Elaborat per la sindicatura electoral del partit
Dos informes de Junts acrediten nombroses fallades tècniques en els sistemes de votació interns
Els experts reclamen una «reconsideració» de tot el procediment digital perquè l’eina utilitzada no ofereix prou garanties
Estiu de l’any passat. El congrés del partit escull per votació electrònica els membres de l’única candidatura unitària que es va presentar, malgrat l’existència de dos sectors enfrontats. Però alguns, com David Torrents, afí a la presidenta de la formació, Laura Borràs, no assoleixen els vots mínims requerits. Comença aquí una suspicàcia sobre aquests resultats que es podria atribuir al conflicte intern entre sectors.
Dos informes interns, als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, i l’opinió d’experts informàtics corroboren que el ‘software’ que utilitza Junts per votar «no garanteix els nivells d’exigència» necessaris en termes d’accés al cens i traçabilitat. Els fidels al secretari general, Jordi Turull, neguen tota irregularitat i acusen els de Borràs de suspicàcies pròpies del «trumpisme». «No és res que no faci tota organització: reforçar permanentment els sistemes informàtics», argumenta un alt dirigent. El nou sistema encara no ha sigut implementat. Amb l’anterior es va escollir la direcció del partit, entre altres votacions.
Les incidències s’inicien en la votació dels càrrecs menors, després d’aquell congrés el juny del 2022. Es tracta de responsables de les sectorials del partit, els corrents ideològics i els càrrecs de vegueries. El setembre de l’any passat, després dels comentaris interns sobre diversos casos dubtosos, la Sindicatura Electoral presenta al nucli dirigent un informe intern demolidor, del qual es fa càrrec Jaume Alonso Cuevillas, pròxim a Borràs.
«L’eina utilitzada en aquest procés no és una eina de votació electrònica com a tal, i per això no ha sigut pensada tenint en compte els mínims condicionants que ha de tenir», diu el document, al qual ha tingut accés aquest diari i en el qual es fa ressò d’un altre informe elaborat per Ricard Faura, auditor en processos de votació electrònica i cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital a la Generalitat de Catalunya. Aquest expert afegeix que el cens vàlid, comprovat i immutable durant tot el procés de votació és una premissa que «no es compleix», perquè es tracta d’una base de dades allotjada en una eina de gestió del partit. I conclou: «Aquest aspecte ja condiciona i posa d’alguna manera en qüestió tot el procés». ¿Per què? Perquè el control d’aquestes dades depèn sempre de la «bona fe» en la gestió de la base de dades.
«Reconsideració de tot el sistema»
Faura va més enllà i afirma que l’eina que utilitza Junts tampoc té mecanismes per fer un seguiment i una certificació assegurant que no ha passat res» fora del que és una votació normal. «Hem de tornar a confiar en la bona gestió i fe de, en aquest cas, [la] persona que gestiona l’aplicació, perquè aquesta persona té tots els privilegis d’accés i gestió sense compartir-los amb els òrgans interns que han de garantir l’estabilitat, seguretat i credibilitat del sistema». La proposta final és clara: «Una reconsideració de tot el sistema».
La Sindicatura Electoral també lamenta la falta de «transparència» i demana «canviar completament l’actual sistema informàtic de votacions» i encarregar-lo, si és necessari, a una empresa externa. L’informe també lamenta que no s’hagi produït un accés al cens electoral en igualtat de condicions i relata trucades electorals des de la seu del partit, missatges electorals agressius i irrespectuosos, la falta d’una normativa clara i problemes de «desorganització o falta de coordinació» en la comunicació institucional de Junts. És més, la sindicatura afirma que «no ha tingut capacitat per comprovar de primera mà la correcció i plenitud del cens electoral» i que s’han produït casos d’electors i, fins i tot, candidats que no estaven al corrent de pagament o no tenien l’antiguitat necessària. Aquest informe va ser entregat a l’executiva de JxCat fa 15 dies, sense que generés cap debat intern.
Quant a les irregularitats, Robert Monzonis, cap local de Junts a Cubelles, relata: «El candidat rival [en la votació de l’executiva de la vegueria del Penedès] em va vèncer per cinc vots, i hi havia unes 12 persones que no estaven al corrent de pagament que van poder votar i, fins i tot, una que es va presentar a l’altra candidatura, vam demanar explicacions al partit i no es va iniciar cap investigació». Però el sector fidel a Turull replica, en privat: «Montsonís va guanyar la plaça local a Cubelles amb males arts, i se sospita que pagant les quotes de diversos militants». Els fidels a Borràs relaten casos similars d’irregularitats en la gestió de les votacions a Barcelona i Lleida, entre altres casos. Però no aporten proves de manipulació directa de vots.
¿Manipulació o fatxenderia?
Tornem al congrés d’Argelers. Els afins a Borràs es queixen que es va tardar una hora a fer públic el resultat de les votacions. La versió del sector contrari és radicalment diferent i revela una cosa desconeguda fins ara, segons un destacat dirigent afí a Turull: «Cuevillas volia arrodonir a l’alça els resultats perquè tots sortissin escollits, malgrat el que figurava al reglament, perquè algun dels seus, com Torrents, no van aconseguir passar la selecció. Ho exigien a crits a la mesa del congrés, es van plantar a la porta com esbirros, hi va haver una tensió de ca l’ample», etziba aquesta font.
L’informe de Cuevillas podria ser considerat parcial a causa de la seva proximitat a Borràs, però no és l’única prova que internament es constaten insuficiències en les votacions. Dues comissions internes van presentar, a mitjans de gener, a la direcció un altre informe sobre la falta de garanties del sistema del qual disposa encara Junts per fer votacions (s’han portat a terme 700 consultes de caràcter intern fins ara). Aquest informe no va ser facilitat als membres de la direcció.
EL PERIÓDICO disposa d’aquest document, que corrobora «deficiències en cada punt clau del procediment». És a dir, en la convocatòria de les eleccions, el cens, la presentació de candidatures, la campanya electoral, les votacions, l’escrutini i la presentació dels resultats. «El sistema que s’utilitza al nostre partit com a eina de votació electrònica no està pensat com a tal i, per tant, té una gran debilitat, que és la seguretat», corrobora. En la reunió de l’executiva en què es va presentar aquest informe es va generar una discussió interna. L’exconsellera Lourdes Ciuró va comentar sobre l’eventualitat d’haver de repetir la votació decisiva sobre la sortida de l’Executiu de Pere Aragonès: «No totes les votacions es poden repetir».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- LLIGA F (1-8) El Barça torna a lluir-se contra el Madrid CFF en un duel amb polèmica
- PREMIER LEAGUE El City guanya i l’afició demana a Guardiola en català que segueixi
- El repte de la dependència Les filles carreguen més amb la cura dels avis
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar a les empreses Lideratge, la clau de la salut mental a la feina
- Multimèdia | Guerra a Israel i Gaza: així evoluciona el conflicte
- 1,5 petabytes per emetre la Copa Amèrica de vela
- Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial. El procés La sostenibilitat, en l’adn de les empreses