Els «papers de Cascos» revelen un negoci en art de 10 milions d’euros

Segons les dades del registre mercantil, la xifra de negoci d’aquesta companyia d’art, Aqualium, es va reduir a més de la meitat quan, el 2010, Álvarez-Cascos va abandonar les files populars i va començar la seva etapa política com a renascut líder regionalista amb Fòrum Astúries, el partit que finalment el va expulsar i el va denunciar davant els tribunals per l’ús personal que feia dels diners de la formació. Ara, Álvarez-Cascos espera ser processat. La fiscalia l’acusa d’una suposada apropiació indeguda de fons de la formació política.

La Fiscalia d’Astúries va rebre fa unes setmanes nou caixes amb documentació interna de l’empresa Aqualium, cosa que ha reactivat la polèmica sobre els negocis privats del polític de Gijón. És una ombra que porta perseguint Cascos des del 2004, quan va abandonar els més alts càrrecs a Espanya i va començar el seu progressiu declivi polític, mentre iniciava la seva relació sentimental amb la galerista María Porto, amb qui es va casar el 2006 i a qui, el 2019, va convertir en la seva tercera exdona.

Abans que Porto es convertís en dona i sòcia en els negocis, mentre Álvarez-Cascos era ministre de Foment i la galerista la seva nòvia, el PSOE ja va denunciar públicament les despeses que aquest ministeri i algunes empreses públiques vinculades a Foment feien en obres d’art firmades per creadors representats per María Porto, que llavors era la directora general de la sucursal a Espanya de la rellevant galeria Marlborough, on havia començat de recepcionista. Per exemple, entre altres adquisicions efectuades per Foment, va transcendir que només 15 dies abans de les eleccions del 12 de març del 2004, després de les quals Cascos deixaria el ministeri i la política, el president de Renfe va introduir per sorpresa en un consell extraordinari l’adquisició d’un conjunt escultòric d’Antonio López per valor d’1,1 milions d’euros. La seva destinació era l’estació d’Atocha, on aquell mes tindrien lloc els sagnants atemptats de l’11-M. López era un dels artistes representats per Porto, amb una cartera de creadors en què figuraven alguns dels més prestigiosos –i cars– de l’art contemporani espanyol.

Un mes abans, el febrer del 2004, es va inaugurar a la terminal T-4 de l’Aeroport de Barajas un altre conjunt escultòric pagat per Aena, la gestora dels aeroports espanyols, una entitat dependent del Ministeri de Foment. El grup era obra d’un altre primer espasa de l’art espanyol, també representat per la galeria de María Porto. Es tractava en aquest cas de les tres dames –‘La coqueta’, ‘La realista’ i ‘La somiadora’– de l’escultor valencià Manolo Valdés. El conjunt va costar 1,15 milions d’euros. Les dades econòmiques concretes van transcendir molts anys després, el 2012. En una resposta parlamentària, a petició del llavors diputat socialista asturià Antonio Trevín, Aena informava que, el 2003, amb Cascos al capdavant de Foment, s’havia gastat més del 50% del seu pressupost per art a la galeria que dirigia María Porto. Tal com en el seu moment va revelar La Nueva España, del grup Prensa Ibérica, quan va arribar al ministeri Álvarez-Cascos va decidir prescindir del comitè d’experts que assessoraven Aena a l’hora de decidir quines obres s’havien de comprar. «El nou ministre va plantejar les coses d’una altra manera», va dir a aquest diari un d’aquests destacats experts.

