Les cinc claus del programa electoral d’Ernest Maragall per a Barcelona

El programa republicà treu pit, i suc, de la seva proposta, durant el mandat, de crear una taxa turística. Per al període 2023-27, Maragall proposa incrementar progressivament la taxa, a fi de poder superar a curt termini els 100 milions d’euros anuals d’ingressos. Amb aquests 400 milions (100 per any) es preveu pal·liar els efectes nocius derivats del turisme per a la convivència. Així, els republicans proposen portar a terme un pla de xoc per a Ciutat Vella, a controlar l’allotjament il·legal, la millora de la qualitat de vida de les persones residents als barris més turístics.

En un segon terme, proposen reduir la densitat turística, via ampliant l’espai per on circulin, així com els períodes de l’any en què s’acosten a la capital catalana. Així mateix, ERC aposta, a través de l’òrgan tècnic amb la Generalitat i el Port de Barcelona, per reduir els creueristes en trànsit (els que fan escala durant poques hores a Barcelona). En matèria mediambiental, i per atraure els barcos d’última generació, ERC s’obliga a avançar en l’electrificació dels molls per reduir la contaminació generada dels creuers.

El problema de la vivenda, que segons va explicar la republicana Eva Baró aquest dimarts ha pujat de preu un 40% des que Ada Colau és alcaldessa, és l’escassetat d’oferta. Davant això, ERC proposa augmentar el parc de lloguer assequible (públic i privat) a 20.000 vivendes, 8.000 de les quals seran vivenda assequible. Per aconseguir-ho, es construirà obra nova (el port, la Zona Franca, Esports UB-Hospital Clínic, a la Diagonal), però també es promourà la rehabilitació de finques i la mobilització de pisos ja existents buits. En línia amb el Govern, Maragall, si és elegit alcalde, exigirà a l’Estat la mobilització de vivendes de la SAREB .

Maragall recupera una de les propostes del quan el PSC governava la ciutat, la creació d’un jutjat de proximitat a cada districte per reduir els terminis judicials, millorar la percepció de seguretat i posar fi a la multireincidència. L’objectiu és actuar de filtre i resoldre conflictes menors, sense que sigui necessari que arribin als tribunals de justícia. Seran oficines que es convertiran en un espai entre la carrera judicial i la justícia de pau, formats per ‘jutges temporals’ professionals del dret, al marge de la carrera judicial. En l’àmbit d’actuació civil, afectarà els assumptes de menor quantia (judicis verbals), reclamacions inferiors a 3.000 euros, propietat horitzontal, arrendament de vivendes, reclamacions de consumidors... En l’àmbit penal afectarà els delictes lleus, exceptuant els de violència masclista.

Així mateix, ERC planteja la creació de la figura de l’’alcalde nit’, responsable del funcionament de la ciutat en l’horari nocturn. Aquest nou càrrec coordinaria i controlaria les tasques municipals i la vida a la ciutat entre les 22.00 hores i les 6.00 hores amb un equip d’inspecció de l’activitat nocturna. En paral·lel, es reforçaria les unitats nocturnes de la Guàrdia Urbana, especialment en els macroesdeveniments, per realitzar controls d’alcoholèmia i drogues als conductors.

L’aproximació que Maragall realitza al necessari (canvi climàtic obliga) setge a la circulació de vehicles per la ciutat pretén ser menys traumàtica i sobtada que la de l’actual alcaldessa. Així, el programa estableix gairebé sempre criteris generals, perquè puguin ser aplicats a tota la ciutat «no només a 21 carrers» va assenyalar dimarts Maragall. Així, es proposa invertir la proporció de l’espai ocupat per les calçades (actualment del 60%) amb el de l’espai caminable per les voreres (actualment del 40%), per donar veritable prioritat al vianant de la ciutat, i passar al 40% per a la mobilitat i al 60% per al vianant. Igualment, en aquells carrers de la ciutat amb una secció inferior a 12 metres es donaria prioritat als vianants. I el programa preveu la pèrdua d’un carril rodat a tots els carrers de 20 metres o més d’ample, per exemple, tots els de l’Eixample. Tot aquest espai guanyat en les operacions es convertiria en vorera per al vianant.

D’altra banda, el programa entra en el detall de dos carrers i proposa canvis a la Gran Via i al carrer d’Aragó, per convertir-los d’autopistes urbans a corredors verds. La Gran Via passaria a ser de doble sentit, com en l’actualitat ho és l’avinguda de la Diagonal, i deixaria carrils segregats per al transport públic i carrils bici, per possibilitar la transformació del carrer d’Aragó. Aquesta reduiria espai destinat a la circulació, que es guanyaria al costat muntanya, per alliberar les voreres, destinar l’espai guanyat als vianants augmentant el nombre d’arbres per convertir-lo en un autèntic corredor verd des del carrer de Tarragona fins a l’avinguda Meridiana.

El manual de govern d’ERC es fa ressò d’una de les operacions urbanístiques més ambicioses, posada a la taula fa anys, com la prolongació de la Diagonal fins al Llobregat, per convertir el que és una autopista en avinguda. Es tracta, òbviament, d’un projecte metropolità per tal com afectaria els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat i travessant el riu fins a Santa Coloma de Cervelló.

Notícies relacionades

El consell assessor de la sala d’estar d’Ernest Maragall

Detingudes tres persones a Castelldefels i Montcada per enaltiment del terrorisme gihadista

Quant a la cobertura de la Ronda de dalt, Maragall advoca per la seva progressiva cobertura per crear un gran espai caminable. És a dir, no posa tant afany com l’expressat per Xavier Trias, que gairebé convertia aquesta cobertura a la seva obra estrella, ni tampoc pretén convertir la nova calçada en un gran parc, com l’operació Madrid Río que va hipotecar la capital espanyola, a mans llavors d’Alberto Ruiz-Gallardón.

Ernest Maragall planteja en el seu programa recuperar alguns dels símbols de la Barcelona del segle XX. Així, per exemple, advoca per posar en servei de nou el Tramvia Blau així que sigui possible. A més, i ja en matèria arquitectònica, Maragall es proposa recuperar la caserna del Bruc a la ciutat i convertir-lo en un referent de la transformació dels usos militars en usos per la pau i diplomàtics. Això passaria per la creació de l’anomenat Districte Internacional de Barcelona - Districte XII, on es promouria un centre de referència que aglutini el màxim número d’activitat amb rellevància internacional que acull la ciutat i que abordi la diplomàcia civil,la pau i les relacions internacionals. I amb el mateix objectiu, però en el camp sanitari, el líder municipal republicà planteja recuperar el Recinte Modernista de Sant Pau com a seu internacional per a la salut global. Curiosament, el primer ús que se li va voler donar al recinte modernista, després de la construcció del nou hospital, s’assemblava molt al contingut amb què es vulgui dotar la caserna del Bruc. Quan s’efectuï el traspàs de l’Estat, és clar.