Villacís demana a Ciutadans que doni llibertat als càrrecs per decidir si hi ha llistes amb el PP

L’any electoral ha començat i després de la ressaca de l’assemblea general de Ciutadans, que va crear un nou lideratge deixant en segon pla les cares més conegudes com Inés Arrimadas i Begoña Villacís, el partit comença a preparar-se per al mes de maig. La vicealcaldessa de Madrid, sobre la qual tantes vegades s’ha afirmat que marxaria a les files del PP, vol proposar a la direcció nacional del seu partit que doni llibertat als càrrecs dels diferents ajuntaments per decidir com acudeixen a les eleccions. Entre aquestes opcions hi ha la de presentar-se amb el PP, però no només: des de plataformes a altres coalicions.

La idea de Villacís és evitar que «el talent de la formació» dels diferents consistoris expliquen en el seu nucli dur, estigui condemnat a desaparèixer per la situació de debilitat extrema del partit.

Com ella ha explicat en un vídeo després, «s’han valorat milers de coses» en l’actual situació, «sobretot, les persones a les quals ens preocupa tant el projecte i volem donar viabilitat a aquest partit liberal». I la conclusió a la qual ha arribat, després de parlar amb càrrecs de tot Espanya i de tots els municipis de Madrid, afirma, és que «cal exercir el liberalisme» i «donar llibertat» a «tots els companys» que «millor coneixen els municipis».

«Cal buscar la manera més intel·ligent de presentar-se a les eleccions. Hi ha companys que entenen que és millor comptar amb les nostres sigles, n’hi ha d’altres que al seu municipi volen crear una plataforma. Hi ha moltes maneres. L’important és salvar el centre polític. Cal escoltar els que coneixen el seu poble, la seva ciutat i els seus veïns», diu.

El debat està obert, ara sí, tot i que fa temps que es produeix de manera soterrada. Villacís ha afirmat en moltes ocasions que no se n’aniria al PP. Des de les últimes debacles electorals (Castella i Lleó i Andalusia, després de Madrid, i havent perdut tots els governs autonòmics dels quals formava part) alguns dirigents de pes no amagaven la inquietud que el projecte estava condemnat a desaparèixer.

Però amb la proximitat de les eleccions del maig aquesta inquietud ha anat a més. Sobretot, alguns líders amb predicament (com és el cas de Villacís) que temen que tota la feina dels últims anys i persones «amb molta vàlua», expliquen, se’n vagin per l’embornal.

El PP no ha deixat de mostrar interès per molts dirigents i exdirigents taronges. I tot i que a Génova repeteixen amb insistència que qui vulgui saltar a les seves files «ha de trucar a la porta» i «no esperar que vagin a buscar-lo», la realitat és que els populars tindrien interès per captar alguns càrrecs que fins ara s’han resistit.

De fet, com va publicar ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, al desembre, abans que esclatés la guerra de les primàries en el partit taronja i quan faltava un mes i mig per a les assemblea general, en el PP reconeixien que es podien trobar «fórmules» perquè alguns càrrecs de Ciutadans es trobessin a gust. Una d’aquestes fórmules era la d’un «corrent propi» que no impliqués adherir-se com a tal a les sigles populars.

UNA DECISIÓ COL·LEGIADA

La qüestió és que Villacís no vol fer un pas endavant en solitari. «Ni tan sols ella té clar el seu futur», afirmen en el seu entorn més pròxim. Però la preocupació en vista d’altres municipis ha forçat a llançar aquest debat, que arriba només dues setmanes després d’una assemblea general crucial i de la qual va sortir la idea de resistir amb autonomia davant el PP.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Encara queda per veure si Ciutadans a nivell nacional s’obre a aquestes fórmules. En aquest moment, l’executiva va donar l’ordre de posar en marxa les primàries territorials, precisament pensant en el maig. I la idea en tot moment va ser presentar-se amb la papereta taronja. El meló que ha obert Villacís ho podria canviar tot.

La vicealcaldessa voldria una «decisió col·legiada» en comptes que hi hagi dirigents que comencin «a anar per lliure» i buscar «la manera de resistir».