Cuca Gamarra: «El Govern central està en descomposició. Al maig es veurà que el PP recupera alcaldies i autonomies»

En l’arrencada del camí cap a les eleccions generals, amb una parada decisiva al maig, Cuca Gamarra (Logronyo, 1974) dona per fet que el canvi de cicle ja s’ha produït. La secretària general del PP augura que el seu partit tornarà a governar en ciutats importants i comunitats on avui estan en l’oposició. Amb referència a Vox insisteix que l’objectiu no és «governar amb d’altres», i reconeix que hauran de recuperar aliances amb altres grups al Congrés que avui recolzen Pedro Sánchez.

Passada la Setmana Santa, comença la cursa electoral. ¿Esperen una campanya agressiva? Veient com des de fa mesos l’obsessió del Govern és fer oposició a l’oposició i la sala de premsa de la Moncloa s’ha convertit en això, a fer oposició a Feijóo, esperem una campanya dura contra el PP.  El líder del seu partit defensava el to assossegat. Fa uns dies va acusar el Govern d’actuar com un «règim totalitari». ¿Li ha canviat l’ecosistema de la política nacional?El Govern des del primer minut ha impulsat una operació contra Feijóo perquè és l’alternativa que cada dia està més forta i pròxima. Això els posa nerviosos i fa que tot valgui. La realitat és que els règims totalitaris actuen fent oposició a l’oposició, qüestionant fins i tot els partits que realment l’exerceixen. I en aquest sentit, Sánchez té tots aquests biaixos com el de posar tots els ressorts de poder al seu servei i no al de l’Estat. Si ha sigut capaç de convertir el PSOE al sanchisme, és lògic que consideri que l’oposició sobra. ¿Què li sembla la crítica recurrent cap a Feijóo per la seva escassa projecció internacional? Em semblen atacs infantils. La projecció internacional que té Sánchez la té per ser president del Govern, com la van tenir d’altres abans i la tindrà el següent. Semblarà que ha descobert ell les relacions internacionals. La presidència europea toca per tanda, no per res més. No ha sigut un concurs de mèrit i capacitat. Jo els animaria a deixar d’atacar el líder de l’oposició i aquest temps dedicar-lo a governar. ¿Com està de trencada la interlocució amb l’Executiu? Vostè és potser l’excepció amb el ministre Bolaños. Hi ha una anomalia democràtica que a més és l’essència del sanchisme. Sánchez promou una manera de governar contrària a la societat espanyola, que és la ruptura, els blocs i la divisió. I la practica trencant tots els ponts amb el líder de l’oposició. En democràcia és molt sana la comunicació en assumptes d’Estat com la política de Defensa i Exterior, els acords dins del Pacte de Toledo, la lluita contra la violència de gènere o la lluita contra el terrorisme gihadista. No tenir-la implica tics propis de les persones que creuen que cal governar contra i no amb. No esmenta el Consell General del Poder Judicial, que també requereix entendimient. Sí. I la necessària reforma perquè el Poder Judicial tingui més independència. Que siguin els jutges que elegeixen l’òrgan de govern dels jutges. Però parlar de Sánchez és incompatible amb el respecte a la separació de poders. La seva legislatura es caracteritza per ser el president amb menys suport parlamentari. Només té 120 diputats i ha aconseguit silenciar el Parlament amb l’abús del reial decret llei i altres fórmules, sempre amb la col·laboració necessària de la majoria Frankenstein. I també ha intentat controlar el Poder Judicial. Com l’intent de l’any passat que el Tribunal Constitucional va frenar en sec.