Pas enrere en la política, endavant en els negocis

Després del teatral «pas enrere» que va escenificar en la Delegació del Govern d’Astúries el 21 de gener del 2004, en què va anunciar que deixava la política, Álvarez-Cascos va iniciar una fructífera relació empresarial amb Porto. Un mes després de marxar de l’esfera pública «amb les mans netes i el cap alt» –va dir l’encara ministre–, es va crear, el 27 de febrer, l’empresa Aqualium, en què Cascos es convertiria en propietari a mitges amb Porto a partir del 2007, tres anys després. L’abril del mateix any es crea Unalia, propietària del 98% de les participacions d’Aqualium. Els administradors solidaris d’Unalia són Cascos i Porto. Eren, efectivament, els amos de l’empresa. Cascos, en algunes de les informacions publicades amb motiu de les exposicions d’art públic organitzades per Aqualium, era identificat com un «assessor extern» de la firma. L’exministre continuarà sent el propietari efectiu d’Aqualium a mitges amb Porto fins al 2011. Aquell any es va convertir en el president d’Astúries i va deixar totes les empreses a mans de Benigno Blanc, qui va ser el seu secretari d’estat d’Infraestructures. No obstant, els «papers de Cascos», a què ha tingut accés La Nueva España, indiquen que el polític de Gijón, tot i que no figurava al capdavant de l’empresa, un cop apartat del Govern del Principat va continuar tenint part molt activa en la gestió d’Aqualium, ja que els professionals de la gestoria li demanaven a ell per escrit diferents documents relatius a l’empresa.

Cascos, en un comunicat enviat a aquest diari, deriva tota la responsabilitat en la seva exdona: «L’empresa Aqualium, com és fàcilment comprovable, pertany des de la seva constitució a la seva administradora única María Porto Sánchez i, per tant, és fals que sigui una ‘societat de Cascos’ i que sigui una societat ‘gestionada per Cascos’».

Les xifres cauen, torna a la política

El primer any d’activitat, Aqualium ja va tenir una xifra anual de negoci d’1,49 milions d’euros. En xifres per sobre del milió d’euros es mouria fins al 2009. Eren anys de bonança econòmica. Però el «miracle econòmic espanyol» es va començar a acabar el 2008, amb l’esfondrament del sistema financer internacional i l’esclat de la bombolla immobiliària. Els anys següents, les xifres de negoci d’Aqualium ja no serien les mateixes.

El 2010, Cascos va anunciar de manera unilateral que tornava a la política a Astúries, cosa que va desencadenar una tempesta interna en el PP a l’exigir la seva aclamació com a candidat al Principat. Els seus seguidors més acèrrims proclamaven que arribava amb una «motoserra» per podar les branques mortes de l’arbre asturià. Però la promesa de retorn de l’home fort de la dreta asturiana no era del gust de bona part dels dirigents del PP asturià de llavors, que no volien tornar a veure’s sotmesos a aquell secretari general del PP anomenat «el general secretari».

Fins que l’exministre va decidir fer un pas endavant i tornar a l’esfera pública l’esmentada empresa d’art ja havia mogut uns 6,7 milions d’euros, bona part procedents d’exposicions d’art públic patrocinades per caixes d’estalvi, que en l’època prèvia al crac financer encara no havien sigut privatitzades i comptaven en el seu consell d’administració amb nombrosos representants vinculats als partits polítics. La proposta artística d’Aqualium, amb el patrocini de diferents caixes, va trobar bona acollida a diverses ciutats espanyoles, la majoria governades pel PP. En alguns casos no només van promoure les exposicions, sinó que van comprar escultures.

El negoci privat de l’art públic

Segons dades d’Aqualium, entre el 2004 i el 2008, a més d’altres activitats, l’empresa va organitzar cinc exposicions d’escultures de gran format al carrer, totes amb patrocini de diferents caixes d’estalvi. A més, cada exposició va fer una gira per diferents emplaçaments. En total, l’empresa va col·locar les seves obres a 12 ciutats espanyoles, la immensa majoria governades llavors pel PP.

La sortida d’aquesta volta artística a Espanya va tenir lloc l’octubre del 2005 a Oviedo, amb l’exposició de 23 Meninas de bronze de Manolo Valdés que van ser al passeig dels Álamos d’Oviedo, amb el patrocini de Cajastur, l’Ajuntament d’Oviedo i la Fundació Príncep d’Astúries. L’exposició es va inaugurar coincidint amb els premis Príncep d’Astúries i amb presència del llavors hereu de la Corona.

Els «papers de Cascos», que ara estan en poder de la Fiscalia d’Astúries, revelen que Aqualium va cobrar de Cajastur, en dues entregues, un total de 34.800 euros per la «coordinació i la gestió» de l’exposició de les Meninas. També li va passar una altra factura a l’entitat asturiana, un total de 290.000 euros en quatre pagaments, per l’operació de venda d’altres escultures, els Asturcones de Manolo Valdés que ara són a l’Escandalera d’Oviedo.

Entre el maig i el juliol del 2006, Aqualium va organitzar al passeig del Prado de Madrid una exposició formada per 15 peces de gran format, d’entre 3 i 5 tones cada una, firmades pel nord-americà Robert Indiana, un dels grans noms de l’art pop nord-americà. La mostra estava patrocinada per Kiss FM, la cadena d’emissores propietat de l’empresari asturià Blas Herrero, i promoguda per la Comunitat de Madrid, llavors governada per Esperanza Aguirre. En la documentació que ara té la fiscalia consten tres factures que Aqualium va enviar a Kiss Fm, relacionades totes amb l’exposició a Madrid. En total sumen 278.000 euros.

El filó valencià

Com que aquesta exposició va anar de gira per diverses ciutats espanyoles, figuren també altres factures que l’empresa d’art va passar a altres entitats bancàries. L’agost del 2006 està datada una factura enviada a la Fundació BBK pel concepte «primera entrega a compte per l’exposició de Robert Indiana» i suma 139.200 euros inclòs l’IVA. L’exposició es va celebrar a Bilbao el març del 2007. Una quantitat similar és la que factura Aqualium, en aquest cas per la mateixa exposició a València, a la Societat Gestora d’Imatge Estratègica i Promoció del País Valencià. També en concepte de «primera entrega a compte».

No va ser l’única exposició que l’empresa d’art a què estava vinculat Cascos va organitzar a la València governada per Francisco Camps. Igor Mitoraj va ser l’artista alemany d’origen polonès protagonista de la celebrada entre l’abril i el juny del 2006. En aquesta ocasió, la caixa patrocinadora va ser la Fundació La Caixa. Es van exposar a la Gran Via Marquès del Turia 22 obres de bronze de gran format representatives de déus i herois. Per la «coordinació i gestió», Aqualium va facturar 34.800 euros, als quals se n’han d’afegir 18.560 més en concepte de «coordinació tècnica» i 18.596 per l’edició del catàleg. La mostra també va passar per Granada, Palma, Vigo i Sevilla i, en cada un dels casos, Aqualium va facturar 18.560 euros, inclòs l’IVA, per «coordinació tècnica».

Un tercer projecte artístic completa l’activitat de l’empresa d’art en què Cascos treballava durant aquests anys a València. Es tracta de l’exposició que l’abril del 2006 va acollir l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), amb obres d’Alejandro Corujeira, prestades per la galeria Marlborough, com indicava el catàleg. Per l’«organització i gestió» d’aquesta mostra, Aqualium va facturar 57.101 euros. Com que l’exposició venia de Vigo, allà Aqualium va ingressar 20.800 euros, en aquest cas de Caixanova, que era l’entitat patrocinadora de l’etapa gallega de la mostra. El catàleg va anar a càrrec de la Diputació de Pontevedra: 12.000 euros

Notícies relacionades

Addictes al vici de mentir

Les auditores de Puente destaquen el poder de Koldo a Transports

L’empresa d’art també difon a la seva web que va organitzar una mostra dedicada a Baltasar Lobo, patrocinada per Caja Duero, entre l’octubre del 2007 i el gener del 2008 i una altra, patrocinada per Unicaja amb obra de Mascaró el 2009. Sobre aquestes dues exposicions no hi ha constància en la documentació a què ha accedit aquest diari.

Però sí d’una altra important font d’ingressos de l’empresa. A més de tots els pagaments rebuts de les caixes d’estalvi per organitzar o assessorar en les exposicions concretes, la companyia va ingressar entre el 2004 i el 2006 més de 600.000 euros procedents d’International Public Art, una empresa que té com a soci únic la galeria Marlborough (que de fet acaba d’absorbir-la) i que estava dedicada a l’escultura monumental i a fer encàrrecs d’escultures urbanes. María Porto va ser la directora general de Marlborough a Espanya abans de crear Aqualium. I artistes com Manolo Valdés o Corujeira formaven part del catàleg d’aquesta galeria.