Ni ungles llargues ni faldilles curtes: els codis de vestimenta tornen a l’escola italiana i aixequen crítiques per sexisme

En molts casos, els centres escolars han comunicat el veto mitjançant comunicacions informatives (‘circolari’, en italià), acompanyades per fullets amb imatges de la vestimenta autoritzada i la que no ho està. Entre el prohibit: faldilles i pantalons considerats excessivament curts o cenyits, ungles «excessivament» llargues, samarretes que deixin al descobert parts de l’abdomen o del pit, tirants i, fins i tot, en algun cas, dessuadores amb caputxa.

Indumentària femenina

La informació, feta pública per ‘Orizzonte Scuola’, una plataforma digital dedicada a la informació educativa, ha suscitat cert clamor a Itàlia, sobretot perquè «les restriccions afecten principalment les estudiants», ha qüestionat la publicació, en un context general de retrocés de llibertats de les dones.

L’assumpte no és una anècdota. Segons una recent enquesta de Skuola.net, una altra plataforma similar, realitzada amb una mostra de gairebé 3.000 estudiants, entorn de tres de cada 10 alumnes italians diuen parar atenció a com vestir-se al matí per no rebre amonestacions o sancions. Un 55% addicional està fortament convidat a presentar-se a classe de manera «adequada» al context, i només un de cada cinc té carta blanca respecte al seu vestidor.

Normes a La Scala de Milà

No obstant, la tendència no afecta només les escoles. Al juliol, el teatre La Scala de Milà també va comunicar la reintroducció de normes de vestimenta que ja existien (des del 2015 ) però que amb prou feines es respectaven. La raó, en aquest cas, seria acabar amb les imatges de persones caminant per la platea amb «roba de platja», és a dir, amb tirants, xancletes o pantalons curts.

Tant és així que, des d’aleshores, a la pàgina web de La Scala pot llegir-se el següent missatge: «La direcció convida el públic a triar una vestimenta conforme amb el decòrum, per respectar el mateix teatre i els altres espectadors». I afegeix un aclariment: en cas d’incompliment, als responsables no només se’ls prohibirà l’entrada als espectacles, sinó que tampoc rebran un reemborsament. Això sí, l’exigència no implica l’obligatorietat de l’esmòquing o la corbata. 

El curiós és que, en aquest cas, La Scala pràcticament es va veure forçada a prendre la decisió després de rebre nombroses cartes de protestes i aparèixer publicacions a les xarxes socials per part dels anomenats ‘loggionisti’, un grup de puristes de la lírica. «¿Com és possible admetre gent amb pantalonscurts i, a més  gairebé descalços?»; «¡Prou, és una vergonya!»,«És increïble trobar espectadors que entren a la sala amb una vestimenta indecorosa». Aquestes van ser algunes de les queixes publicades.  

El fenomen ha anat creixent amb els anys, ja que temps enrere es tractava més de casos aïllats. Des del 2022, per exemple, l’alcaldia de la ciutat de Sorrento va prohibir caminar pel centre en banyador, amb multes de 25 a 500 euros. El mateix a Venècia: anar en vestit de bany o tors nu pot portar multes de fins a 250 euros des de fa anys. A Lipari, Sicília, han sigut fins i tot més precursors: passejar allà amb biquini es va prohibir el 2013.  

França i Espanya

No obstant, Itàlia no és un cas únic. Un altre cas és el del festival de Cannes (França), que aquest any va apel·lar a «raons de decència» per prohibir qualsevol tipus de nu. La directriu va provocar diverses protestes, fins i tot entre els crítics de moda, que van assenyalar que aquestes prohibicions afecten en general més les dones. 

Notícies relacionades

La menor rescatada a Indonèsia al Santi, bussejador voluntari espanyol: «Si són morts no passa res. Però jo els vull amb mi, si us plau»

Les ES-Alert baten rècords a Catalunya el 2025, amb 75 avisos, la majoria per incendis

«Resulta especialment frustrant que el festival (de Cannes) pretengui controlar la forma en què les dones presenten els seus cossos a l’alfombra vermella, quan no existeixen normes sobre la nuesa a les pel·lícules que es projecten», va escriure, per exemple, la crítica Katharine K. Zarrella al ‘The New York Times’. «Pel que sembla, està bé que una actriu es despulli quan un director l’hi exigeix, però quan decideix mostrar el seu cos pel seu compte viola el decòrum», va afegir.

També a Espanya, on en general les normes són més relaxades, hi ha hagut algun cas. Per exemple, a Almeria, una escola concertada va suscitar fa dos anys certa indignació per prohibir peces ajustades o escotades, minifaldilles, texans o fins i tot malles.