L’Audiència de Barcelona avala la segona condemna d’inhabilitació de Torra per no retirar els llaços

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la segona condemna d’inhabilitació imposada a l’expresident català Quim Torra per desobediència, al negar-se a retirar un llaç groc de la Generalitat, al concloure que estava obligat a acatar l’ordre, ja que representava tots els catalans.

En una sentència, a la qual ha tingut accés EFE, la secció novena de l’Audiència de Barcelona desestima el recurs presentat per la defensa de Torra contra la sentència que el maig de l’any passat el va condemnar a 15 mesos d’inhabilitació per desatendre una ordre que l’obligava a retirar la pancarta amb el llaç groc, cosa que ja li va costar el càrrec al setembre del 2020.

Sense compareixença

El judici, que va tenir lloc en un jutjat penal perquè Torra havia deixat de ser aforat, es va celebrar sense la presència de l’expresident català, que poc abans de la vista oral va anunciar a través del seu compte de Twitter que no participaria en una «farsa». I així ho recorda l’Audiència, que argumenta que la «hipòtesi» que el jutjat va donar per bona al condemnar Torra no va poder ser contrastada perquè l’acusat «va deixar de comparèixer voluntàriament en l’acte de judici, i va renunciar així a aportar i fonamentar una versió alternativa «a les tesis proposades per les acusacions».

La sentència, que es remet a la doctrina del Suprem i el Constitucional sobre el delicte de desobediència, rebutja els arguments de la defensa que Torra estava emparat per la llibertat d’expressió i li recorda que, com a màxima autoritat de Catalunya, representava «tots els catalans i catalanes», no només els que es van congregar davant el Palau de la Generalitat quan la pancarta es va penjar.

Mostra de falta de pluralisme

Segons l’opinió de la sala, que condemna l’expresident a pagar les costes de l’acusació popular exercida per l’organització Impulso Ciudadano, no es pot comparar la conducta de Torra amb un «fet personal, lliure i legítim» d’un ciutadà que decideixi adornar amb un llaç groc la solapa de la jaqueta. «Entenem que, precisament, aquesta comparació no ve sinó a il·lustrar de manera molt gràfica la línia divisòria entre un àmbit i l’altre: el personal, representat així per la solapa de la jaqueta de qualsevol ciutadà, i el públic, com a representant i gestor dels interessos generals, entre els quals el de representativitat i pluralisme».

Segons la sala, Torra «ostentava de fet el màxim càrrec públic en el marc de l’administració autonòmica. I això sense perjudici, per descomptat, del vessant, concurrent i compatible, certament polític, que acompanya aquest càrrec». El tribunal descarta a més l’al·legació de Torra que estava emparat per la inviolabilitat parlamentària, perquè la seva decisió de mantenir la pancarta al Palau de la Generalitat no «es derivava, de cap manera, de la funció legislativa o executiva».

Per contra, afegeix l’Audiència, la seva actuació era «totalment desconnectada d’aquestes funcions públiques en un context d’una societat plural i democràtica», per més que Torra «afirmi que, amb això, representava la societat catalana o una bona part».

Notícies relacionades

El Parlament no elegirà el substitut de Laura Borràs fins després del 28M

¿Què han votat els teus parents en les eleccions d’Extremadura? Mapa de resultats carrer a carrer

La sala raona també que l’ordre de retirar la pancarta, que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran d’un recurs de l’entitat Impulso Ciudadano, «no era obertament il·legal o contrària als drets fonamentals o humans», com manté la seva defensa per justificar que la desatengués.

Desobeir els jutges

La sentència adverteix, a més, que no es va condemnar Torra «com a conseqüència de les seves legítimes idees polítiques, compartides efectivament per bona part de la població catalana i expressades en els missatges que contenia la pancarta reivindicativa», sinó per incomplir «obertament i greument» amb un mandat clar dictat per una autoritat judicial «en l’àmbit legítim de les funcions que el disseny democràtic i constitucional li tenen encomanat».