El PSOE veu Yolanda Díaz com una arma de doble tall

El principal, del qual depèn tot, és si Podem formarà finalment part del projecte de la també titular de Treball, nomenat Sumar. La posada de llarg de la seva candidatura, en la qual també hi haurà representats d’IU, dels comuns, de Compromís i de Més País, serà el 2 d’abril a Madrid. De moment, el partit que lidera Ione Belarra, ministra d’Afers Socials, exigeix, per participar en aquesta cita, un compromís previ que les llistes electorals es configuraran a través de primàries obertes a tota la ciutadania. L’entorn de Díaz mostra recels davant aquest mecanisme d’elecció.  

La presentació oficial

La vicepresidenta es presentarà oficialment com a aspirant a la Moncloa d’aquí 10 dies. El seu primer discurs de candidata, no obstant, va ser dimarts, el primer dia de la moció de censura de Vox. En una decisió que pretenia remarcar la unitat i fortalesa de la coalició, Sánchez va cedir a Díaz part del protagonisme de la resposta a Ramón Tamames. Durant una hora de discurs, Díaz va enaltir les fites del Govern (principalment els del seu departament, com la reforma laboral i la pujada del salari mínim) i va lloar la majoria dels ministres, tant socialistes com morats. 

Va ser un discurs clarament «socialdemòcrata», coincideixen diversos càrrecs socialistes. Aquí és on sorgeixen més dubtes. Amb Pablo Iglesias al capdavant de tot aquest espai, el repartiment estava clar: l’exvicepresident s’adreçava a l’electorat que se situa a l’esquerra del PSOE. Però l’enfocament de Díaz és molt més «transversal». També apel·la els votants de Sánchez. «La seva intervenció va ser cola d’enganxar per a la coalició, està clar. Però compte que aquesta cola d’enganxar no tingui també una mica de verí per a nosaltres», explica un diputat socialista. Un altre dirigent coincideix només amb una part d’aquesta tesi. «Pot ser que ens acabi traient algun vot a les generals, sí, però això no és l’important –conclou–. L’important, al final, serà com els dos socis i la resta del bloc de la investidura quedem davant del PP i de Vox».

L’escenari després del 28-M

Els socialistes no tenen clar que hi hagi una entesa a l’espai situat a la seva esquerra. Dimarts passat, després del discurs de la vicepresidenta segona en el debat de la insòlita i fracassada moció de censura de Vox, diversos alts càrrecs del PSOE i també membres del Govern van elogiar en públic les seves paraules des de la tribuna d’oradors del Congrés, que van ser tota una reivindicació de la coalició. En privat, no obstant, els propis dirigents van atorgar molta importància a la fredor amb què Podem va acollir el discurs de Díaz. 

Hi ha una enorme preocupació al PSOE sobre com acabarà tot això. «Podem està tensant la corda: amb nosaltres, ressaltant cada dia les friccions, però també amb Díaz. S’està acostant al precipici i no descartem que s’hi acabi llençant. Pablo Iglesias ja ho va fer el 2019 al provocar la repetició d’eleccions», explica una ministra. 

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Tot i així, la majoria dels consultats a les files socialistes confien en un acord de la vicepresidenta segona amb Belarra i Irene Montero, ministra d’Igualtat. Tot i així, descarten que el pacte arribi abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. La tesi més estesa a l’ala socialista de l’Executiu i en la direcció del partit és que Podem traurà uns pobres resultats en aquests comicis, que influiran a l’hora de mantenir algunes comunitats (València, Aragó i Balears), i que Podem no tindrà més remei que integrar-se a Sumar, que no es presenta a les d’aquí dos mesos. 

Però no hi ha res clar. El PSOE, de fet, ja comença a fer càlculs sobre què passaria si a les generals Díaz va per una banda i Podem, per l’altra. Si hi ha llistes separades, els socialistes creuen que això els beneficiarà en el resultat a les urnes, perquè hi hauria «moviments de vot útil» cap a ells. Però la suma davant el bloc de la dreta i l’extrema dreta es complicaria molt. Tornar a governar, considera un ministre, «seria molt, molt difícil».