Memòria històrica

Primera querella contra policies franquistes de la comissaria de Via Laietana

L’entitat pro drets humans Irídia acusa de crims de lesa humanitat sis membres del cos policial per tortures a detinguts el 1970 i 1971

Primera querella contra policies franquistes de la comissaria de Via Laietana

ARCHIVO

2
Es llegeix en minuts
EFE

L’entitat pro drets humans Irídia ha presentat una querella criminal per crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista que van torturar presos polítics el 1970 i 1971 en la Direcció de Via Laietana, a Barcelona.

La presentació de la querella forma part de la campanya ‘Via Laietana, 43. Fem justícia, fem memòria’, impulsada per Òmnium Cultural i Irídia junt amb entitats memorialistes, amb la qual es reclama convertir la Direcció en un centre de memòria i conservació d’arxius i que deixi de ser «un espai policial d’impunitat», segons ha dit aquest dimecres el president d’Òmnium, Xavier Antich, en una roda de premsa a Barcelona.

En la querella, que es presenta en nom de Carlos Vallejo, víctima de tortures en la Direcció, s’exigeix, així mateix, la preservació de l’edifici de Via Laietana com a «lloc dels fets» a efectes «de resignificació i reparació a les víctimes del franquisme».

Comissari Juan Creix

En concret, Irídia i Vallejo es querellen contra Vicente Juan Creix, comissari en cap de la Policia a Via Laietana, i Genuino Navales, que exercia de comissari al mateix centre, a més de quatre inspectors més del cos policial als quals acusen de crims de lesa humanitat per tortures.

En la roda de premsa de presentació de la campanya, l’advocada d’Irídia, Laura Medina, ha assegurat que l’Estat «té el deure d’investigar els crims de lesa humanitat» i d’«identificar i reparar les seves víctimes».

Medina ha recordat que fins ara «no hi ha hagut una sola investigació efectiva dels crims del franquisme» i que l’actual querella és la primera que es presenta en relació amb la Direcció de Via Laietana.

Deure de memòria

Per la seva banda, Vallejo ha explicat que no ha sigut «una actitud personal» la que l’ha portat a implicar-se en la defensa de la memòria dels perseguits per la dictadura, sinó el seu «deure de testimoni i memòria».

Notícies relacionades

A més, coincidint amb l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, aquest diumenge 20 de novembre Òmnium Cultural portarà a terme un acte davant la Prefectura Superior de Policia, segons ha explicat Antich.

‘Via Laietana, 43. Fem justícia, fem memòria’ és una campanya impulsada per Amical Mauthausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica de l’ICAB, l’Observatori Europeu de Memòria (EUROM), la Fundació Cipriano García, Irídia, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural.