Derivada del cas Mediador

Interior sospitava de les obres en casernes de la Guàrdia Civil abans del cessament del general Jarava

Des que s’investiga el cas Casernes, una ordre interna mana en l’institut armat extremar la vigilància contra estafes en les contractes

  • Què és el cas Casernes i quina relació té amb el cas Mediador

  • Qui és qui en el cas Casernes

6
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández
Cristina Gallardo
Roberto Bécares

Feia poc més d’un mes que el nom del tinent general havia arribat a un jutjat d’instrucció de Madrid quan es va distribuir a les comandàncies de la Guàrdia Civil una ordre interna que cridava l’atenció. L’emetia el Comandament de Suport, la sotsdirecció general que Jarava havia governat. És la instrucció 1/2022. La introducció justifica: «Els diversos informes i recomanacions dels diferents òrgans de control intern i extern han fet necessària l’aprovació, per part d’aquesta Direcció, d’aquesta nova instrucció per a la gestió dels contractes menors a la Guàrdia Civil.»

Ja estava en marxa una investigació judicial sobre aquesta gestió de contractes menors. Una ordre que en un altre moment s’hauria considerat redundant o innecessària ara intenta barrar el pas a les estafes, les comissions, les cises i els desfalcs, i mana extremar el control de les contractacions d’obres.

El text diu que es tracta d’«impulsar i millorar l’aplicació dels objectius de disciplina pressupostària i transparència en l’àmbit de la Guàrdia Civil».

Desafiament a la cúpula

Desafiament a la cúpulaDe transparència en les contractes d’obres i subministraments se’n parlava el 2017, l’últim any de carrera de Jarava, en un desafiament intern de la Secretaria d’Estat de Seguretat amb el tinent general. «Vam veure coses que no ens agradaven –explica a aquest diari qui llavors era secretari d’Estat, últim del govern del PP, José Antonio Nieto. «Hi havia procediments poc rigorosos. No ens semblava que hi hagués un mètode transparent».

La primavera i el setembre del 2017 –refereixen fonts de l’equip d’Interior de l’època–, la Secretaria d’Estat havia demanat reformes en el Comandament de Suport de la Guàrdia Civil: que «es canviïn els hàbits o se’n cessi el responsable», aclareix Nieto que va exigir llavors.

Una denúncia anònima, com ja ha avançat aquest diari, va posar Afers Interns de la Guàrdia Civil sobre la pista de les falsedats i els suborns que ara es revisen en el cas Casernes. Va ser el maig del 2018, quan l’etapa del ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido estava a punt d’acabar. A la secretaria d’Estat de Seguretat ja hi havien arribat abans altres queixes sense remitent. Alguna assenyalava també el tinent general Jarava per suposades irregularitats en l’aprovisionament de barcos de la Guàrdia Civil. Una revisió interna les va descartar.

El pols per Jarava, l’home a qui el ministre anterior, Jorge Fernández Díaz, havia concedit la Creu del Mèrit de la Guàrdia Civil, va acabar com defensava la cúpula del cos: que no seria necessari el soroll d’un cessament amb expedient disciplinari estant ja tan a prop la seva jubilació. El 19 de desembre del 2017 jurava bandera a l’Escola de Guàrdies Joves de Valdemoro (Madrid), en una cerimònia de comiat; un mes després el seu cessament per «retirar-se» apareixia en el BOE firmat per Zoido.

Però abans del comiat a Valdemoro les aigües s’havien remogut en el generalat de la Guàrdia Civil. El 7 de desembre, per primera vegada ascendia un general a tinent general sense nova plaça predeterminada. Era el cas d’Ángel Gozalo, el cap de l’institut armat que havia manat Catalunya durant el convuls esclat del procés.

Cinc mesos després es va comprovar que no només se li donava a Gozalo el màxim d’estrelles per manar a Catalunya; Interior el reservava per posar ordre en el Comandament de Suport. Després de caure el govern Rajoy en la moció de censura, el nou ministre Marlaska va reafirmar Gozalo en el càrrec.

