El TC es prepara per rebutjar les més de 60 recusacions presentades pel PP i Vox

Els incidents de recusació de magistrats, que fonamentalment s'adrecen contra els dos designats pel Govern, l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i l'exassessora de la Moncloa Laura Díez Bueso, tot i que acabin sent rebutjats, aconsegueixen "suspendre el tràmit de multitud de procediments". El primer damnificat clar ha sigut el recurs contra la llei d'eutanàsia, que estava previst que es resolgués en el pròxim ple, previst per als dies 21, 22 i 23.

Aquesta impugnació ja no apareix en l'ordre del dia, perquè tant Campo com Díez han sigut recusats pel PP. La tramitació s'ha suspès fins que es tramitin i resolguin els incidents, segons ha informat el mateix Constitucional. Al seu lloc s'ha incorporat l'assumpte més antic del TC després del de l'avortament: una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Suprem el 2018 en relació amb la llei del 2010 sobre el cànon que han d'abonar les emissores de ràdio per la retransmissió de partits de futbol.

Combatre la paràlisi

Precisament resolent recursos antics és com el Constitucional té previst evitar la paràlisi i combatre l'ofensiva de recusacions que està vivint. Numèricament les presentades ara superen amb escreix les que es van veure en els moments més tensos de la història del Constitucional, durant la deliberació de l'Estatut de Catalunya, quan l'ambient del ple es va fer pràcticament irrespirable.

Ara la majoria progressista, de set magistrats enfront quatre, ni tan sols deixaria de ser-ho en el cas d'admetre's les recusacions presentades contra Campo i Díez, però acceptar-les es convertiria en un precedent perillós en el cas que es cobreixi la vacant deixada per Alfredo Montoya, que correspondrà a un magistrat de sensibilitat conservadora, però que està bloquejada com ho està la renovació del poder judicial: el seu comandament de cinc anys n’acumula més de quatre pendents.

En qualsevol cas, crida l'atenció, perquè tant Díez com Campo han sigut els primers a abstenir-se en els assumptes en els quals es considera compromesa la seva aparença d'imparcialitat. Ella ho ha fet en els recursos del PP, Cs i Vox contra les lleis per evitar el mandat del 25% a les aules catalanes, i ell, en una trentena d'assumptes: tots els que va conèixer com a ministre de Justícia i els que afecten la seva parella, Meritxell Batet, presidenta del Congrés. De fet, el gruix d'assumptes previst per al pròxim ple serà resoldre les abstencions que han presentat per quedar al marge de determinades deliberacions.

En qualsevol cas, l'ofensiva conservadora va més enllà, com es va comprovar amb el primer capítol, que es va viure amb el recurs de l'avortament. El primer dia del ple anterior es va dedicar a rebutjar l'abstenció que havia presentat la conservadora Concepción Espejel, que al·legava el mateix motiu que els recusants per apartar Inmaculada Montalbán: haver participat en els treballs del Consell General del Poder Judicial per fer un informe sobre l'avantprojecte de llei que no va arribar a enviar-se al Govern. L'endemà, el ple va rebutjar la recusació de Montalbán, de Campo, per haver sigut secretari d'Estat de Justícia quan va sortir aquesta norma, i del mateix Conde-Pumpido, com a fiscal general quan el Consell Fiscal va informar sobre la futura llei.

Dificultats

Que Conde-Pumpido sigui magistrat de carrera té molt a veure amb el ritme de resolució que vol que tingui l’alt tribunal. Entre les seves primeres decisions com a president hi va haver la posada en marxa d'un pla de xoc per posar al dia l'òrgan en sis mesos. Per complir-lo seria molt convenient evitar ofensives com les de les recusacions, tot i que no sigui fàcil.

Notícies relacionades

¿Què proposen per a Barcelona?

Pedro Sánchez aposta de nou

Va ser molt significatiu que hi hagués una candidata que li disputés la presidència (María Luisa Balaguer) i que la vicepresidència correspongués a Montalbán i no a un dels magistrats considerats de tendència conservadora, com era costum des del Constitucional que va presidir Pascual Sala.

En qualsevol cas, el bon ambient del ple que es va viure durant el mandat de Pedro González-Trevijano va saltar pels aires quan la majoria, llavors conservadora, va paralitzar la tramitació de la reforma del Codi Penal al Senat i es va negar a donar tràmit a les recusacions que llavors es van presentar contra el president i el magistrat Antonio Narváez.