Pedro Sánchez dona compte de les noves relacions amb el Marroc després d’un any d’opacitat

La compareixença de Sánchez a la Cambra baixa li donarà al president l’oportunitat d’aclarir alguns dels acords amb el Marroc que l’oposició considerava confusos o escassament concrets, i en especial d’aportar llum sobre unes relacions sobre les quals el Govern s’està mostrant opac i esquiu. Tot i que el centre del debat, i de les crítiques de l’oposició i del conjunt de forces polítiques de tot signe ideològic, segueix sent el gir espanyol respecte al conflicte del Sàhara, acceptant la via autonomista que pretén Rabat, el ventall d’assumptes sense aclarir que són sobre la taula és molt variat, i molts amb especial incidència a les Illes.

Fronteres aèria i marítima

Tot i que Sánchez pretenia treure de la primera línia política el Marroc, especialment en campanya electoral, per la complexa naturalesa que sempre tenen les relacions amb Rabat, i pels assumptes sensibles que han sorgit en els últims temps, com l’esmentat conflicte sahrauí, la massacre del juny passat a la tanca de Melilla en la qual van morir 27 migrants, o la situació dels passos fronterers de les dues ciutats autònomes a la regió, l’oposició ha forçat aquesta compareixença, que el president afrontarà mirant en tot cas d’emmascarar-la junt amb altres assumptes com els Consells Europeus de fa algunes setmanes o la situació a Ucraïna. El president ha demanat comparèixer a petició pròpia per abordar tots aquests temes, però el cert és que en relació amb la cimera de Rabat de principis de febrer, la Junta de Portaveus del Congrés ja ho havia acordat el 21 d’aquell mateix mes a petició del PP i Vox, però també d’Unides Podem i altres socis del Govern com ERC, Més País i els grups Plural i Mixt.

Tot i que Sánchez i el PSOE s’han tret de sobre des d’aleshores alguns dels temes sensibles relacionats amb el Marroc i la qüestió sahrauí, l’oposició segueix ferma a fiscalitzar tot el que té a veure amb el règim de Mohamed VI i sens dubte exposarà la humiliació que va patir el president per no haver sigut rebut pel monarca alauita durant aquells dos dies de cimera. Insistint a més que, davant les cessions espanyoles en diversos aspectes i la permanent pressió marroquina sobre Ceuta i Melilla, el Govern espanyol no va aconseguir com a contrapartida res rellevant.

Una de les qüestions sorgides en les últimes setmanes en relació amb la RAN del febrer que té a veure amb les Canàries és el reconeixement espanyol que està negociant amb Rabat la cessió de l’espai aeri del Sàhara, fins ara realitzat des de Gran Canària, tal com estableix el punt número 7 del memoràndum firmat fa un any. Serà un dels temes que sortiran en el debat del Congrés i sobre el qual Sánchez haurà d’aclarir els termes d’aquesta negociació. Segons una resposta escrita del Govern central al senador de CC i líder d’aquesta formació política, Fernando Clavijo, les negociacions «se circumscriuen a la gestió dels espais aeris i la coordinació entre les dues parts». Però davant la incertesa i els dubtes que deixa oberta aquesta resposta, el mateix Govern de les Canàries es va veure obligat a demanar una explicació al ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va assegurar al president regional. Ángel Víctor Torres, que «en cap cas hi haurà cessió dels espais aeris» i que «del qual es parla entre els dos Governs és de millorar la gestió dels espais aeris». Sánchez tindrà dimecres l’oportunitat d’explicar-ho amb claredat sense intermediaris

Notícies relacionades

Illa apel·la al seny per plantar cara a l’onada reaccionària: «Res està escrit, res és inevitable»

Vox perd la bona estrella (però no s’ha estavellat)

Una altra de les qüestions que se li plantejaran, en aquest cas per part de la portaveu de CC al Congrés, Ana Oramas, és sobre la marxa del grup de treball entre Espanya i el Marroc per a la delimitació dels espais marítims entre les costes marroquines i les canàries, ja que després de gairebé un any de funcionament, continua sense conèixer-se el sentit de les seves deliberacions ni fins a quin punt hi està participant alguna representació canària. El secretisme i l’opacitat amb el qual s’estan portant aquestes negociacions són motiu de crítica per part de l’oposició. Segons el Govern de les Canàries, l’última reunió del grup de treball en què va participar es va produir l’octubre passat, és a dir, ja fa mig any, sense que per ara tingui coneixement de noves reunions des d’aleshores.

Malgrat les crítiques i als retrets de l’oposició, Sánchez creu que té motius més que suficients per defensar els termes dels acords amb el Marroc, inclòs el gir espanyol sobre el Sàhara. En particular, l’Executiu creu que la qüestió migratòria ha fet un tomb respecte a la situació viscuda durant l’etapa de crisi diplomàtica entre els dos països, i que les dades reflecteixen que des de començament d’any l’arribada de migrants a les costes espanyoles s’ha reduït en un 50,9% respecte al mateix període del 2022, i d’un 63,3% en el cas de les Canàries. Una de les qüestions que Sánchez apuntarà probablement en la seva intervenció és l’objectiu espanyol de fer passos importants durant la presidència espanyola de la UE, en el segon semestre de l’any, cap a un pacte migratori amb la resta dels països membres del club comunitari.