Concha Sáez: «Lesmes és el faedor de jutjats i tribunals durant generacions»

¿No nota un buit en la seva vida? (Riu) Encara no he tingut temps de fer-me a la idea. Espero que surti al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Retrocedim 9 anys i 3 mesos. És el 4 de desembre del 2013. I vostè pren possessió. ¿Què sentia la vocal per Esquerra Unida Concha Sáez? La veritat: estava morta de por. Era conscient que el CGPJ és un òrgan constitucional que sosté el tercer poder de l’Estat i em sentia bastant petita.

Va ser nomenada per 5 anys. I gairebé arriba a ser el doble. Cinc ja em semblaven molts anys. El 4 de desembre del 2018 em tocava plegar. Aquell any, el 3 de desembre, vaig dir amb naturalitat el dia abans de vèncer els 5 anys: «Hem de marxar». I va caure molt malament. A nosaltres ens van esperar el 2013 els vocals anteriors, vam fer un acte junts a la sala de plens del CGPJ. Ells se n’anaven i nosaltres entràvem. I des del 2018 ha sigut esperar, esperar, esperar. Esperar que algú fes alguna cosa. I va arribar el moment en què em vaig dir –i ho vaig dir– que ja no m’esperava més.

¿Què és el que més lamenta? Que hagi sigut una mica tard. Jo vaig presentar la meva dimissió a l’anterior president del CGPJ, Carlos Lesmes, el desembre del 2021. I em va demanar que no la cursés perquè després de les eleccions a Castella i Lleó es renovaria. No valia la pena marxar amb una sortida ordenada al cap de tres mesos. I jo, que portava la meva carta, m’ho vaig pensar i li vaig dir que m’esperaria. I al final, com li vaig apuntar en l’últim ple junts, l’octubre del 2022: «¡Caram, Carlos: te’n vas tu abans que jo!». I va somriure.

¿Què sentia en un poder judicial dominat per la majoria de dretes o, si prefereix, conservador? Era molt dur. Perquè la majoria de dretes estava molt consolidada. Perquè fins fa poc n’hi havia prou amb la majoria simple per imposar-se. Per decidir. Lesmes va assumir el 2013 amb una llei orgànica, la 4/2013, que van elaborar ell i els seus amics per a la seva presidència. Això va donar lloc a la substitució d’un òrgan col·legiat des de 1985 per un òrgan presidencialista des del 2013. Es passa malament. És una autèntica piconadora, facis el que facis. També em vaig trobar malament dins el meu propi grup, l’anomenat progressista. Els nomenaments que s’han fet aquests anys per a la cúpula judicial superen qualsevol criteri de racionalitat.

El moment més dur ¿va ser? El moment més dur va ser l’agost del 2018. Jo portava sis mesos en la Comissió Permanent. En l’ordre del dia hi havia com a penúltim punt una ajuda econòmica que havia sol·licitat el magistrat Pablo Llarena per sufragar la seva defensa contra una querella que se li va interposar a Bèlgica. I en el següent, la meva sortida de la Comissió Permanent per haver sigut nomenada gerent de la Mutualitat General Judicial. Com que em vaig oposar a l’ajuda que demanava Llarena hi va haver una ‘vendetta’. Lesmes es va enfurismar. Va dir que semblava mentida que pretengués que no s’ajudés a un pare de família, un home honrat i un jurista d’altíssima categoria. Es va posar com una fera. I el següent punt de l’ordre del dia era que admetessin la meva renúncia a la Comissió Permanent i la meva continuïtat com a vocal corrent. I van voler que no només deixés la Comissió Permanent per tornar a la meva situació de vocal. Em van voler fer fora. ¡Que renunciés al CGPJ! Va ser el meu moment més amarg. Però no ho vaig permetre. El vocal José María Macías pretenia consumar una sortida que Lesmes ja intuïa.

Precisament, ¿l’entrada de Macías el 2014 no va dibuixar un abans i un després en la història d’aquest CGPJ? Sí, així és. Mercè Pigem, la vocal per Convergència i Unió, va entrar directament en la Comissió Permanent i la seva posició era molt sòlida. Pigem va ser víctima de com es vivia el «problema català» dins el CGPJ. Si alguna cosa ha tenyit de negre i lletjor aquest CGPJ és com es va reaccionar davant el procés. Quan es van deslliurar de la Mercè, aquí està l’inici del full de ruta de Lesmes i Macías contra el procés. Perquè ella va dir en la Comissió Permanent del CGPJ, de la qual formava part, davant la pregunta de Lesmes, que després d’anar a missa el 9 de novembre del 2014 se’n va anar a votar en la consulta sobiranista. Tot això va estar molt coordinat. Amb la Mercè, i per tant, com diria Lesmes, sense Macías, aquest CGPJ hauria sigut molt diferent.

Van treure Pigem, i Lesmes va maniobrar per posar-hi Macías. Això va ser un punt d’inflexió. El primer any, fins aleshores, va ser un període de temptejos. L’expulsió de la Mercè va ser el que va marcar caràcter durant el període de govern del Partit Popular.

Notícies relacionades

Entre l’enrenou polític i la ideologia

El territori que viatja

Concha, ¿quins són els missatges que li agradaria transmetre? Blindar el CGPJ per evitar que mai més es pugui donar aquesta no-renovació ‘sine die’, que aquest bloc deliberat del Partit Popular es torni a produir. Que el Congrés i el Senat es posin les piles per assumir una situació i posin la seva autoritat per impedir-ho. Perquè no ho han fet. I així no ha quedat prou clar per a tota la societat que el PP n’és el responsable. A més, s’han de regular les funcions del CGPJ en funcions, valgui la redundància, de manera més seriosa i detallada. Una cosa és un retard d’uns mesos. Però no el que ha passat. I això ha d’estar reglat. Canviar el règim de majories, establir que el nomenament dels vocals es pugui fer per majoria absoluta de la meitat més un, estem parlant de la segona volta. I sobre l’excusa del PP per no renovar, és a dir, modificar el sistema d’elecció del CGPJ, crec que s’ha de mantenir. El nostre és un sistema parlamentari, a partir de la majoria parlamentària es constitueix el Govern i es decideix qui integra l’òrgan encarregat de dirigir la política judicial. Deixar en mans dels magistrats l’elecció dels vocals seria un error molt seriós. El CGPJ no és un òrgan representatiu sinó un òrgan polític. No representa els jutges. Donar entrada a les associacions judicials és pervertir encara més el sistema. S’ha d’escollir gent d’alt nivell professional, íntegra, no dependent dels partits polítics. Girar l’esquena als criteris exclusius de lleialtat política perquè aquests són el començament del final d’aquest òrgan.

Lesmes ha dissenyat el que perdurarà durant molt temps: una quantitat ingent de nomenaments. Ha sigut el gran seleccionador. Des del punt de vista de la dreta judicial i política a Lesmes se li està fent un lleig enorme perquè passarà a la història com el gran ‘fazedor’ dels nostres jutjats i tribunals durant generacions. El poder judicial és el que menys va patir la Transició. Amb tots els límits que ha tingut la Transició en altres poders de l’Estat, que els va tenir, en el cas de la justícia hi ha una continuïtat. Allò que va dir Torcuato Fernández Miranda, «de la llei a la llei», en el cas de la justícia va ser «dels jutges a uns altres jutges». No van sentir el canvi democràtic i fins i tot van trigar a comprendre com a col·lectiu que la Constitució era una norma d’aplicació directa, no només un sistema d’interpretar segons la Constitució sinó d’aplicar-la. És un col·lectiu que ve de la dreta més reaccionària.