González-Trevijano i el seu discurs ‘reial’ flirtegen amb un ‘consens’ per a la presidència del TC

Va assenyalar, al citar una interlocutòria del TC del 2006, que és el normal que «un magistrat del Tribunal Constitucional hagi sigut designat precisament per les seves idees i opinions expressades a través dels instruments habituals de difusió jurídica, que conformen la seva trajectòria professional...».

I va emfatitzar: «Per aquesta mateixa raó, no comparteixo la falsària dicotomia entre jutges «conservadors» i «progressistes», així com les reclamacions d’impossibles unanimitats, fora d’això inexistents en els altres àmbits de la societat, i que no són mai un final en si mateixes. No hi ha tampoc sentències parcials de la majoria. Hi ha, sense més ni més, sentències, tot i que tots anhelem el seu suport més gran possible».

González-Trevijano, precisament, i el seu col·lega Enrique Arnaldo, han treballat en els últims mesos per impedir que el sector progressista aconsegueixi tirar endavant amb els seus exclusius vots (6 o 7 si s’inclou o no la magistrada María Luisa Segoviano) un candidat progressista sense necessitat de comptar amb els vots conservadors (4 o 5 si s’inclou o no Segoviano).

En aquestes gestions ha coincidit la simpatia de la magistrada adscrita al sector progressista María Luisa Balaguer disposada a saltar a una presidència recolzada en els quatre o cinc vots conservadors i en el d’ella mateixa, el que deixaria en 6 vots contra 5 el sector progressista.

Aquest sector s’orientava ahir, segons fonts del tribunal consultades per EL PERIÓDICO, a nomenar un candidat únic, en la perspectiva de prescindir dels magistrats conservadors. I aquesta és la candidatura del magistrat Cándido Conde-Pumpido. Seria, doncs, la primera presidència progressista després de nou anys (des del 2013) i de set mesos de bloqueig deliberat (des del 12 de juny del 2022) per frenar el canvi de majoria de vot de la magistrada Segoviano, ja que, és qui inclinarà cap a un o altre costat la balança.

El president sortint, per tant, no adverteix ara una línia o una frontera entre conservadors i progressistes. Però quan fa declaracions públiques sosté una altra cosa: «Els juristes som gairebé tots gent conservadora, perquè el Dret és una ciència conservadora», va explicar al diari ‘El País’, a primers de setembre passat. En tot cas, va en línia, com va explicar Enrique López, jutge en excedència i Conseller de Presidència, Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid, en el sentit que «el PP té el suport de la majoria de la carrera judicial».

González-Trevijano va fer un discurs de ‘name dropping’, cosa que en anglès equival a citar noms propis. La llarga llista: Isaiah Berlin, Kelsen, Beethoven, Aristòtil, Virgili Zapatero, Bergson Juan Genovés, Jorge de Esteban, Jefferson, Stravinsky Montesquieu, Häberle, Peces Barba, Manuel Aragón, Luis María Cazorla, Ulpiano, Carl Schmitt, Garcia Pelayo, Saavedra Fajardo, Fernando de los Ríos, Encarna Roca, Homer, Goethe, Jean Monnet, Cruz Villalón, Tennyson i Chesterton (i al·lusions a Dante, Hegel o Nietzsche, Shakespeare, Montaigne).

Però els seus missatges van ser nítids.

En relació amb l’assumpte de què són i que han de ser els magistrats del TC, va assenyalar: «Tampoc és ociós recordar, que el procediment de designació no implica un mecanisme de representació. El magistrat no representa ningú. Ni l’òrgan pel qual va ser elegit, ni la força parlamentària que va impulsar la seva proposició. Està a soles amb la seva consciència i només d’ella depèn. «L’absència de vincles espuris i la seva independència indeclinable són exigències de la seva legitimitat d’origen i d’exercici», ha assegurat.

Va defensar la «presumpció de constitucionalitat» de l’acció legislativa, però va festejar l’admissió de les mesures cautelaríssimes del Partit Popular per paralitzar la legislació dirigida a desbloquejar el TC.

Si ja és fora del comú que una interlocutòria sobre mesures cautelaríssimes prengui partit en el fons d’un assumpte a elucidar –la renovació per sisens és inconstitucional afirma la resolució–, no és menys cridaner que ahir proclamés: «El motiu que ens congrega avui aquí no és un comiat. Ans al contrari, celebrem una continuïtat, en línia amb la seva renovació per terços, segons mandata expressament l’article 159.3 de la Constitució»

Les matisacions de l’expresident sobre el consens entre progressistes i conservadors remet a l’assumpte que està carregat com poques vegades d’incertesa: ¿qui ocuparà la presidència?

I això és així pel tortuós procés que ha patit l’elecció dels dos magistrats del Consell General del Poder Judicial i el paper de María Luisa Segoviano al camí.

El sector progressista la inclou en la seva primera llista de cinc magistrats juntament amb un altre magistrat conservador, Rafael Fernández-Valverde, i tres més considerats progressistes. ¿Per què? Volien mostrar que l’argument utilitzat per la dreta que no hi havia magistrats en el Tribunal Suprem interessats en el càrrec era fals.

Llavors, María Luisa Segoviano es va ficar al llit la nit anterior a la seva designació, la del 26 al 27 de desembre passat, com una magistrada pròxima al sector conservador, i es va llevar l’endemà com a pròxima al sector progressista.

Els conservadors es van equivocar al pensar que el sector progressista rebutjaria Segoviano perquè, segons ja s’havien plantat, volien el magistrat José Manuel Bandrés. El sector progressista va preferir Segoviano davant la possibilitat de prolongar el bloqueig –segons es desprenia de la interlocutòria de les cautelaríssimes– del TC un any més, fins a les eleccions generals.

Però segons les fonts del TC consultades, el sector progressista va descol·locar els conservadors amb la primera derivada, però sense haver resolt la segona derivada: garantir la presidència per a Conde-Pumpido.

El que farà María Luisa Segoviano només ella ho sap. Avui en la reunió del grup progressista, en el qual compten amb ella, es podrà avançar cap a la seva decisió. Ella ha parlat de qualitats per presidir com a consens, ànim de dialogar i empatia.

Notícies relacionades

La dreta se salta l’abstenció al TC però la demana a una vocal del CGPJ per ser dona del jutge Conde-Pumpido, per Ernesto Ekaizer

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

La pregunta del milió: ¿ha arribat al TC amb una posició ja adoptada? ¿L’ha proposat José María Macías, el líder del sector conservador del CGPJ, sense dir-li que ha de votar contra Conde-Pumpido com, segons fonts solvents, l’hi va dir abans al magistrat Pablo Lucas, que va desistir de participar?

¿O és que no és necessari que es digui el que un mateix pot intuir?