Isabel Rodríguez: «La bandera de la igualtat no s’arrabassa, es comparteix»

El soroll mai és bo. Diuen que el soroll no fa bé i el bé no fa soroll. Però crec que l’acció d’aquest Govern és molt positiva i que no fa falta explicar-la perquè el ciutadà la percep en la seva vida quotidiana. Com la pujada de les pensions d’una mitjana de 100 euros mensuals, que afecta 10 milions d’espanyols, o l’increment del salari mínim interprofessional fins als 1.080 euros amb 14 pagues.

La modificació que plantegen no frenarà la rebaixa de condemnes, ¿els preocupa que algun dels agressors sexuals que han vist reduïda la seva pena o han sigut excarcerats pugui reincidir?

Des del primer moment hem manifestat la nostra preocupació per l’aplicació. Estem treballant perquè sí o sí la reforma tiri endavant.

Però, ¿per què creu que els seus socis de Govern rebutgen la modificació?, ¿quin plantejament real hi ha rere aquesta postura?

No em puc fer càrrec de les seves pretensions ni de per què ho fan. En aquests moments, enmig de la tramitació parlamentària, el que ha de fer cada grup és mostrar la seva solució. La nostra és sobre la taula.

¿Això significa que la proposta que fa Unides Podem no suposa una solució al problema?

Penso que l’opinió pública l’ha de conèixer. Nosaltres hem treballat amb molt rigor.

¿Li consta que el moviment feminista cregui que aquesta modificació suposi tornar al Codi Penal de ‘La manada’?

Les dones som prou intel·ligents i madures per discernir quina era la voluntat del Govern. En aquest cas era evitar les agressions i protegir encara més la seva llibertat sexual. Per això defensem la norma. Però també la immensa majoria de la societat espanyola ha vist que hi ha efectes no volguts i això ha generat alarma social. Volem solucionar-ho.

Han mantingut una relació de molta entesa amb ERC al llarg de la legislatura, però ara ells diuen que no recolzen la seva proposta de modificació de la llei perquè no hi participa el Ministeri d’Igualtat. ¿És una venjança perquè vostès no han aconseguit rebaixar les penes als implicats en el procés amb la reforma de la malversació?

Em sembla molt complex l’escenari que planteja. Les coses, de vegades, són molt més senzilles. Aquest és un Govern de coalició amb minoria parlamentària, que ha aconseguit forjar grans acords. I en aquesta majories hi ha hagut moments en què ERC no hi ha estat, com la reforma laboral. Això no ha impedit que poguéssim continuar parlant d’altres qüestions que ens uneixen.

Llavors, ¿no pensa que s’hagi ressentit la relació amb ERC perquè no s’ha aconseguit reduir la inhabilitació dels vinculats a l’1-O?

Miri, el Govern treballa per objectius i en el cas de Catalunya, era propiciar una situació diferent de la que hi havia el 2017 i recuperar la convivència entre els catalans. Avui és una realitat. Ens entenem perfectament amb la Generalitat i en la política catalana s’acaba de forjar un acord entre el PSC i ERC sobre uns pressupostos que donaran estabilitat i prosperitat. Tenim un full de serveis ben emplenat. No puc respondre a d’altres aspiracions d’Esquerra Republicana, d’altres que no compartim. Però, en allò que era important per al Govern i per al PSOE, sincerament penso que el balanç és molt positiu.

Però els canvis en la malversació eren un element més. Podria entelar l’entesa amb la Generalitat. ¿Hi haurà més reunions de la taula de diàleg?

El Govern ha complert els seus compromisos. Aquesta reforma del Codi Penal també implicava harmonitzar la nostra legislació respecte al context europeu i evitar problemes amb les extradicions. El Govern ha complert, el Parlament ha complert i ara està en mans dels jutges la interpretació de les normes. El diàleg amb la Generalitat és permanent i, afortunadament, no fa falta donar-hi excepcionalitat. A l’agenda no hi ha cap cita prevista.

Ministra, ¿es troben frustrats perquè el Tribunal Suprem no hagi aplicat la rebaixa de la malversació, tal com vostès ho havien plantejat?

Aquesta reforma actualitza i, com li deia, harmonitza la nostra legislació penal però el poder judicial ha d’interpretar i aplicar la llei. Cadascú hem de respondre pels nostres actes.

Però, ¿els jutges es resisteixen a aplicar les reformes legislatives del Govern? ¿S’ha produït la mateixa situació amb la llei del ‘sí és sí, al no tenir en compte la voluntat del legislador?

Nosaltres tenim un absolut respecte pel poder judicial i, de fet, estem fent esforços per la seva transformació. Hi ha tres projectes legislatius del Ministeri de Justícia tramitant-se, precisament per a una millor eficàcia de la justícia espanyola. Les reformes penals són complexes i sempre impliquen un temps d’adaptació. Nosaltres complim les nostres obligacions i respectem les decisions dels jutges.

¿El Govern es planteja alguna altra mesura de gràcia per reduir els anys d’inhabilitació a Junqueras i altres afectats pel procés?

El Govern ja va prendre decisió sobre aquests temes.

El Suprem ha dit que el delicte de desordres públics no es pot aplicar als fets que van passar a Catalunya. ¿Vostè creu que en territoris socialistes com Andalusia, Extremadura o Castella-la Manxa aquestes decisions afecten?

L’Estat de dret ha demostrat la seva fortalesa en diferents ocasions. El que defensa aquest Govern és que mai s’havia d’haver arribat a aquest extrem i que els problemes polítics s’han de resoldre des de la política. Va quedar constatat que hi ha instruments, que per cert va recolzar i va avalar el Partit Socialista quan estava en l’oposició.

Sí, però això des del punt de vista de l’Executiu. No estem parlant de l’article 155. El que ha dit el Suprem és que no podria actuar com es va actuar perquè la sedició ha quedat eliminada i tenim un nou delicte que, segons el tribunal, no encaixa en els fets que van passar a Catalunya.

Li he parlat abans de l’absolut respecte a la decisió dels jutges, per tant, si no comento les seves decisions tampoc valoraré els seus comentaris.

Si al final la modificació de la llei del ‘només sí és sí’ s’aprova amb els vots del PP, ¿pot generar conseqüències negatives per al funcionament intern del Govern de coalició? L’hi dic perquè Pablo Iglesias ha dit públicament que el PSOE ho pagaria si passa.

Quan s’aprova una norma cap ciutadà mira qui hi va donar suport o no. No és excepcional que el Govern, en aquest cas el PSOE, demani els vots de la immensa majoria dels grups parlamentaris de la Cambra. No és la primera vegada que ho hem fet. Es van demandar els vots del PP per a la reforma laboral, acordada amb empresaris i sindicats, per recolzar l’increment de les pensions i en els paquets de mesures anticrisi. El que és excepcional és que el PP estigui ancorat en el ‘no’. El més lògic sempre és que un busqui la complicitat de qui comparteix un projecte polític i en aquest cas ens hem dirigit principalment als partits que van recolzar la llei. Però nosaltres no rebutgem cap grup. Sobre les declaracions que cita, no comentaré res de qui no representa ni tan sols oficialment la veu d’altres partits polítics.

¿No creu que als ciutadans els pot sorprendre que, en el clima de falta de comunicació i entesa entre el president del Govern i el líder de l’oposició, es demani el vot del PP?

El que sorprèn és que fa un any que va marxar Pablo Casado i no ha canviat res. Continuen sense recolzar les grans causes d’aquest país, sense reconèixer la fortalesa d’Espanya des del punt de vista econòmic. El nostre país, malgrat el PP, creix i crea ocupació i això és gràcies a Pedro Sánchez.

Dijous passat es va votar la llei trans al Congrés amb l’abstenció de Carmen Calvo. ¿Què li sembla?

Som una organització que defensa la disciplina de vot i serà el grup parlamentari qui adopti les decisions oportunes. Però tot el meu respecte i carinyo per qui ha ostentat responsabilitats molt importants en el Govern i el partit.

A només unes setmanes del 8-M, hi haurà dones manifestant-se en contra de la llei trans o de la del ‘només sí és sí’. Les feministes històriques del PSOE hi estan en contra.

El feminisme ha sigut sempre un moviment transformador que ha empès la política a fer grans avenços socials. Crec que això s’ha de protegir. És una gran fortalesa que ens acompanyi aquesta força de les organitzacions feministes. Hi ha una majoria de dones que ens observen amb atenció i que agraeixen l’esforç d’aquest Govern, no tant des del punt de vista ideològic, que potser és on es produeixen aquestes discrepàncies, sinó des d’un punt de vista pragmàtic. De les decisions del Govern, principalment s’estan veient beneficiades les dones. La pujada del salari mínim, que afecta en un 60% dones, els permisos igualitaris entre homes i dones, que impedeixen, que els empresaris, a l’hora de contractar, ja no preguntin si tens pensat o no quedar-te embarassada. Però hi continua havent dificultats per a les dones, per això no ens hem de centrar en debats més ideològics, que fins i tot costa comprendre a una immensa majoria de la societat espanyola.

Llavors, el PSOE no tem perdre vot femení, que ha sigut una de les seves grans fortaleses històricament.

El PSOE és sinònim d’igualtat. Les grans conquestes per a les dones porten el segell del puny i la rosa. Des dels primers governs que van construir l’Estat del benestar fins a José Luis Rodríguez Zapatero, amb lleis pioneres, i Pedro Sánchez, que amb una bona política econòmica està generant més oportunitats. Crec que les dones hem de gestionar la política de manera diferent. Les dones ens entenem millor, tenim més capacitat d’entesa i, per tant, en aquest concepte ampli de fraternitat lligat a la igualtat, no hi ha lloc per a la confrontació.

Podem els vol arrabassar la bandera de la igualtat.

La bandera de la igualtat no s’arrabassa, es comparteix.

Al marge de la llei del ‘sí és sí’, no sembla que els mecanismes interns de diàleg del Govern estiguin funcionant en altres àmbits. Aquesta setmana hi ha hagut dues propostes diferents, una de Podem i una altra de Yolanda Díaz per abaixar el preu dels aliments. Mentrestant, el ministre d’Agricultura va pel seu propi carril i convoca l’Observatori de la Cadena Alimentària.

Aquests debats interns es produeixen en tots els governs. S’ha de posar en valor el que és important. Aquest és un Executiu clarament compromès amb la societat espanyola. Acabem de posar en marxa mesures. Als consumidors, tant en la desgravació de l’IVA d’alguns productes, com també amb els 200 euros que van dirigits a les famílies. Són ajudes directes. N’hi ha altres d’indirectes vinculades al poder adquisitiu i a l’increment de rendes.

Però, ¿el Govern té en l’horitzó la possibilitat de prendre noves mesures sobre els aliments?

El Govern ha mostrat les seves credencials d’absoluta sensibilitat social i determinació a l’hora de decidir que aquesta crisi no la paguin els de sempre i, per tant, protegirem les famílies espanyoles i la classe mitjana treballadora. Però ho farem amb rigor, de manera analítica. Coincideixo amb el plantejament de la seva anterior pregunta. Convé que aquests debats siguin interns abans de generar expectatives en la societat, perquè hem demostrat que sabem fer-ho i que les nostres mesures són eficaces. Espanya està situada en la zona més baixa d’inflació d’Europa.

Un altre dels grans problemes a què s’enfronten els ciutadans és la pujada de les hipoteques. ¿Hi ha marge per actuar?

Ja hem pres decisions importants per protegir els clients de les entitats financeres. Ara podem canviar la nostra hipoteca de tipus fix a variable i hi pot haver períodes de carències per a les rendes que més els necessitin. Ho hem fet, a més, dialogant amb el sector financer. Quan en l’anterior crisi financera es desnonava les famílies el que es va fer, des dels poders públics, va ser ajudar els bancs amb els diners de tothom. I ara aquest Govern el que demana a les entitats financeres és un esforç addicional, amb els gravàmens que hem posat en marxa i amb el protocol que vam aprovar a principis d’any i que estem analitzant també la seva viabilitat.

Al març tindrà lloc sortida de l’Executiu de la ministra d’Indústria i de la ministra de Sanitat per ser candidates a Madrid i Las Palmas, respectivament. ¿Té idea de qui podria nomenar el president?

És una prerrogativa seva, sens dubte tinc clar que farà bons nomenaments. Carolina Darias ha demostrat una absoluta solidesa en la gestió i en el diàleg amb totes les comunitats autònomes, qüestions molt importants per gestionar un ajuntament. I jo la visualitzo ja com alcaldessa de Las Palmas de Gran Canària. I passa el mateix amb Reyes Maroto, que ha gestionat la política industrial del Govern, una qüestió sobre la qual la capital d’Espanya té molt a dir. La ministra ha teixit una complicitat amb els grans sectors econòmics, empresarials i industrials, no només del nostre país, sinó del món, i que ho posi al servei de la ciutat crec que pot ser una gran notícia per a Madrid.

Carolina Darias té a l’abast de la mà ser alcaldessa, però les possibilitats de Reyes Maroto són molt més complicades. Citava els èxits que ha aconseguit al capdavant d’Indústria, però no sé si als barris de la perifèria ho tindran en compte.

Quan un ciutadà ha de votar, és molt important la persona que es presenta a les eleccions. En el cas de Reyes Maroto i també de Juan Lobato, aporten compromís, honradesa, dedicació, entrega i qualificació. I a més simbolitzen també una manera de governar totalment oposada al PP. ¿Què s’està fent amb la salut pública madrilenya? Estic temporalment vivint a Madrid i detecto problemes que són de gestió exclusiva de l’ajuntament, com la mobilitat o la neteja. No tinc la sensació que hi hagi una bona gestió, al contrari. Fins i tot la zona centre no està neta i això és responsabilitat del seu alcalde.

No sé si Barcelona és un dels llocs on creu que el PSOE podria acabar governant. L’hi pregunto perquè ha sorprès la decisió de Jaume Collboni de deixar l’ajuntament, després de tota la legislatura governant amb Ada Colau.

El PSC va demostrar responsabilitat per conformar un govern i ara Collboni ha volgut tenir aquests mesos per dedicar-se a conformar una alternativa des de la dedicació plena i exclusiva a aquesta tasca. Tenim molta confiança a poder tenir un alcalde socialista a Barcelona.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

¿Què li sembla al Govern la decisió de Zarzuela d’imposar noves instruccions en la contractació, tot i que això hagi deixat fora els contractes d’àmbit personal?

El rei Felip VI està fent un esforç molt important per avançar en l’exemplaritat i la transparència de la Casa Reial. És un esforç reconegut pels espanyols i, sens dubte, també valorat pel Govern.