Laura Borràs assenyala els seus subordinats i denuncia davant el tribunal una «persecució política»

«En cap moment s’ha vulnerat la llei de contractes, havien feines i encàrrecs que no superaven el límit de la llei per a objectes diferents, qüestions diferents i anys diferents», ha assegurat aquest dilluns Laura Borràs en el judici que se celebra contra ella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per afavorir un amic, l’informàtic, Isaías Herrero, i suposadament fraccionar «indegudament» fins a 18 contractes per a la creació d’un portal a internet i altres serveis informàtics. A part d’aquesta màxima de negar les suposades irregularitats, la presidenta de Junts es va escudar en els que van ser els seus subordinats i funcionaris de l’organisme a l’explicar la tramitació dels expedients de contractació ara sota sospita. No ha deixat l’oportunitat per reiterar que la investigació contra ella és «una persecució política».

Els principals dards els ha llançat cap a la que era administradora de l’ILC, Assumpta Pagespetit, precisament la persona que durant el judici l’ha incriminat i que va al·ludir al fet que va ser Borràs qui va decidir continuar amb el fraccionament dels contractes, malgrat que ella mateixa li va comunicar que no era correcte i de les advertències de la Intervenció de la Generalitat. «Jo no tenia experiència en administració pública quan entro a la institució i em recolzo en els seus treballadors, entre ells Pagespetit. És una persona rigorosa, exigent i inflexible. M’oferia tota la confiança», va recalcar la que fos directora de l’ILC.

També ha desmentit que la Intervenció General l’alertés que estava incomplint la normativa. La imputada ha precisat que, a més d’aquesta confiança cap a la que era treballadora de l’entitat, també hi havia una intervenció delegada que autoritzava els pagaments. «Em sento segura no només per l’experiència de l’Assumpta i de Roger Espar [va substituir la primera durant una baixa laboral], sinó per aquesta fiscalització extra», va recalcar qui va ser presidenta suspesa del Parlament.

La política catalana ha volgut deixar clar que ella era la que explicava els projectes que s’havien de realitzar i eren Pagespetit i Espart els que tramitaven els expedients de contractació, entre els quals els d’Isaías Herrero. «L’expedient que passa per l’Assumpta és de 10», ha recalcat. Ha insistit que la majoria de la contractació que realitzava l’ILC era petita, és a dir inferior als 18.000 euros més IVA, i que assolia els 800 o 850 a l’any, i ha sostingut que la que era administradora de l’entitat mai va posar cap impediment a l’hora d’utilitzar aquesta fórmula per realitzar un encàrrec. «No va dir res que fos recollit a les actes» i «si no li hagués semblat malament, no ho hauria fet», ha declarat. L’únic que li va requerir aquesta funcionària, ha detallat, és que en contractes de determinades quantitats s’havien de presentar tres pressupostos, com va fer Herrero. Això sí, va desmentir rotundament que ella n’hagués elaborat algun. «Mai vaig elaborar pressupostos, ni factures», ha relatat, en contra del que defensa la fiscalia.

«Una qüestió incòmoda»

La dirigent independentista ha explicat que, fins i tot, va ser l’administradora de l’ILC qui li va comentar que l’ús de cooperatives per facturar els serveis, com va fer Herrero, era legal, ja que aquestes entitats únicament realitzaven les gestions administratives dels seus associats. A la pregunta de per què considera que Pagaspetit va afirmar davant el tribunal que la va advertir, igual com la Intervenció de la Generalitat, que podria estar cometent il·legalitats, Borràs ha asseverat que estar sotmesa a un procés judicial, com és el d’aquesta empleada de la institució, «és una qüestió incòmoda i cada un respon a aquesta circumstància com pot i entenc que ella es volgués treure la responsabilitat de sobre».

La presidenta de Junts fins i tot ha rebutjat que la Intervenció de la Generalitat l’advertís de les irregularitats, sinó, al contrari, que havia acceptat les seves al·legacions, tot i que això no va passar així, ja que només van en acceptar algunes petites, però no les del portal web d’internet, qüestió en què es van mantenir les recomanacions. Al seu entendre, les feines que es van adjudicar a Herrero són «projectes independents», cosa que nega, d’aquesta manera, el fraccionament il·legal de contractes.

Borràs també es va escudar en l’exconseller Ferran Mascarell a l’hora d’explicar el projecte de nou portal d’internet i en la contractació externa d’aquesta tasca. No se li va encarregar al CTTI perquè la llista d’espera era àmplia i trigaria temps. Per aquesta raó, l’ILC va encarregar aquesta feina, entre d’altres, a Herrero, que la dirigent independentista ha definit com un «artista digital» i que va conèixer en un concurs de literatura digital a Vinaròs. Per a ella, la persona adequada era aquest informàtic. «Necessitàvem la seva experiència», ha remarcat. L’objectiu era fer una «revolució digital» amb el disseny d’aquest nou portal web. Mascarell, segons les seves paraules, li va donar el vistiplau per poder comptar amb col·laboradors per realitzar aquest servei. En la recta final del seu interrogatori, la líder sobiranista va furgar en els problemes de drogodependència que va patir Herrero a partir del 2016 i va al·ludir a les seves «desaparicions, absències i llacunes».

La custòdia de les proves

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

Abans de la declaració de Borràs, al matí, els pèrits de la Guàrdia Civil i els de la defensa, entre ells l’ultra i exmembre de Fuerza Nueva Luis Enrique Hellín, condemnat el 1982 per l’assassinat de Yolanda González, es van enredar en un debat tècnic sobre si podien haver manipulat o no el contingut dels tres discos durs d’ordinador intervinguts en els registres de la vivenda de l’informàtic Isaías Herrero. Mentre els primers van recalcar que la còpia que se’n va fer era correcta i que no hi va afegir cap arxiu, els pèrits de la presidenta de Junts, Laura Borràs, a través de les preguntes del seu advocat Gonzalo Boye, van llançar sospites sobre els discos durs que es van confiscar, fins al punt que van al·legar que podria ser que els incorporats en la causa no siguin els originals.

Els pèrits de Borràs posen en entredit la cadena de custòdia d’aquests discos durs, que van permetre la descàrrega dels correus incriminatoris contra ella. Sobre un d’aquests afirmen que no es van calcular les «empremtes digitals» fins a mesos després de confiscar-los, i respecte als altres dos van afirmar que no es va crear l’algoritme matemàtic (‘hush’) que permet verificar la integritat dels missatges i autentificar la informació. No obstant, els guàrdies civils van explicar que ells no donen «tanta importància» a aquest algoritme, però van avalar que no s’ha produït cap alteració en el contingut d’aquests dispositius.