Citada després del seu arrest a Barcelona
El Tribunal Suprem es prepara per respondre a l’esperada plantada de Clara Ponsatí
Llarena avisa Ponsatí que serà arrestada de nou si no compareix al Suprem el dia 24
Multimèdia: On eren i on són els líders del procés
L’exconsellera Clara Ponsatí té aquest dilluns una cita al Tribunal Suprem, però, a jutjar per les seves paraules quan va estar a Barcelona i les del seu advocat, Gonzalo Boye, que comparteix amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, si calgués apostar, el més conservador seria fer-ho per la seva incompareixença. En aquest cas, l’alt tribunal espera conèixer les raons que addueix per no acudir abans decidir el pròxim pas a seguir, assenyalen fonts de la Sala Segona a EL PERIÓDICO.
Malgrat que la seva visita llampec a Espanya, abans de Setmana Santa, li va permetre regularitzar la seva situació amb la justícia espanyola, que li va retirar la situació de rebel·lia, en la qual encara es troben els seus companys de fugida, l’expresident i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tot sembla indicar que Ponsatí desatendrà el requeriment que li va fer l’instructor del procés al Tribunal Suprem, el jutge Pablo Llarena.
En la interlocutòria en la qual la deixava en llibertat després de ser conduïda sota arrest davant el jutge de guàrdia de Barcelona, el magistrat la va advertir que si no acudia a la cita al Suprem que havia fixat, la seva situació processal podria canviar i tornaria a ordenar el seu arrest.
Però es tracta d’una amenaça que és difícil de complir si Ponsatí decideix ignorar el requeriment i no travessa la frontera espanyola, ja que només està processada per un delicte de desobediència. Si torna a Catalunya, com va fer el 28 de març, sí que podrà ser detinguda i conduïda de nou als jutjats, com va passar llavors.
Sense presó
En aquest cas, el seu arrest només duraria el temps necessari per ser conduïda davant el jutge, perquè la desobediència no està penada amb presó. Això impedeix el seu ingrés a presó provisional, segons l’article 503 de la llei d’enjudiciament criminal.
Aquest article només preveu la possibilitat cautelar de presó quan «consti en la causa l’existència d’un o diversos fets que presentin caràcters de delicte sancionat amb pena amb un màxim que sigui igual o superior a dos anys de presó». La desobediència que se li imputa arran de la reforma legal operada després de l’acord del Govern i ERC només està castigada amb multa i inhabilitació fins a dos anys.
El text legal també afegeix que per risc de fuga «serà procedent acordar per aquesta causa la presó provisional de la persona investigada quan, en vista dels antecedents que resultin de les actuacions, haguessin sigut dictades almenys dues requisitòries per a la seva crida i cerca per qualsevol òrgan judicial en els dos anys anteriors», situació en la qual «no serà aplicable el límit que, respecte de la pena, estableix l’ordinal primer d’aquest apartat».
Sense euroordres
Però per a això Ponsatí hauria d’ignorar el requeriment de Llarena i venir a Espanya per poder ser detinguda i conduïda al jutjat. Si es queda a l’estranger, actuar contra ella es complicarà d’allò més, ja que no hi ha cap euroordre en contra d’ella per poder arrestar-la.
El jutge Llarena va decidir no tramitar-la de nou contra els fugits de la justícia espanyola fins que conegués la resposta del Tribunal General de la Unió Europea a la demanda que va interposar Puigdemont contra el Parlament Europeu al considerar que no el va protegir prou davant el suplicatori cursat pel magistrat del Suprem.
Amb aquesta sentència, que podrà ser recorreguda davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es determinarà l’abast de la immunitat de què gaudeixen els europarlamentaris del procés. Ells al·leguen que ha de poder protegir-los també a Espanya, mentre que Llarena argumenta que aquesta prerrogativa es va inventar per protegir l’activitat de la Cambra, no per evitar ser jutjat en procediments oberts abans de l’adquisició de l’escó, com és el seu cas.
L’únic dels fugits de la justícia espanyola que no té immunitat és Lluís Puig, però el magistrat tampoc l’ha tornat a cursar en el seu cas. Precisament, l’última sentència del TJUE va declarar que Bèlgica no podia rebutjar l’entrega de l’exconseller de Cultura perquè considerava que el Suprem no era el tribunal competent per investigar-lo. Només la vulneració sistèmica de drets al país que formula la reclamació pot justificar el rebuig d’una entrega sol·licitada per aquesta via.
