Decisió judicial

La fiscalia no recorrerà la sentència de Laura Borràs

  • L’acusació pública recorda que l’indult és potestat del Govern i no es pot recórrer

La fiscalia no recorrerà la sentència de Laura Borràs

EFE/Quique Garcia

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fiscalia no recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va condemnar la presidenta de Junts, Laura Borràs, a quatre anys i mig de presó, 13 anys d’inhabilitació i a pagar una multa de 36.000 euros per haver fraccionat contractes per afavorir un amic, l’informàtic Isaías Herrero, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre el 2013 i el 2017. Els magistrats de l’alt tribunal català li van atribuir els delictes de prevaricació i falsedat en document oficial. La defensa de l’expresidenta del Parlament, exercida pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, sí que tenen previst interposar recurs davant el Tribunal Suprem.

L’acusació pública considera que no hi ha discrepàncies jurídiques entre la sentència dictada pel TSJC i els arguments esgrimits per les fiscals del cas durant el judici, malgrat que van sol·licitar una pena més gran per a la dirigent independentista, en concret sis anys de presó. Per tant, la fiscalia està conforme amb la condemna.

Respecte a la petició d’indult parcial que van acordar els magistrats per estimar «excessiva la durada de la pena privativa de llibertat», la fiscalia sosté que aquest extrem no pot ser recorregut perquè és una facultat que té el tribunal i és una mesura de gràcia que competeix al Govern central atorgar. El TSJC va apostar per l’indult fins als dos anys de presó per evitar que Borràs ingressi a la presó si el Tribunal Suprem, al final, confirma la condemna.

En la sentència, els jutges van precisar que, malgrat la «mètrica penal vigent», les «concretes activitats falsàries» desplegades pels acusats no estaven orientades a obtenir un «lucre personal», sinó que tenia com a «únic sentit o raó de ser» el «camuflament» davant els òrgans de control. Van ser 18 contractes que no havien de superar els 18.000 euros cada un, el límit per atorgar-los a dit, i per un import global de 336.000 euros (324.000 + IVA), entre el 2013 i el 2017.

El vot particular

Notícies relacionades

A més, exposava que no és «necessari» executar la pena de presó imposada a la presidenta de Junts per «evitar la comissió de nous delictes», tenint en compte l’«efectivitat» de la condemna d’inhabilitació. La resolució comptava amb un vot particular discrepant d’una magistrada en el qual al·legava que la pena per a Borràs no ha de ser superior als 21 mesos de presó com a inductora de falsedat, alhora que estima necessària la concreció de la inhabilitació.

En la línia del pacte assolit abans del judici entre la fiscalia i dues de les defenses, el TSJC va imposar a Herrero dos anys de presó, més inhabilitació per un any i 10 mesos per contractar amb l’administració pública i multa de 2.100 euros, i per al tercer imputat, l’empresari Andreu Pujol, un any i dos mesos de presó, inhabilitació per un any i un dia per contractar amb l’administració pública i multa de 2.250 euros. A tots dos se’ls atribueix un delicte continuat de falsedat en documents oficials i se’ls aplica l’atenuant de confessió.