Corruptes i puters: no és sexe, sinó exhibició de poder masculí

Es destapa una nova trama de corrupció, el cas Mediador, i transcendeix que els presumptes corruptes feien servir els diners de les comissions en festes amb dones prostituïdes. Grups d’homes poderosos de farra, pagant per accedir al cos de les dones i fins i tot deixant-se fotografiar en aquestes circumstàncies: aquesta història que es repeteix per enèsima vegada parla de desigualtat, exhibició de poder i masculinitat, però no de sexe.

Ni sexe, ni diversió, el que hi ha subjacent en aquest comportament és una ostentació de poder, la demostració de la dominació masculina sobre les dones i el reforç dels vincles patriarcals entre els homes, l’anomenada «fratria».

La investigadora i professora de Sociologia de la Universitat de Vigo Silvia Pérez explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, que «els valors d’una masculinitat encara hegemònica en societats patriarcals com la nostra estan vinculats al menyspreu de la feminitat i a l’exhibició d’aquesta masculinitat davant el grup d’iguals, això és, altres homes».

«Dins d’això, la prostitució representa un lloc en què poder exercir aquest tipus de masculinitat sense condicions, un lloc en què les dones som servidores sexuals, eminentment, que és la posició relacional en què s’entén que hem de ser», remarca.

Poder, desigualtat i violència

En el mateix sentit, la doctora internacional en estudis de gènere i investigadora feminista Mónica Alario assenyala que la prostitució és «una pràctica completament vinculada al poder» i que les conductes que s’han conegut del cas Mediador no són «res sorprenent» perquè estan ubicades en una realitat en què molts homes consumeixen prostitució, fins a 4 de cada 10.

Alario destaca que la idea que arriba és que «els agrada el sexe i van de putes», però aclareix que és una idea equivocada: «Els agrada la violència sexual i tenen diners per exercir-la previ pagament, que és diferent. Es continua pensant que quan parlem de prostitució parlem d’una cosa vinculada amb el sexe i no amb la violència».

«Es tracta d’una ostentació de poder, ho facin homes com aquests que tenen poder d’una manera tan clara o homes que tenen el poder del patriarcat, sense ser polítics, ni càrrecs de grandíssima responsabilitat. Hem de tenir en compte que aquest accés als cossos de les dones és una de les demostracions fundacionals del poder del patriarcat», afegeix.

També la professora de la Universitat de Vigo posa el focus en què no només els grups de poder recorren a aquestes pràctiques. «Històricament el cos de les dones ha sigut patrimonialitzat pels homes i la prostitució és una escletxa d’aquesta apropiació. No hem de descontextualitzar el fet que la compra de sexe té gènere i respon a valors culturals determinats, també des de l’economia de mercat», emfatitza Pérez.

Sense retret social

Mentre a les dones se les educa a atorgar benestar i en l’empatia, als homes a «sentir el poder, erotitzar-se amb el poder» i fins i tot en la desactivació de l’empatia cap a les dones, incideix Alario. Aquest consum del cos de les dones és, segons la investigadora, un tipus de violència que se sustenta en la desigualtat.

Malgrat això, el rebuig social davant casos com Mediador respon més a la indignació ciutadana davant la corrupció que a un rebuig dels puters.

«La corrupció parla d’un mal ús dels diners públics, que és una cosa terrible que s’ha de denunciar, però això va més enllà: és una corrupció que s’està fent servir per atemptar contra els drets humans de les dones. No és una malversació de fons, estic utilitzant això per violar dones prostituïdes», remarca Alario.

Fins i tot el llenguatge que s’està fent servir als mitjans de comunicació per explicar els fets, ressalta la investigadora, deshumanitza les dones per com es comparen les drogues i les dones prostituïdes com si fossin totes dues objectes de consum.

Hi ha bastanta divisió en la societat espanyola al voltant de la prostitució. Segons el CIS, només un 32% de la ciutadania està a favor de castigar els puters, mentre que un altre 32% creu que pagar per sexe és inacceptable però no hauria de ser reprotxable legalment, i gairebé el mateix nombre, un 28%, opina que és acceptable intercanviar diners per l’accés al cos d’una dona.

«Tots i totes som partícips en alguna mesura d’una societat consentidora del masclisme que legitima el sistema prostitucional», apunta la professora de la Universitat de Vigo, que posa l’accent en com les pràctiques grupals amb dones prostituïdes, com les que han transcendit en el cas Mediador, comencen a ser habituals també entre els més joves.

Pérez explica com les investigacions socials evidencien una «tendència preocupant»: els joves estan desenvolupant insensibilitat cap a la violència sexual i a això s’afegeix la falta generalitzada de coneixement en matèria de sexualitat i igualtat.

L’homosociabilitat

L’homosociabilitatAccedir en grup al cos de dones prostituïdes té a veure, afirma Pérez, amb l’«homosociabilitat», que és l’«escenari en què s’exhibeix i desplega la pràctica de la masculinitat hegemònica». Aquesta es construeix en relació amb els seus congèneres i no amb la relació que es manté amb les dones.

Notícies relacionades

Addictes al vici de mentir

Les auditores de Puente destaquen el poder de Koldo a Transports

Alario afirma que d’aquesta manera es reforcen els vincles de la fratria: homes amb privilegis i poder per dir i fer el que vulguin a una dona prostituïda.

«Tots junts, ens anem demostrant els uns als altres que som uns mascles que diem o fem coses a aquesta tia per deixar clar que estem per sobre d’ella», denuncia.