Els encàrrecs al constructor canari Ángel Ramón ‘Mon’ Tejera van caure del pic màxim fins que van arribar a zero l’abril del 2019. No es va posar per escrit, però a les comandàncies ja no era ben rebut. Excepte a Tenerife.

A principis del 2019, una altra ordre interna, prèvia a l’1/2022 i aquesta vegada ja amb Gozalo al capdavant del Comandament de Suport, va manar reforçar la vigilància contra la picaresca i les temptacions dels contractistes.

Factures ratolí

Factures ratolí«Massa gran, massa extens», resumeix un executiu civil d’Interior quan aquest diari li pregunta com la inspecció comptable d’un ministeri va poder empassar-se els gols de Jarava i Tejera . «Massa gran i massa extens», diu per explicar per què la Intervenció Delegada d’Hisenda a Interior no pot centralitzar el control de cada despesa als immobles de la Guàrdia Civil.

El 2017, l’últim any de la seva carrera, el tinent general Jarava regia un empori immobiliari de 2.382 casernes i cases-casernes per tot Espanya, sense comptar-hi altres dependències: garatges, corrals, edificis abandonats, quadres, acadèmies, embarcadors, tallers, oficines d’atenció i garites de tota mena que, malgrat els centenars de referències eliminades dels registres per seguretat, ocupen un Excel interminable. Més ho seria si s’hi afegissin tots els cotxes patrulla, vehicles 4x4, helicòpters i barcos que s’han d’aprovisionar i mantenir.

El 2016, l’any en què Tejera va multiplicar per quatre la facturació amb la Guàrdia Civil, mecànicament es visaven a Interior els papers que enviaven ja visats les casernes a les comandàncies, i aquestes a les direccions de zona, i aquestes a la Direcció General al carrer madrileny de Guzmán el Bueno.

El reglament ‘Tràmits d’obres’ del Servei d’Aquarterament de la Guàrdia Civil ordena que a les factures que enviï cada unitat de la Benemèrita «s’hi ha de reflectir la recepció de conformitat de l’obra» (precisament el tràmit de segellar i firmar pel qual ara estan sent investigats comandants i tinents coronels a, almenys, les comandàncies d’Àvila, Tenerife i Alacant).

Però aquesta vigilància és especial en els grans contractes de la classe «en ferm», no tant en la venda al detall de les obres menors, moltes de no més de 5.000 euros, les factures de les quals es van colar com ratolins entre els grans capítols de despesa.

La Intervenció d’Interior, tant aleshores com avui, funciona en el Gabinet de Coordinació i Estudis. Al capdavant hi havia un general de la Guàrdia Civil, Juan Hernández Mosquera, que avui és el cap de Zona de les Canàries que ha executat el cessament del tinent coronel José María Tienda perquè el cas Casernes impactava ja en la seva capacitat de comandament sobre la Comandància de Tenerife, la que més obres va encarregar a Mon Tejera.

La cremallera verda i blava és important a Interior. Com que el cap de Coordinació era guàrdia civil, a la Intervenció hi operava una comissària de Policia, Inmaculada Soto. I sis desbordats funcionaris, recorden testimonis d’aquella època.

Notícies relacionades

Al final no va ser la Intervenció sinó un anònim que va iniciar les indagacions. Els guàrdies que abans de dur l’uniforme van portar la granota de paleta perceben les obres a les casernes més que la Intervenció de les comandàncies, un lloc que oficials de l’Exèrcit cobreixen per la via de sol·licitud de places vacants.

Operaris sense eines, parets amb una sola mà de pintura nova, murs picats però sense picar, portes amb pedaços de guix i pintura per sobre, comptadors de gas col·locats en dormitoris perquè la cisa en canonada que ha fet el contractista no arriba per portar-los fins a la cuina... Aquests guàrdies de base s’adonaven del nyap més que els oficials que ara investiga Afers Interns, sota sospita de falsedat documental, en el cas Casernes.