Mig centenar de països acceleren la lluita contra els combustibles fòssils

L’enganxament global al petroli, el gas i el carbó no només està alimentant el canvi climàtic, sinó que també està provocant conflictes i despertant el fantasma d’una crisi. Fa anys que en les cimeres del clima de les Nacions Unides es debat sobre com deixar enrere aquests combustibles fòssils, però en la trobada del Brasil (COP30) es va constatar una divisió abismal entre els països que volen avançar en acció climàtica i els que s’hi neguen. En aquest context, Colòmbia ha convocat la primera trobada internacional per a aquells governs disposats a accelerar la seva transició energètica sota la promesa d’"impulsar accions concretes" i llançar un missatge davant un món on la conversa gira entorn d’aconseguir més petroli. La cita se celebrarà entre demà i dimecres vinent a la ciutat caribenya de Santa Marta.

"Aquesta trobada és un raig d’esperança per demostrar que un altre model és possible", afirma Javier Andaluz Prieto, coordinador d’Aliança pel Clima.

La trobada se celebrarà entre el 24 i el 29 d’abril a la ciutat caribenya de Santa Marta. Els organitzadors afirmen que 45 països han confirmat oficialment la seva assistència, que conformen, segons l’organització, "un terç de la demanda mundial de combustibles fòssils i una cinquena part de la producció mundial". Entre els participants hi ha el bloc de la Unió Europea i governs com el d’Espanya, que estarà representada per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen. També s’ha confirmat la presència de grans productors de combustibles fòssils com Austràlia, el Canadà, Nigèria, Mèxic i el Brasil. Entre les grans absències d’aquesta trobada despunten noms com el dels Estats Units, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Rússia i la Xina. Més enllà dels governs, també assistiran almenys 2.600 entitats ecologistes, oenagés i observadors internacionals a la trobada de Colòmbia.

Entitats com Aliança pel Clima i Greenpeace afirmen que aquesta trobada pot accelerar el debat sobre com deixar enrere els combustibles fòssils i "corregir dècades d’inacció de les cimeres del clima". "Aquesta trobada és una oportunitat històrica per traçar un full de ruta clar i vinculant alineat amb la ciència per abandonar el petroli i accelerar la transició energètica", afirma Andaluz.

Entitats com Aliança pel Clima i Greenpeace afirmen que aquesta trobada pot ser una "oportunitat clau" per accelerar el debat sobre com deixar enrere els combustibles fòssils i "corregir dècades d’inacció de les cimeres del clima". "Aquesta trobada és una oportunitat històrica per traçar un full de ruta clar i vinculant alineada amb la ciència per abandonar el petroli i accelerar la transició energètica", afirma Andalús, que afirma que Santa Marta podria ser "un raig d’esperança" en l’acció climàtica global. Per la seva banda, des de Greenpeace, Pedro Zorrilla també coincideix que aquesta trobada podria ser "una oportunitat única per abandonar els combustibles fòssils", però només si aconsegueix tirar endavant "mesures concretes" com eliminar subsidis als combustibles fòssils i augmentar el finançament per accelerar la transició energètica a escala global.

Sota el lideratge diplomàtic de Colòmbia i els Països Baixos, la trobada de Santa Marta aspira a desencallar un debat que en les cimeres del clima s’havia convertit en un escull insalvable. Però això sí, sense substituir les converses multilaterals de les Nacions Unides. "Aquesta trobada no reemplaça les cimeres del clima, sinó que es planteja com una plataforma paral·lela per avançar en aquells punts on el consens global falla", afirma Claudia Custodio, de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). En aquest sentit, l’especialista en diplomàcia climàtica afirma que el debat de Colòmbia podria ajudar a donar forma a la famosa i polèmic full de ruta per deixar enrere els combustibles fòssils que es va posar en marxa després de la cimera del Brasil i que, en principi, es presentarà en la trobada prevista per al pròxim mes de novembre a Turquia (COP31).

Eliminar subsidis

Ningú té gaire clar què esperar de la trobada de Colòmbia. En part, perquè és la primera vegada que se celebra una trobada així i, en part, perquè enmig del caos geopolític actual qualsevol declaració sobre el futur del petroli podria adquirir lectures complexes. Segons revela la plataforma ‘Carbon Brief’ després de la filtració d’un dels documents, els impulsors d’aquesta trobada han demanat als països que es comprometin a "mesures d’actuació" com, per exemple, "aturar totes les noves expansions de combustibles fòssils", "eliminar gradualment els subsidis a la producció i el consum" de petroli, gas i carbó, i que cada país presenti "objectius de reducció gradual de combustibles fòssils", així com "desenvolupar un marc legal que prohibeixi la publicitat de combustibles fòssils". La ministra de Medi Ambient de Colòmbia, Irene Vélez Torres, afirma que després de finalitzar la conferència es publicarà un informe amb "solucions concretes" per a la transició energètica.

Notícies relacionades

Cues de set hores i confusió a BCN en l’operatiu per assessorar migrants

El túnel de Rubí reobrirà el 29 d’abril per als trens de mercaderies

"És possible que aquesta trobada acabi amb la publicació de declaracions, compromisos i informes en la mateixa línia del que hem vist en els últims anys. Però més enllà d’això, el més important que pot aconseguir aquesta conferència és llançar un senyal polític clara i demostrar que, malgrat tot, el debat climàtic continua estant a l’agenda", afirma Hélène van Rossum, de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI). L’experta en diplomàcia climàtica afirma que "tots els avenços que s’aconsegueixin, per petits que siguin, marcaran la diferència" en un moment en què sabem que cada tona d’emissions evitades pot mitigar l’avenç del canvi climàtic. "El millor resultat seria provocar un "efecte dòmino" i reactivar la mobilització global a favor de les polítiques climàtiques. I no només per qüestions ambientals sinó també perquè és el millor per a les persones, la nostra salut i la nostra economia", afirma l’especialista.

Des que es va plantejar la celebració d’aquesta cimera fins ara, en poc menys d’un any, des de la Casa Blanca Trump ha reactivat conflictes pel petroli primer a Veneçuela i després a l’Iran. Això, segons apunten diverses veus, hauria de ser un al·licient per tancar acords encara més contundents a fi de frenar la dependència global dels combustibles fòssils. "Aquesta crisi ha posat de manifest una vegada més els riscos estructurals d’aquest fenomen. Per això mateix, ara és el moment ideal per accelerar el debat, centrar les discussions en desafiaments compartits i enfortir la cooperació entre països que enfronten riscos similars", afirma una anàlisi liderada per van Rossum i Marta Torres Gunfaus, de l’IDDRI, davant la celebració d’aquesta cimera que aspira a convertir-se en una cosa històrica.