¿Penas més dures a lladres i estafadors? El Congrés ho debatrà en ple clima electoral

En el Congrés hi ha debats que es repeteixen cíclicament. Fa un parell de setmanes, a instàncies d’EH Bildu, ses senyories van discutir sobre la recuperació dels drets laborals anteriors a la reforma del Govern de Mariano Rajoy. No gaire temps enrere, a instàncies d’ERC, la Cambra va analitzar la fixació d’una indemnització de 45 dies per any treballat. A les dues formacions independentistes, el front d’esquerres del Congrés al costat d’Unides Podem, els agrada posar accents aquí. Al PSOE no tant. Ni a Yolanda Díaz.

Un altre debat cíclic, a hores d’ara del partit. La salut mental. Més País va aconseguir recentment que una proposició no de llei destinada a concedir permisos d’acompanyament a familiars de persones amb conducta suïcida rebés la unanimitat, sí, la unanimitat, que és una cosa inusual al Parlament. També s’ha debatut en nombroses ocasions sobre l’ús terapèutic del cànnabis i, de fet, el PNB preguntarà per això aquest dimecres que ve al Govern, en la sessió de control.

Fins ara s’han enumerat debats que agraden a l’esquerra. Però la dreta també té els seus. El dels impostos  n’és un. El de la seguretat ciutadana n’és un altre, i més ara que ha decaigut l’afany del Govern per derogar la «llei mordassa». Aquest, a més, irromp al compàs dels tambors electorals, que ja sonen a la Cambra baixa. Des d’aquest dimarts fins a les eleccions municipals circularan dos mesos exactes, que en política passa rapidíssim. 

El PP defensarà una proposició de llei per reformar el Codi Penal i endurir les penes per delictes de furt i estafa. El que demanarà el Grup Popular, el diputat Luis Santamaría en concret, és l’admissió a tràmit de la proposta, un punt de partida. No donarà temps a completar el tràmit abans de les eleccions del 28 de maig. No és el prioritari, però, per als populars. El prioritari és forçar un debat i assentar un relat.

Espòiler: la majoria progressista del Congrés rebutjarà la proposició de llei. Només la dreta sortirà en la seva defensa. Potser el PNB i PDECat s’abstindran. La resta, vot en contra.

1.800 milions d’euros

De nou el Congrés debatrà una reforma del Codi Penal. A final d’any, el «va tocar» la Cambra per canviar els delictes de sedició i de malversació. Té en perspectiva fer la mateixa maniobra per reformular les penes de la llei del «només sí és sí», cosa que ha posat d’acord el PSOE i el PP tot i que no reconeguin que ho estan. Els populars, aquest dimarts, plantejaran un intent similar.

Resumidament, el grup de Cuca Gamarra proposa canviar l’article 235.1 per establir que el furt sigui castigat amb la pena de presó d’un a tres anys. Així mateix, advoca per reajustar el 250.1 perquè l’estafa es castigui amb entre un i sis anys de presó i multa de sis a dotze mesos. Això, en resum.

A partir d’ara, els perquès. El PP argumenta que les recents reformes penals no han aconseguit l’efecte dissuasori desitjat. És fàcil cometre furt, ve a assenyalar el Grup Popular en l’exposició de motius, perquè ni comporta violència o intimidació sobre les persones, ni força sobre les coses. La sensació d’inseguretat resulta òbvia en comerços, transport públic o zones d’alta afluència turística, apunta el PP. Diu que, segons dades del sector comercial, les pèrdues a l’any per furts arriben als 1.800 milions d’euros.

Tot i que la reforma del Codi Penal del 2015 (en aquell moment governava Mariano Rajoy) va especificar que seria agreujant la multireincidència, de manera que si el responsable ja estigués condemnat tres o més vegades per furts, podria caure-li una pena d’entre un i tres anys de presó, el Tribunal Suprem es va posicionar en contra per la impossibilitat de computar els antecedents penals per delicte lleu. Això exigia un altre retoc en el Codi Penal. També es va pronunciar en contra de «la desproporció punitiva».

