Feijóo desafia Sánchez a prometre abans de la campanya que el deixarà governar si guanya les generals

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, insisteix que a Espanya ha de governar ‘la llista més votada’. Des de fa anys planteja que aquesta fórmula s’ha d’aplicar en qualsevol elecció, ja sigui al Govern central, una comunitat autònoma o un municipi, però, tanmateix, el va deixar fora del seu «pla de qualitat institucional», i es va centrar únicament en les alcaldies. Però aquest dijous, en un col·loqui del Círculo Ecuestre a Barcelona, ha tornat a exigir al president Pedro Sánchez que li deixi pas si no guanya les generals.

«Li demano que si ell no és la força més votada es comprometi a deixar governar qui guanyi les eleccions», ha etzibat. El contrari, ha dit, seria una «anomalia» en la democràcia. Així, ha insistit que el president del Govern ha de ser qui guanya les eleccions perquè, fins ara, no n’hi ha hagut cap que ho hagi sigut sense aquesta condició, a excepció de la moció de censura per la qual va accedir Sánchez a la Moncloa. Tanmateix, ha assegurat que ningú posa en dubte a data d’avui que el president socialista ho tornaria a ser si pot sumar amb l’«extrema esquerra i l’independentisme».

El líder del PP ha deixat clar que ell, per la seva banda, no serà president si no queda primer en les eleccions generals i que aquest és un criteri que defensava des d’abans de ser president a Galícia i que, per tant, és un principi que mantindrà i que hi ha un 70% dels ciutadans que, segons el CIS, avalen aquesta proposta. «Si no donem valor a les urnes, estem perdent el valor de la democràcia», ha sentenciat.

El pols a Catalunya

El declivi del PP a Catalunya (amb tres diputats i un paper testimonial a nivell municipal) és un dels mals de cap que Feijóo té en la llista d’assignatures pendents. La seva aspiració és remuntar la situació, ara que Ciutadans es desfà i que Vox no frustri aquesta expectativa. Amb aquest objectiu entre cella i cella, el líder dels populars ha tret pit de la «catalanitat» de la seva formació.

«Som un partit fet per catalans», ha presumit, i ha definit el seu alcaldable per Barcelona, Daniel Sirera, com un «català al mil per cent» perquè és «fill de guàrdia urbà i net d’una senyora que venia bitllets al metro de Barcelona». Fins i tot li ha dit «catalanista» per definir-lo.

Més enllà d’això, ha reivindicat que si ell arriba a ser president del Govern no es veurà en l’obligació de lidiar amb l’encaix de Catalunya a Espanya perquè considera que «cap regió europea», tampoc Escòcia, té més competències que les que té en aquests moments la Generalitat. «Estem encaixats des de fa 500 anys», ha asseverat, a més de recordar que el ‘sí’ a la Constitució va guanyar aquí amb contundència. El seu projecte per a Catalunya, ha dit, és defensar l’Estatut i que els catalans decideixin el seu futur «dins de l’ordenament jurídic».

Això no vol dir, ha puntualitzat, que no hi pugui haver partits independentistes i que fins i tot governin sempre que ho facin respectant el marc legal. La «generosa» Constitució, ha remarcat, ho permet, a diferència d’una Alemanya on no es podrien presentar a les eleccions o una Portugal on serien «il·legals».

L’«estabilitat»

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Feijóo ha reivindicat que Catalunya «torni a ser clau en la governabilitat» d’Espanya –obviant que ara mateix ho és per a Sánchez– i que exerceixi aquesta funció garantint la seva «estabilitat» i una visió «cosmopolita» en lloc de ser refugi d’una «administració deslleial» en la qual no es compleixen les sentències dels tribunals i es «malgasta» energia en projectes «estèrils».

El dirigent del PP ha carregat contra Sánchez per buscar la «rebaixa de penes» dels líders del procés i «donar instruccions» a l’Advocacia de l’Estat en aquest sentit. Si el que volia era donar tranquil·litat, ha apuntat, els hauria d’haver «indultat» en lloc d’impulsar una reforma penal «inaudita» en democràcia. El seu pronòstic és que amb la reforma es beneficiarà «molta gent que ha comès corrupció» –no ha precisat si també del seu partit– per cobrament de comissions o per utilitzar diners públics per guanyar eleccions.