molt pragmàtica: el cartró ja gairebé és història. La implantació de la T-Mobilitat amb targetes recarregables de plàstic i al mòbil impedeix una esponsorització que només abaratís aquest títol de 10 viatges. També va ser taxatiu sobre els estudis universitaris dels policies al defensar que l’escola de formació que els capacita ja ofereix bones garanties.

L’exalcalde i novament alcaldable Xavier Trias (Junts) va avalar la petició de la fundació Arrels d’habilitar espais d’acollida per a persones sense llar amb capacitat per a 10 o 15 persones com a alternativa als grans albergs i els pisos de reinserció individuals. En canvi, es va oposar a instaurar una taxa anual per a propietaris de gossos que ajudi a pagar la neteja dels carrers, com havien proposat els lectors, que, a més, sol·licitaven perseguir els incívics amb anàlisi de l’ADN d’excrements abandonats a la via pública.

Anna Grau (Cs) es posiciona en contra d’implantar alguna regulació per als turistes que no pernocten a Barcelona. És més, va recordar que visitants per hores també ho són els que hi van a treballar, estudiar o dinar amb familiars. Per contra, es va mostrar a favor de condemnes més dures contra els multireincidents.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO sotmet a debat els cinc grans desafiaments de Barcelona

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Daniel Sirera (PP) va ser molt clar sobre la gestió del turisme: va considerar inapropiat compensar econòmicament els veïns de barris molt visitats i va posar en valor que els reforços de transport, neteja i seguretat en punts icònics també beneficien els residents. Per contra, es va mostrar partidari de publicitar molt més el cost de l’incivisme per a les arques municipals a fi de responsabilitzar la població del bon estat dels carrers.

Finalment Eva Parera (Valents) va sorprendre al qüestionar la promoció dels vehicles elèctrics davant l’escassa ajuda pública a la flota privada que utilitza gas natural. Es va oposar, a més, a flexibilitzar la reserva del 30% de vivendes, però no com Colau per mantenir-la intacta, sinó al contrari, per eliminar-la totalment.