Això ho va dir el Suprem el 2017. Dos anys més tard va expressar un criteri similar sobre l’estafa. Agreujar per multireincidència de delictes lleus, com impagaments en gasolineres, restaurants o hotels, exigeix canviar el Codi Penal.

No és electoralista

El PP explica que una reforma del Codi Penal en el sentit pel qual advoca l’alt tribunal és una cosa que estan defensant municipis catalans, Barcelona sobretot. Luis Santamaría destaca que la iniciativa la registra i la promou perquè fa temps que diversos sectors ho demanen: associacions de comerciants, entitats agràries... Afegeix el diputat que un dels motius van ser les denúncies «contra robatoris en el camp».

Segons el seu parer, no han funcionat ni la reforma del Codi Penal de fa vuit anys ni la que va portar a terme el Congrés fa vuit mesos, a instàncies del PDECat. Llavors, la Cambra va aprovar la transposició d’una directiva europea per combatre el finançament d’activitats terroristes. La formació catalana va negociar amb el PSOE la inclusió d’una esmena per endurir els càstigs per furts amb multireincidència: si se n’encadenaven alguns per quantia inferior als 400 euros, s’aplicaria una pena de 6 a 18 mesos de presó; si se n’encadenaven alguns pel mateix tipus de delictes, pujaria la forquilla a entre 1 i 3 anys.

Santamaría assegura que «no ha sigut eficaç» aquesta reforma i es remet a les últimes dades de criminalitat del Ministeri d’Interior. La comissió de furts va augmentar més d’un 30% el 2022, en comparació amb l’exercici anterior. Insisteix el diputat del PP, d’altra banda, que continua sent molt difícil «quantificar el sostret» i que la proporcionalitat brilla per la seva absència. Per tant, raons per impulsar la proposició n’hi ha de sobres.

¿Incorre en electoralisme? El diputat valencià ho nega. I fa el següent raonament: «Després del gruix del debat polític, i m’estic referint a la moció de censura de Ramón Tamames, pretenem encaminar el debat parlamentari amb qüestions que afecten el dia a dia dels ciutadans. ¿És electoralisme atendre les demandes d’associacions de comerç, entitats agràries o de turisme? Aquest tipus de delictes ha crescut una barbaritat».

Conclou que el PP no el guien interessos ideològics i recalca que la seva intervenció d’aquest dimarts se cenyirà a qüestions merament tècniques. «Esperem que votin a favor de la tramitació perquè si fa vuit mesos hi va haver consens amb l’esmena del PDECat i del PSOE, creiem que n’hi hauria d’haver ara», indica.

El PSOE, radicalment en contra

El ple del Congrés haurà d’expressar la seva opinió aquest dimarts. No ajuden el Grup Popular els desenllaços d’iniciatives similars cursades per la dreta. Bé, en rigor, no ajuda el precedent més directe. Vox va plantejar l’admissió a tràmit d’una proposició semblant, tot i que amb forquilles de penes més elevades. El ple va dir «no». I Cs ho va intentar en la legislatura anterior, la XIII, però va ser tan curta per la repetició de les eleccions que no li va donar a temps a portar-la a l’hemicicle. 

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Al Govern no li agrada la proposta del PP i tampoc a forces aliades. ERC i EH Bildu, no obstant, es reserven el vot, igual que el PDECat. El PNB, no obstant, descarta el «no» perquè, si bé renega del postulat per als furts, veu un camp per a la coincidència referent a les estafes.

Ara bé, el PSOE, formació majoritària, clau en el desenllaç, ho té claríssim. En contra, sense embuts. «El PP ha portat sorprenentment una proposició de llei d’un tema del qual es va legislar tot just fa un any i al qual es va arribar a un ampli acord», remarquen fonts socialistes, que neguen les carències o problemes d’eficàcia que troba Luis Santamaría. La pretensió dels populars, en conseqüència, és «oportunista i prematura», i pateix de «populisme punitiu».