Les claus

¿Què està passant al CGPJ? ¿I si dimiteix en bloc?

El vocal progressista Álvaro Cuesta intenta arrossegar els seus companys a una renúncia que paralitzi l’òrgan de govern dels jutges

¿Què està passant al CGPJ? ¿I si dimiteix en bloc?
4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Tot apuntava que el Consell General del Poder Judicial continuaria treballant en funcions fins a les pròximes eleccions generals, amb l’esperança que qui quedés al capdavant de l’oposició en la pròxima legislatura mostrés més altura de mires de la que es va mostrar en aquesta i que per fi se’n produeixi la renovació, pendent des de fa quatre anys i mig. No obstant, aquesta setmana ha estat marcada per la renúncia del president en funcions del CGPJ, Rafael Mozo, a les seves retribucions com a president del Tribunal Suprem –càrrec que exerceix de manera gratuïta el president de la Sala Civil de l’alt tribunal, Francisco Marín Castán– i per l’amenaça de dimissió en bloc dels vocals. Aquestes són les claus per saber què passa a l’òrgan de govern dels jutges.

¿Quin ha sigut el detonant?


El dia 23, la vocal triada a proposta d’Izquierda Unida, Concepción Sáez, va anunciar que havia remès una carta al president del Consell per presentar la seva dimissió. En la missiva declarava que s’havia esgotat la seva «paciència» i que considerava «inútil jurídicament i políticament» la seva continuïtat «en aquest escenari de radical i potser ja irreversible degradació de la institució».

La renúncia encara no s’ha materialitzat. Perquè això sigui possible, Mozo l’ha d’acceptar, com estableix l’article 582.1 de la llei orgànica del poder judicial, però no serà abans del pròxim ple del Consell, previst per al dijous dia 30.

A més de la proximitat de la presidència espanyola de la Unió Europea, la dimissió de Sáez ha provocat que els vocals progressistes s’estiguin plantejant presentar una dimissió en bloc. El vocal i exdiputat del PSOE Álvaro Cuesta va plantejar a la comissió permanent celebrada dijous la seva «disposició i voluntat» de dimitir per compartir la indignació que havia portat tant Sáez com qui era president del Consell fins a l’octubre, Carlos Lesmes, a fer el pas.

¿Quan es resoldrà?


En principi la proposta de Cuesta pot ser secundada pels seus companys del sector minoritari del Consell, el progressista, que té previst reunir-se aquest divendres per a una primera presa de contacte i dimarts que ve per decidir la seva posició. Sigui quina sigui la decisió que adoptin sobre dimitir o no, la renúncia no es podrà materialitzar fins al pròxim ple del CGPJ, que, com és habitual, se celebra l’últim dijous de cada mes.

Precisament Álvaro Cuesta, que ja havia plantejat anteriorment una dimissió en bloc, vol que la reunió mensual de tots els vocals de l’òrgan de govern dels jutges estudiï si fer-ho i així arrossegar la renúncia del major nombre possible de companys.

No sembla possible que convenci els vocals conservadors. Fonts d’aquest sector assenyalen a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que la proposta de renúncia col·lectiva suposa «un delicte d’abandonament col·lectiu del servei». El 409.2 del Codi Penal castiga «les autoritats o funcionaris públics que promoguessin, dirigissin o organitzessin l’abandonament col·lectiu i manifestament il·legal d’un servei públic, amb una multa de vuit a 12 mesos i la suspensió d’ocupació o càrrec públic per un període de sis mesos a dos anys».

¿Quants han de dimitir?


El CGPJ compta amb dos vocals menys que fa cinc anys: Victoria Cinto, que va morir, i Rafael Fernández Valverde, que es va jubilar. Carlos Lesmes va rebutjar, en el seu últim discurs d’obertura de l’any judicial, una dimissió en bloc del Consell perquè suposaria deixar desateses les seves funcions i, en definitiva, els jutges i magistrats. Ell va presentar la seva dimissió per forçar el PSOE i el PP a asseure’s a negociar. Va ser l’última oportunitat per a un òrgan que s’hauria d’haver renovat el 4 de desembre del 2018.

L’article 600 de la llei orgànica del poder judicial estableix que «per a la vàlida constitució del ple serà sempre necessària, com a mínim, la presència de deu vocals i el president». En l’actualitat, el ple del CGPJ el componen només 18 persones (no 21), així que, si renunciessin els set vocals progresBsistes més el nomenat a proposta del PN, que sol votar amb ells, no es podria reunir el ple del Consell.

¿Què passa si el CGPJ no pot reunir-se en ple?


Sense prou quòrum, el ple no podrà reunir-se, però el Consell podrà continuar complint amb les seves funcions disciplinàries i de llicències d’estudis i baixes a través de la Comissió Permanent que es reuneix setmanalment. És el que va passar amb el CGPJ que va presidir Pascual Sala i en el qual, davant el retard de la renovació, es va produir la dimissió en bloc de vocals.

L’òrgan de govern dels jutges va continuar desenvolupant la seva tasca a través de la Comissió Permanent fins que es va produir el relleu arran de les eleccions generals que va guanyar per majoria absoluta José María Aznar, apunten a aquest diari fonts del CGPJ.