L’espai a l’esquerra del PSOE es divideix en 14 marques en les eleccions autonòmiques | Mapa

La casuística és molt variada i per a tots els gustos. En 9 de les 12 autonomies Podem i IU han arribat a acords de coalició, molts més que el 2019, tot i que en cada una amb companys de viatge diferents; en d’altres, els de Ione Belarra i Alberto Garzón no han sigut capaços de posar-se d’acord; hi ha territoris on partits regionalistes aliats de Díaz competiran contra els morats; i d’altres (els que menys, això sí) on s’han donat estranyes amistats.

Podem i IU es presenten a totes les comunitats, però en algunes tindrà una dura competència en qui també han acompanyat la líder de Sumar els últims mesos: Més Madrid (Comunitat de Madrid), Compromís (País Valencià), Projecte Drago (Canàries) o la Chunta Aragonesista (Aragó). La falta d’unitat serà feina extra per al votant a l’hora de triar la papereta, però, sobretot, per a la vicepresidenta segona que haurà de decidir on fer campanya electoral i com aconseguir un acord posterior a la batalla a les urnes.

Aragó es resisteix a qualsevol acord. Des de la irrupció de Podem, aquest territori ha donat a llum pocs pactes entre les formacions d’esquerres i així seguirà. De les 12 comunitats autònomes que posaran les urnes el 28-M és l’única on hi haurà tres paperetes diferents de tres partits cridats a formar part de Sumar en els pròxims mesos: Podem, IU i la Chunta Aragonesista. Al contrari que els morats, representants d’aquesta última formació van anar el 2 d’abril a l’anunci de la candidatura de Díaz.

El segon territori on hi ha hagut un acord entre Podem i IU és Astúries. Aquest any continuarà així. Cada formació presentarà les seves pròpies paperetes, tot i que amb un petit detall. Els de Garzón han segellat un acord amb Més Astúries, la branca territorial del partit liderat per Íñigo Errejón, Més País. Una tercera opció serà Equo, que es presentarà en solitari. A això s’afegeixen els problemes interns de Podem després que hagin obert un procés per expulsar la seva candidata, Covadonga Tomé, elegida en primàries.

A les Canàries sí que hi ha hagut acord. O, més ben dit, acords. En plural. D’una banda, la coalició Drago Verds Canàries, formada per Projecte Drago, el partit de l’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, Equo i Els Verds. Per l’altra, Unides Sí Podem, en què s’han aliat Podem, IU i Sí es Pot. La divisió del vot podria fer naufragar la majoria progressista que actualment sosté el Govern insular.

Cantàbria és una de les comunitats autònomes on el 2019 va ser impossible l’acord, però que ara passa a incrementar la xifra de territoris pactats entre Podem i IU. No obstant, la unitat no serà total amb Verds Equo presentant una candidatura en solitari. És un dels territoris on la coalició s’haurà d’esforçar més després que en els anteriors comicis no obtinguessin representació.

Castella-la Manxa serà un dels territoris on els votants ho tinguin més fàcil a l’hora d’escollir papereta el diumenge 28 de maig ja que la unitat és completa. En la mateixa llista es presentaran Podem, IU, Equo i Aliança Verda després d’un acord tancat al febrer. Fora del pacte es va quedar Més País, tot i que la formació va decidir no presentar-se a les autonòmiques amb una llista pròpia. Com a Cantàbria, el 2019 els morats no van obtenir cap escó a les Corts.

Al País Valencià és on es disputarà una de les grans batalles en l’espai a l’esquerra del PSOE. En una llista hi haurà Compromís, amb Joan Baldoví, molt pròxim a Díaz, com a candidat a la Generalitat. Al davant tindrà l’actual vicepresident de la Generalitat, Héctor Illueca, com a cap de llista d’Unides Podem-Esquerra Unida. Aquest territori serà un dels més complicats per a la líder de Sumar si pretén fer campanya, però en joc hi haurà la reedició del pacte del Botànic.

Com a Castella-la Manxa, la papereta Unides per Extremadura serà l’única a l’esquerra del PSOE que estigui sota el paraigua de la vicepresidenta segona i ajuntarà Podem, IU i Aliança Verda. Malgrat que el 2019 es van presentar amb Verds Equo, aquesta formació va ser expulsada de la coalició fa mesos. La majoria absoluta del socialista Guillermo Fernández Vara va fer innecessaris els quatre escons que van obtenir el 2019.

Les illes Balears, com les Canàries, és un territori on també hi haurà batalla electoral. Podem i IU es presentaran a les eleccions sota la marca Units Podem i al davant tindran Més per Mallorca, una formació regionalista que Díaz vol que formi part de Sumar de cara als comicis nacionals de final d’any. Aquesta batalla ja es va donar anteriorment, però ara guanya importància amb la vicepresidenta segona intentant atraure Més al seu projecte.

Un altre dels territoris més complexos serà la Comunitat de Madrid. Per la importància i el pes que té una victòria en aquest territori i per la pugna (la principal) que tindrà lloc entre Unides Podem, la papereta de Podem i IU, i Més Madrid. La líder d’aquesta formació, Mónica García, que va flanquejar Díaz en el seu acte de llançament, va descartar des del principi un acord amb els morats, dificultant que la vicepresidenta segona faci campanya a la capital del país.

Navarra serà exemple d’unitat. Mentre que el 2019 els votants van haver de triar entre tres paperetes (Podem, IU i Equo), aquest 2023 ha regnat l’acord. La coalició Contigo Navarra agrupa Podem, IU, Equo, Aliança Verda i Batzarre, una formació amb què la líder de Sumar també ha bastit ponts els últims anys.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a la Comunitat Valenciana 2023

Els 4 reptes de Yolanda Díaz després d’anunciar la seva candidatura a les eleccions generals

L’única comunitat autònoma on encara no se sap que passarà és la Rioja. Després que Podem i IU anessin junts a les eleccions del 2019 i al cap d’uns mesos trenquessin, les dues formacions porten des de finals del 2022 immerses en una negociació que, de moment, no ha donat fruit. El temps se’ls acaba. Aquest divendres, a mitjanit, la Junta Electoral tancarà el termini per registrar coalicions. Les dues formacions asseguren que espremeran el termini fins al final. Depenent del resultat, la Rioja podrà ser la desena comunitat on s’arribi a un pacte o la tercera on regni la desunió.

Completant el mapa de les eleccions del 28-M, a les dues ciutats autònomes, Podem es presentarà en solitari. Al davant tindrà dos actors polítics amb qui fa mesos que la vicepresidenta segona basteix ponts i que també ha cridat a aliar-se amb Sumar de cara a les eleccions generals: Moviment per la Dignitat i la Ciutadania, a Ceuta, i Coalició per Melilla. No obstant, aquests enfrontaments són de menys calat tenint en compte la poca implantació dels morats a les dues ciutats autònomes.