Echenique assegura que «va salvar Espanya» a l’evitar que Iglesias dimitís pel pols amb Errejón

Així ho narra el mateix Echenique en el seu llibre ‘Memorias de un piloto de combate’ (Arpa) en el qual recorre tota la seva vida, des de la seva infància a l’Argentina al seu actual lloc de portaveu al Congrés, passant per la seva «idiotesa política» quan es va afiliar a Cs, la seva disputa contra Iglesias a Vistalegre I, les «punyalades internes» d’Errejón a Vistalegre II, la negociació del Govern de coalició i el dia en què va rebutjar ser ministre.

Fa uns mesos, Iglesias ja va revelar que la traïció d’Errejón va fer que ell i Irene Montero prenguessin la decisió de «deixar la política». «Mereixíem una vida una mica més suportable, sense tanta pressió i sense l’amargor permanent de les traïcions i les lluites internes», relata Iglesias en el llibre Verdadera a la cara (Navona). Va ser llavors quan va rebre la trucada d’Echenique oferint-se a encapçalar la llista de Madrid. «Se’m va formar un nus al coll i em vaig posar a plorar», admet l’exvicepresident.

Ara, Echenique, que s’autodefineix com un «‘cascao’» al llarg de les 370 pàgines del llibre, revela la seva visió d’aquella trucada: «El mateix nus se’m va formar a mi quan Pablo em va dir, unes hores després [...] que el meu oferiment li havia servit per revertir la seva difícil decisió i que continuarien lluitant malgrat tot». «Aquell mateix dia vaig apuntar al meu calendari privat: ‘El dia que vaig salvar a Espanya’».

Vuit anys d’història

Notícies relacionades

Iglesias i Errejón trenquen en vigílies electorals

¿Marejol a Euskadi?

Aquest no és l’únic moment crucial que entra a desgranar el que va ser eurodiputat després de les eleccions del 2014, les primeres a les quals es va presentar Podem, després secretari d’Organització del partit, negociador principal per a la construcció del Govern de coalició amb el PSOE –Iglesias l’hi va explicar després de banyar els seus fills– i gairebé ministre de Ciència i Innovació. «Pedro Sánchez va estar fins i tot estudiant la possibilitat de portar a terme les adaptacions necessàries en el complex de la Moncloa», revela.

Més enllà de les velles lluites internes –Podem no ha deixat de convulsar des que va néixer–, Echenique treu pit de l’aconseguit a l’entrar en el Govern i reivindica la importància d’Iglesias per arribar a aquesta fita (i pràcticament qualsevol altra). Segons explica, l’exlíder morat va ser qui va posar «peu en paret» a l’estiu del 2019 i va rebutjar investir Sánchez president si no entrava Unides Podem en el Govern: «Va ser iniciativa seva que Alberto Garzón, Yolanda Díaz i una persona elegida pels Comuns havien de ser ministres».