Els pavellons de l'Hospital de Sant Pau recuperen l'esplendor original

En ple centre de Barcelona, al recinte emmurallat de l’Hospital de Sant Pau, allunyat de les mirades de curiosos, s’està portant a terme un d’aquests projectes que s’acabarant convertint en clau per a la ciutat. A diferència d’altres operacions aparentment més espectaculars, no es tracta d’una construcció de nova planta, sinó d’una rehabilitació. La més gran d’Europa. Gairebé 14 hectàrees de terreny que acullen la principal mostra de modernisme. El nou Sant Pau va cremant etapes. En l’actualitat es troba en plena fase de recuperació de l’aspecte interior que tenia originalment i que l’intensiu ús hospitalari, i la necessitat d’ampliar-ne la superfície, havien desvirtuat.

Es tracta, bàsicament, de derruir les plantes falses construïdes sobre el projecte inicial de Lluís Domènech i Montaner. Unes plantes que es van beneficiar de l’amplitud amb què l’arquitecte va dotar els pavellons. Aquestes tasques afecten en l’actualitat tots els pavellons de l’anomenada primera fase.

I és que les dimensions del recinte i els usos encara hospitalaris d’alguns pavellons han aconsellat portar a terme la transformació en dues fases. La primera finalitzarà el 2013 i afectarà 14 pavellons. Ara per ara ja estan tots en mans de la fundació privada que regeix els destins de Sant Pau, excepte el de Montserrat, que serà cedit per l’hospital a mitjans del 2010, i l’antic convent i farmàcia, on s’emplaça el departament d’investigació.

SEGONA VIDA / Els pavellons modernistes del recinte exhospitalari viuran a partir del 2013 una segona vida gràcies a l’empenta tant de les administracions com de la fundació privada que regeix els destins del centre. Seu de la Unió pel Mediterrani, la universitat de les Nacions Unides i altres actors que es donaran a conèixer els pròxims mesos prometen omplir de vida el recinte i convertir-lo en un nou focus de centralitat.

En l’actualitat s’està treballant en aquestes tasques de recuperació en tots els pavellons excepte el de Montserrat, el de Sant Jordi i l’antic convent.

Al gran edifici d’administració es treballa a la façana que dóna al carrer de Cartagena, ja que l’altra meitat segueix en ús. Al pavelló de la Mercè es treballa en la recuperació de la cúpula, que va cedir fa uns anys, mentre que al de Sant Salvador s’ha abaixat la llanterna a terra per rehabilitar-la davant el risc que la corrosió l’acabés fent caure. El petit pavelló de Santa Apol·lònia està sent rehabilitat íntegrament

–no solament se’n derrueixin les entreplantes–, i estarà finalitzat a finals d’any, en part gràcies a la injecció de diners que va rebre en el marc del pla E del Govern.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Segons explica Fredèric Crespo, l’arquitecte que coordina la magna obra, aquest mes de novembre es començaran a licitar els primers projectes. Són en concret els d’administració, Sant Manuel, Sant Salvador i les façanes del pavelló de la Mercè. El juny del 2010 es preveu adjudicar unes obres que començarien al setembre.

El cost de la primera fase es calcula en uns 170 milions d’euros i estarà finalitzada l’any 2013. Els diners provenen dels fons FEDER, del Ministeri de Foment i de la Mesa de Patrimoni, consorci format per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la diputació i la Molt Il·lustre Administració (MIA), propietària del recinte.