Sumen la derogació de la reforma de les pensions a moltes altres de ja anunciades si arriben a governar. Igual que hem donat suport a l’actualització de les pensions amb l’IPC per la pèrdua de poder adquisitiu que s’està produint, el que plantegem és que aquesta reforma és un pedaç. Una puntada de peu cap endavant que el mateix Govern reconeix que s’haurà de revisar d’aquí dos anys. El que diem és per què no es pot fer ja la revisió i anar en el camí correcte. Aquesta reforma no garanteix la sostenibilitat de les pensions futures i a sobre penalitza l’ocupació. El PP mai ha congelat les pensions, això cal dir-ho. ¿I no els preocupa l’aval de Brussel·les? Tot i que no sigui formal encara, sembla bastant clar. El mateix Escrivá ha confessat que encara Brussel·les no s’hi ha pronunciat. I quan s’hi pronunciï no ho farà sobre si és sostenible a llarg termini, sinó sobre si es compleixen els ingressos per a aquest període. Estan mentint als pensionistes. El seu plantejament aboca que hi hagi una retallada de les pensions el 2025. I creiem que això es pot evitar amb altres polítiques, per exemple, sense apujar les cotitzacions. S’ha d’impulsar la creació de l’ocupació, la natalitat i, per tant, futurs cotitzadors, o un marc que generi inversions en el nostre país. Això plantegem. Després del cas d’Ana Obregón i el debat generat, ¿veuria positiu incloure la regulació de la gestació subrogada en el programa electoral? En aquest debat es necessiten reflexions serenes, profundes, responsables i serioses. I nosaltres oferim aquesta calma a la societat espanyola. Cal abordar els assumptes complexos amb temps. No es tracta de fer un plantejament de regulació en un programa electoral. Crec que és molt més important obrir un debat, analitzar pros i contres, i veure si s’ha de produir algun canvi a Espanya. Com a partit amb molta amplitud i que té posicions diferents el que diem és que si s’ha d’obrir aquest debat, fem-ho amb serietat però no amb tuits i titulars. Parlem de menors i això exigeix més responsabilitat. ¿Per al PP n’hi ha prou amb guanyar les eleccions del 28 de maig o només veuran un èxit si arrabassen al PSOE places importants? El nostre objectiu és guanyar les eleccions. Que el PP sigui el partit més votat aquella nit perquè és en el que més confien els espanyols. Això significarà un canvi de cicle polític. I que tot això es pugui materialitzar en prou majories per governar en ciutats i comunitats autònomes. Aspirem a governar en moltes més d’on governem ara. ¿Si el PSOE reté els seus governs, fins i tot encara que el PP guanyi en vots, s’escamparà la sensació que el canvi de cicle es desinfla? Si analitzem els últims mesos ja s’està anticipant un canvi de cicle. Les enquestes de fa un any deien que el PSOE era el partit més votat. Avui el que ningú posa en dubte és que si hi ha eleccions generals el PP serà el més votat. S’està produint un canvi de majories i s’està configurant una majoria social per impulsar que Feijóo sigui el pròxim president d’Espanya. Estem davant un Govern que ha entrat en un alt grau de descomposició. I el 28 de maig això es visualitzarà amb grans ciutats on el PP recuperarà alcaldies i en comunitats on avui estem en l’oposició i conformarem governs.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Però el Govern sembla resistir malgrat la «descomposició» de què parla. El PSOE no pateix un daltabaix en les enquestes. Bé, resisteix... Estant parlant que Sánchez estaria per sota del centenar de diputats. Això no és un bon resultat tenint en compte que és el president del Govern. ¿I com afectarà la candidatura de Yolanda Díaz amb Sumar? ¿Els preocupa el seu perfil polític, més transversal del que representa Podem? Jo no crec que tingui una afectació per al PP. Això és tres quarts del mateix. El que està buscant Sánchez, que per a mi no hi ha dubte que està darrere d’aquest moviment, és reeditar el Govern Frankenstein. El seu objectiu és tenir una altra legislatura igual de la mà de populistes, comunistes, independentistes i Bildu. Espanya no aguanta més tot això. Podrà intentar canviar quin paper juguen cada un d’ells, però l’objectiu és aquest per resistir. Els espanyols ja saben com actua. Després del 28-M, ¿normalitzaran els pactes amb Vox? Només tenen aquest possible soci a diferència del PSOE. Que qui governa amb Bildu vulgui donar lliçons a la resta de les forces polítiques sobre com