David Madí, l’home ‘business friendly’ de l’antiga Convergència

Qui va ser home de màxima confiança d’Artur Mas a Convergència, David Madí Cendrós (Barcelona, 1971), ha representat sempre el perfil més ‘business friendly’, és a dir, el sector més afí als negocis de l’antiga CDC. Després de deixar la política el 2010, sempre entre bambolines, a l’arribar Mas a la presidència del Govern, va començar la seva meteòrica carrera en el món dels negocis, que en l’actualitat s’ha vist enredada en una investigació de l’Audiència Nacional sobre contractes i pagaments realitzats entre el 2009 i el 2011 per empreses de l’Ibex, com Telefónica, Gas Natural i Repsol, a la productora audiovisual catalana Triacom, implicada en el presumpte finançament irregular de CDC. A més està imputat pel denominat cas Voloh, de suposat finançament del procés, i condemnat a 14 mesos per l’emissió de factures fictícies.

Madí va desenvolupar la seva carrera política com a afiliat a CDC als executius de Jordi Pujol el 1996 i el 2003, i va arribar a ser secretari de Comunicació entre el 2001 i el 2003. Va acompanyar Artur Mas en la travessia per l’oposició en l’etapa en què va formar part del nucli dur de CDC, batejat com ‘el pinyol’ i on hi havia Oriol Pujol, Germà Gordó i Francesc Homs. Estrateg en la política, va posar en pràctica els seus contactes i agenda al fer el salt al sector privat després de la victòria convergent el 2011.

Llavors es va posar al capdavant de la seva pròpia consultoria, Nubul Consulting, a través de la qual facturava les seves activitats, així com la societat Icat Desenvolupament. A més de gestionar el patrimoni familiar va començar a treballar alhora per a diferents firmes, entre les quals Deloitte, que va realitzar el 2011 una auditoria dels comptes de la Generalitat després de derrotar els convergents al tripartit, i en aquesta etapa es va incorporar a l’àrea de consultoria estratègica.

Aquest mateix any també el va fitxar Endesa per presidir el consell territorial el 2011. El llavors president de l’elèctrica, Borja Prado, va crear una xarxa de consells assessors a les autonomies més importants i va optar per Madí a Catalunya. Encara lligat a l’elèctrica, el 2013 va fitxar per Telefónica com a assessor, una companyia on al seu consell s’asseia el seu oncle Carlos Colomer, marit de Marta Cendrós, filla del fundador de la loció Floïd i d’Òmnium Cultural, del qual Madí és net i del qual va heretar la seva ideologia política. En aquell temps, el màxim responsable de l’operadora a Catalunya, les Balears, València i Múrcia era Kim Faura, que va deixar el lloc el 2019.

Aquesta feina, per la qual rebia uns 120.000 euros anuals, segons va publicar llavors ‘El Confidencial’, li va durar a Madí fins a produir-se el relleu en la presidència de l’operadora de telecomunicacions, quan José María Álvarez-Pallete va acabar el desembre del 2016 amb la plantilla de consultors polítics contractats durant l’etapa de César Alierta, el seu antecessor.

Notícies relacionades

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"

També va haver de deixar Endesa el 2017, en les proximitats del referèndum de l’1-O, després que el consell de la companyia acordés desmantellar els òrgans consultors en els quals havien trobat col·locació expolítics i empresaris afins. Aquell mateix any va haver de deixar així mateix Applus+, firma dedicada entre altres activitats a les ITV, on l’havien fitxat el 2012 i en la qual va arribar a ser vicepresident, després de conèixer-se alguns dels casos judicials en què estava implicat.

Però la seva carrera empresarial no va acabar. El 2018, Aigües de València el va fitxar per presidir la seva filial Aigües de Catalunya, amb l’objectiu de fer la competència al grup Agbar en el mercat català. Va estar en aquest càrrec a la companyia propietat de Global Omnium, controlada per la família Calabuig, fins a l’octubre d’aquest any. Les dues parts van afirmar que la finalització del contracte va ser «de comú acord i amistosament». El mateix Madí va manifestar: «Abans de l’estiu vam decidir que era millor que deixés la presidència executiva per poder dedicar-me als meus projectes personals i operacions privades a l’estranger».