El suport a la independència de Catalunya baixa del 40%, segons una enquesta de l’ICPS

Per primera vegada des que va començar el procés, el 2012, una enquesta situa el percentatge de suport a la independència de Catalunya per sota del 40%. Segons el sondeig d’opinió del 2022 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 53,2% dels catalans votarien ‘no’ en un hipotètic referèndum independentista, mentre que el 39% elegirien la papereta del ‘sí’. En relació amb els últims cinc anys, el rebuig de la secessió bat un nou rècord en aquest estudi anual i el suport a la ruptura amb Espanya encaixa un nou mínim. En la convulsa tardor del 2017, els dos percentatges es van situar en empat tècnic una mica per sota del 50%.

Cal ressenyar que el treball de camp de l’enquesta, elaborat a partir de 1.200 entrevistes, es va efectuar entre el 19 d’octubre i l’11 de novembre de 2022. Això significa que no recull, per exemple, l’impacte de l’anunci de la derogació del delicte de sedició i tota la polseguera posterior sobre la rebaixa de la malversació. En aquell moment, el 35,8% dels catalans asseguraven que volien que Catalunya fos un estat independent, el 28,9% preferien que continués sent una comunitat autònoma i un 17,7% apostava per un estat d’una Espanya federal.

El sondeig ofereix dades d’intenció directa de vot, però no aplica l’habitual ‘cuina’ per corregir possibles biaixos i estimar quin seria el resultat a les urnes. Tenint en compte aquesta premissa, ara mateix ERC guanyaria les eleccions catalanes amb el 18,3% dels vots, superant lleugerament el PSC (16,6%).

Suspens general

En canvi, els socialistes s’imposarien en unes eleccions generals a Catalunya (23,1%) de manera molt folgada respecte als republicans i els comuns (tots dos amb el 10,1%). En unes eleccions municipals, el 24,2% no sap qui votarà, però el partit més avalat seria el PSC (16,6%), seguit per ERC (14,8%), Junts (8,8%) i els comuns (6,5%).

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Cap líder polític aconsegueix l’aprovat, tot i que el president d’ERC, Oriol Junqueras, hi queda a prop, amb un 4,48; seguit pel secretari general de Junts, Jordi Turull, amb un 4,54, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, (4,41) i la líder dels comuns, Jéssica Albiach (4,38).

Entre els més mal valorats hi ha el líder de Vox, Ignacio Garriga, amb un 1,84, superat per unes dècimes pel cap de files de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa (1,99), i pel líder del PPC, Alejandro Fernández (2,73); la presidenta de Junts, Laura Borràs (3,57); i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (3,69).