Reclamació històrica
Les entitats augmenten la pressió sobre el Govern perquè la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria
Registren la petició perquè, en virtut de la nova llei vigent, l’edifici deixi de ser d’ús policial i sigui una seu de record de la repressió
![Les entitats augmenten la pressió sobre el Govern perquè la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria Les entitats augmenten la pressió sobre el Govern perquè la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/55cafbad-c803-41d7-bcc7-19c4fd1884f1_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Les entitats memorialistes mouen una fitxa més per reclamar al Govern que traspassi la comissaria de la Direcció de la Policia de la Via Laietana i es converteixi en un espai de memòria de la repressió durant la dictadura. La reclamació és vigent des de fa dues dècades i compta amb la complicitat tant del Govern de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona, però per ara la Moncloa no ha fet cap pas. Amb l’aprovació de la nova llei de memòria democràtica, les entitats entenen que existeix una esquerda perquè l’edifici sigui inclòs a l’inventari d’espais que han d’abandonar les seves funcions policials per convertir-se en un de record de les tortures que van patir els moviments antifranquistes.
Aglutinades sota el paraigua de l’Ateneu Memòria Popular, entitats com l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme o Irídia han presentat la seva iniciativa davant les delegació del Govern a Barcelona. Dimecres ja van formalitzar la petició al registre electrònic de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, que depèn del Ministeri de Presidència, sota la batuta de Félix Bolaños. Segons la presidenta de l’Ateneu, Angelina Puig, el Govern hauria d’actuar d’ofici per promoure que la comissaria passi a ser un espai de memòria i es ressituï l’ús policial, però que davant la falta de resposta han decidit pressionar amb aquest nou mecanisme.
La petició de les entitats se suma a altres accions recents, com la presentació, després de l’aprovació de la nova llei de memòria, de la primera querella per crims de lesa humanitat interposada pel sindicalista antifranquista Carles Vallejo, que presideix l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i que va ser torturat el 1970. També al Parlament, a proposta d’ERC, i a l’Ajuntament de Barcelona s’han aprovat recentment propostes per exigir el desallotjament de la Policia Nacional de l’edifici de Via Laietana 43, que va ser la seu de la temuda Brigada Política-Social durant el franquisme. De fet, el govern d’Ada Colau ja té un esbós de proposta per a la reconversió de la infraestructura.
Per registrar la petició, les entitats han aportat estudis històrics, patrimonials i arquitectònics per argumentar que la prefectura compleix tots els requisits per ser considerat un espai de memòria en els termes que estableix la llei vigent.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius