La fiscalia demana set anys de presó a Jové i sis a Salvadó pel referèndum de l’1-O

L’acusació pública, segons l’escrit a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, els atribueix els delictes de desobediència, prevaricació i malversació agreujada (partint de la reforma que va entrar en vigor el gener passat pactada entre el PSOE i ERC). La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que era directora de serveis del Departament d’Economia, està imputada per desobediència, així que no se li reclama presó, però sí un any d’inhabilitació i multa de 18.000 euros. A Jové i Salvadó, a més, se li reclama que indemnitzin amb 754.920 euros a l’erari públic pel perjudici causat.

El fiscal Pedro Ariche relata que Jové, Salvadó i Garriga eren «persones de màxima confiança del seu superior», Oriol Junqueras, i de «llarga trajectòria en l’assumpció de responsabilitats rellevants» a ERC. Per tant, estaven «plenament compromesos» amb el programa electoral redactat per la coalició de Junts pel Sí i que proposava la declaració d’independència i l’obertura d’un procés constituent, «que es possibilitaria a través de les denominades estructures d’estat».

L’esmentada voluntat, afegeix, es va veure «afectada per la incapacitat» d’obtenir una majoria parlamentària que permetés aprovar els pressupostos el 2016. Aquesta situació va originar els acords amb la CUP que implicaven la celebració d’un referèndum. En aquests pactes, segons l’acusació, «va tenir una singular rellevància l’actuació de Jové».

EnfoCats i l’agenda Moleskine

L’escrit d’acusació precisa que en aquestes dates és quan Jové, «en solitari o amb auxili de terceres persones», procedeix a redactar el document EnfoCats, considerat el full de ruta de l’independentisme i en el qual es recull la creació de les estructures d’estat, com la hisenda catalana i el poder judicial. Aquest document, més unes agendes de marca Moleskine, on apuntava les reunions i que van ser confiscades al domicili del diputat republicà, són algunes de les proves que esmenta l’acusació.

Però el punt d’inflexió va ser l’aprovació, el 6 d’octubre de 2016 al Parlament, d’una resolució en què s’instava a celebrar un referèndum sobiranista. Aquest acord va ser suspès pel Tribunal Constitucional, que va advertir als alts càrrecs que havien de paralitzar qualsevol iniciativa que suposés contravenir aquesta decisió. El fiscal recorda que també va ser suspesa una disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat per al 2017 que destinava una partida per a la «gestió del procés referendari». Aquesta resolució de l’alt tribunal va ser notificada a alts càrrecs, inclòs Jové.

Ariche afegeix que «incomplint» les resolucions del TC, «de les quals» tenia ple i just coneixement» també Salvadó i Garriga, els tres processats van tenir una «participació activa» en un acte celebrat el 21 d’abril de 2017 de «compromís amb el referèndum». Tant a Garriga com a Jové se’ls implica directament en les gestions per crear un centre de premsa en el qual s’anirien recollint les dades del referèndum i l’adjudicació de diversos contractes per a aquest final.

Disposar de fons públics

El fiscal al·ludeix, a més, que a partir d’uns decrets de juliol de 2017 es van reestructurar les competències dels departaments de la Generalitat i la competència sobre l’administració dels processos electorals, que estava en mans de Governació i després d’Economia, «de manera que tota l’activitat de preparació i execució del referèndum compromès va passar a ser controlada pel secretari general», el processat Jové, que «sota la immediata direcció de Junqueras, disposava a més dels necessaris recursos econòmics i logístics» per a la consulta. A Garriga també la vincula amb unes naus per emmagatzemar material electoral que va ser intervingut.

«Malgrat la suspensió i nul·litat dels decrets per a la celebració del referèndum, els òrgans executius de la Generalitat de Catalunya van continuar amb les activitats programades» tant per portar-lo a terme com «per divulgar el projecte i impulsar el seu suport per part de la ciutadania i la comunitat internacional», remarca el fiscal. L’acusació recalca que en els mesos anteriors al «referèndum il·legal», van començar els preparatius per celebrar-lo, «destinant per a això fons per fer front a les despeses que la seva execució comportava», com a material electoral, publicitat, aplicacions informàtiques o promoció exterior. «Tals preparatius i despeses» es «van fer eludint el control estatal dels comptes de la Generalitat», remarca.

En aquest sentit, descriu que Jové, malgrat les resolucions del TC, va dedicar «la seva activitat, de manera conscient i tot i saber la seva il·licitud», a coordinar les accions «precises» per «materialitzar» el referèndum», autoritzant determinades despeses, destinant fons, «com si fossin propis», a finalitats «alienes a la funció pública». Aquí enumera les campanyes de publicitat (Civisme i l’anunci de les vies del tren), i el subministrament de paperetes, cens i citacions a persones de les meses electorals, servei que al final no va ser cobrat per l’empresa Unipost. A més, s’implica el diputat d’ERC en la creació d’una base de dades que seria utilitzada com a cens electoral, amb «el qual es pretenia obtenir una aparença de legitimitat institucional».

Recaptació d’impostos

A Salvadó, la fiscalia el vincula a la constitució d’una hisenda catalana com «nou estructura d’estat» i que, al seu parer, seria una «eina de finançament immediat» de la «pretesa república» de Catalunya. L’acusació al·ludeix que tant ell com Jové, «en execució del full de ruta ideat per trencar l’ordre constitucional, van prendre la decisió executiva de portar a la pràctica les programades estructures d’estat» i, de manera paral·lela, «aconseguir un suficient finançament per quan Catalunya assolís la independència».

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Aquests dos processats van procedir a «intensificar la substitució» del programa de gestió de l’Agència Tributària de Catalunya i van impulsar un altre projecte amb què pretenien ingressar en els comptes de la Generalitat «la totalitat de les quotes satisfetes dels impostos estatals» no cedits corresponents a tot el sector públic de Catalunya, al qual es pretenia incorporar ens locals, universitats i les cotitzacions socials dels treballadors de tals sectors.

La xifra oscil·lava, aclareix l’acusació, entre els 4.500 i els 5.000 milions d’euros anuals. Amb aquests diners i davant una eventual declaració unilateral d’independència per falta d’acord amb l’Estat permetria, assenyala, que la «nova» administració catalana pogués finançar-se temporalment. El valor d’aquests programes és la quantitat que es reclama a Jové i Salvadó.