El racó subterrani de Tamames al Congrés: un cartell del PCE amb Carrillo, Camacho i Almeida

Aquest dimarts, a partir de les 9.00 hores, un senyor de 89 anys anomenat Ramón Tamames tornarà a l’hemicicle del Congrés per somiar per unes hores que pot ser president del Govern. Ni tan sols quan va ser diputat fa 40 anys va aspirar a tant. La culpa la té Vox, que va decidir fa temps plantejar una moció de censura a Pedro Sánchez sabent que no la guanyaria.

Quan comenci el debat aquest dimart, de la qual cosa s’encarregarà Santiago Abascal, tots els focus, les mirades, l’atenció, els «directes» de les televisions i dels mitjans digitals se centraran en l’hemicicle, que serà un formiguer de diputats, periodistes i convidats.

A aquella mateixa hora, una planta més a baix, als soterranis, en una silenciosa sala escassament il·luminada, es mantindrà una foto en la qual surt Tamames. No és una imatge gaire gran; més aviat passa desapercebuda. Cal afilar l’observació per reparar-hi. Sota terra, en una exposició inaugurada a finals de novembre del 2022, apareix l’antic candidat al Congrés en un dels cartells del Partit Comunista per a les eleccions del 1977, les de la legislatura constituent.

En primer pla, Marcelino Camacho; després, Santiago Carrillo; a continuació, Cristina Almeida, i al final, Tamames. Són presentats així, respectivament: metal·lúrgic, secretari general del partit, advocada laboralista i catedràtic.

S’ha parlat i escrit moltes vegades sobre els girs polítics d’aquest professor d’Economia que per a alguns diputats és una eminència. Ferrán Bel, del PDCat, economista, va començar els seus estudis entre llibres de l’aspirant posat per Vox per desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa. Al diputat català li fa pena veure en una tessitura així el que va ser una referència de la seva etapa universitària. I, si no és pena, és estupor. Més d’un portaveu dubtava dimecres passat sobre quina actitud tenir aquest dimarts i aquest dimecres: si parlar molt o no, si utilitzar el torn de rèplica o no, si ser molt agressiu o no...

Ramón Tamames va estar al Congrés dijous passat per fer una conferència de premsa junt amb Abascal. L’expectació que ha aixecat es deu a les seves recents declaracions estrambòtiques. Al partit que s’ha decantat per l’economista per encapçalar la moció de censura li deu resultar estrany escoltar d’ell afirmacions com que Espanya és «una supernació de nacions» o que té en «estima» Sánchez.

Una de les primeres coses que va dir el professor d’Economia va ser que li produïa alegria tornar al Congrés, que considera casa seva. Tamames va ser diputat en la legislatura constituent (1977-1979), en la I (1979-1982) i en la III (1986-1989). La primera la va transitar com a representant del Partit Comunista, igual que la segona. Per la tercera de les citades va viatjar com a parlamentari del Centre Democràtic i Social (CDS).

Tot i que tant Vox com Tamames han reiterat aquestes dates que no comparteixen el mateix ideari (és una cosa que va voler remarcar Santiago Abascal al cap de poc d’iniciar la roda de premsa de dijous passat), els fets indiquen que els girs ideològics del catedràtic han sigut uns quants. Un d’aquests girs, rellevant, està esmentat ja aquí: després de dues legislatures com a exponent dels comunistes, es va enrolar a les llistes d’Adolfo Suárez.

Trenta-set anys després, tornarà al Congrés per defensar la moció de censura d’una formació que ha negat la violència de gènere i l’emergència climàtica; que ha qüestionat la legitimitat del Govern de Sánchez i que ha protagonitzat alguns dels episodis més vergonyants de la legislatura en curs, com quan un dels seus diputats va cridar «bruixa» a Laura Berja, del PSOE, o quan una parlamentària va atacar la ministra Irene Montero al dir que el seu únic mèrit havia sigut haver «estudiat en profunditat Pablo Iglesias».

«‘Votar comunista es votar democracia’»

Tamames és part de la història del Parlament. A l’exposició ‘Democracia, Parlamento, Constitución’, que es pot veure a la planta baixa del palau del Congrés, tancada al públic fins fa uns mesos, se’l reconeix. És cert que amb una foto petita, aquell cartell electoral del Partit Comunista, però se’l reconeix.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va inaugurar l’exposició el 29 de novembre del 2022. Al llarg de tres galeries semicirculars, una sèrie de documents, fotografies i vídeos expliquen el concepte de la democràcia, descriuen el funcionament i l’estructura del Parlament i mostren exemplars originals de les constitucionals espanyoles, custodiades per l’Arxiu de la Cambra. És un recorregut per la història política del país i per les activitats de les Corts Generals.

L’exposició acaba amb referències a la Transició. En una pantalla es van succeint imatges de l’època. Com han canviat els temps. Els diputats (una immensa majoria d’homes, per cert) no només fumaven a l’hemicicle, sinó que també podien anar al bar contigu i prendre unes copes sense rubor.

Al tauló dedicat a les eleccions del 1977 hi ha Felipe González, Adolfo Suárez i Manuel Fraga. «‘Votar centro es votar Suárez’», diu el cartell d’Unió de Centre Democràtic. «‘Vota Fraga. Fraga conviene’», diu el d’Aliança Popular. «‘Con Tierno Galván, socialistas al Senado’», es llegeix al del Partit Socialista Popular. El de Força Nova proclama «‘Dios, Patria, Justicia’». El Partit Comunista d’Espanya, amb Camacho, Carrillo, Almeida i Tamames com a reclams, recorre com a lema i eslògan a «‘votar comunista es votar democracia’».

Sense gaire expectació (per ara)

Les invitacions per assistir als plens del Congrés les cursen el departament de Protocol del Congrés, els representants de la Mesa i els grups parlamentaris. Omplir la tribuna de públic, a la zona superior de l’hemicicle, depèn dels mateixos ciutadans. Abans, durant la setmana anterior, s’habilitava un termini i les persones interessades a acudir a la següent sessió plenària havien d’acudir a l’accés del carrer de Zorilla per entregar el seu DNI i guanyar-se el dret a una invitació. La quota era de 25. Els primers 25 aconseguien el seu objectiu. Ara és igual, però per internet.

Ara bé, la moció de censura d’aquesta setmana, tot i que és una sessió plenària més, no és una sessió plenària qualsevol. No només pel que està en joc, ni més ni menys que la permanència a la presidència del Govern del mandatari socialista o el seu reemplaçament per Tamames, sinó també per qüestions merament organitzatives.

Notícies relacionades

Sánchez denuncia el "colonialisme silenciós" a través de la IA d'empreses dels EUA

El Suprem confirma l’absolució de Neymar i dels directius del Barça que el van fitxar el 2013

Vindran amb Tamames «uns quants» familiars i pròxims, i aquests, per protocol, tenen preferència, assenyalen a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, fonts de l’organització de la Cambra. Quedaran afectades les quotes dels representants de la presidència, que en són nou, i dels grups parlamentaris; en aquest darrer cas, el seu nombre d’escons estableix el nombre d’invitacions. El PP, per exemple, sol tenir-ne nou.

Sondejats els grups per si han detectat un inusitat interès per acudir a la moció de censura, la majoria recalquen que no, però convé esperar. Dilluns al matí es tancarà el termini a l’intranet de la Cambra.