ha de ser la política de pactes, com a mínim és francament irònic. D’altra banda, nosaltres no aspirem a governar amb d’altres. Volem superar la política de blocs que Sánchez promou. És el que és en l’essència de tot el seu discurs. Superar el sanchisme és, precisament, tornar a una política diferent. Feijóo el que diu és que és possible recuperar la bona política, la que se sustenta en polítiques d’Estat i busca acords. I que es pot aconseguir aglutinant una majoria social molt àmplia que ens permeti governar en solitari. No renunciarem a això. L’aspiració és legítima. Però, on això no sigui possible: ¿Es plantegen renunciar a governar si han de posar Vox en un govern? Bé, dependrà. Quan arribi aquell moment caldrà analitzar-ho. El que els diem als espanyols és que la millor manera de governar i superar la política de blocs és ser capaços de conformar governs en solitari i amb estabilitat. I això només pot fer-ho el PP i Feijóo és l’únic polític que també ho garanteix. Ho hem vist. Ell ha guanyat a Galícia com no ha guanyat mai Sánchez i amb les seves majories absolutes ha demostrat que governa per sobre de la seva pròpia ideologia. Ja que insisteixen a no dependre de Vox després de les generals, ¿donen prioritat a recuperar aliances amb altres grups com el PNV? Li donem la prioritat que en realitat ha de tenir el normal funcionament de les institucions. El que significa el sanchisme al capdavant del Govern d’Espanya i del PSOE és que s’hagi generat un cordó sanitari entre uns grups parlamentaris i d’altres, en què només hi ha els acords dins del marc de la majoria d’investidura i s’hagi de rebutjar qualsevol acord amb el PP. I això és el que hem de superar. Hem de buscar acords tan amplis com sigui possible amb altres forces.

¿Però veu reversible aquest acostament tan sòlid a Sánchez d’alguns grups? El Govern Frankenstein implica que alguns hi són dins i d’altres fora com a socis assidus. I en aquest sentit, hi ha partits com els independentistes o Bildu, que volen reeditar-lo. No van pensar mai que els aniria tan bé i això els ho ha donat Sánchez. Aconseguir una estabilitat parlamentària a canvi d’acostar presos cada setmana és immoral des del punt de vista polític. Quan es tanqui l’etapa de Sánchez crec que mai un president s’atrevirà a traspassar algunes línies. Un altre exemple: canviar el Codi Penal perquè els responsables polítics de partits que et recolzen quedin impunes. Això també és impresentable. I després, hi ha altres partits que en un moment determinat han pogut recolzar Sánchez en votacions i que, no obstant, no tenen aquests interessos contraris a Espanya i que en un futur podrien recolzar lleis que s’impulsin des d’un Govern del PP. És difícil arribar a la Moncloa sense un suport important a Catalunya. ¿Quin és el pla del PP?El PP el que diu als catalans constitucionalistes és que no estan sols. Que el PP està disposat a recuperar el marc d’ordre constitucional que defensa la convivència i això és incloure en el Codi Penal aquells delictes que han ho deixat de ser. I és important reconstruir econòmicament Catalunya. Hi ha una altra clau important que és el respecte a la nostra cultura, les nostres llengües i els drets lingüístics de tots els catalans. ¿Hi ha consens dins del PP sobre el discurs lingüístic de Feijóo? Sí. Crec que hi ha consens i alguna cosa més important. Feijóo ha governat en una comunitat amb llengua pròpia i ha aconseguit que sigui un element de riquesa, no un instrument d’enfrontament. Això és un aval. Acaben de fer  un any amb Feijóo al capdavant. La foto a València d’Aznar i Rajoy va ser un punt d’inflexió. No hi va haver una sola menció a Casado. ¿Intenten esborrar la seva etapa? No. Però parlem de dos presidents del Govern d’Espanya i l’actual candidat del PP a ser-ho. Allà estava representat aquest capital polític. Bé, però ni el van esmentar. ¿Més endavant es produirà aquesta rehabilitació o no? La història és allà. Els que han sigut els nostres presidents estan clars, els hem elegit, els espanyols els coneixen i les trajectòries de tots també. Ara estem centrats en el moment electoral. Crec que és important no perdre la perspectiva dins dels partits. I la vida interna és això, no hauria de ser protagonista ni noticia. Ens hem de bolcar en l’activitat política cap a fora, no cap a dins. El nostre partit no és dels seus dirigents, sinó que és un partit al servei d’Espanya.